Margaret Oakley Dayhoff

Margaret Belle (Oakley) Dayhoff (Filadèlfia, Estats Units, 11 de març de 1925-Silver Spring, Maryland, ibidem, 5 de febrer de 1983) va ser una fisicoquímica pionera en el camp de la bioinformàtica.

La doctora Dayhoff va ser professora al Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown i una notable investigadora en la National Biomedical Research Foundation dels Estats Units, on va ser pionera en l'aplicació de mètodes matemàtics i computacionals en els camps de la bioquímica i la biotecnologia.

Infotaula de personaMargaret Oakley Dayhoff
Biografia
Naixement11 març 1925 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Silver Spring (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nova York
Universitat de Colúmbia - Philosophiæ doctor
institut Bayside Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioinformàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga, bioquímica, professora d'universitat, informàtica, bioinformàtica, química, física Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Georgetown Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
FillsRuth Dayhoff (en) Tradueix, Judith Dayhoff Modifica el valor a Wikidata

Carrera i recerca

Va dedicar la seva carrera a l'aplicació de les tecnologies computacionals, en contínua evolució, per sunar suport als avanços en biologia i medicina, principalment mitjançant la creació de bases de dades de proteïnes i àcids nucleics, així com de les eines per accedir a tals bases de dades.

Es va doctorar en el Departament de Química de la Universitat de Colúmbia, on va dissenyar mètodes computacionals per calcular energies de ressonància molecular de diversos compostos orgànics. Va fer estudis postdoctorals a l'Institut Rockefeller (ara Universitat Rockefeller) de la Universitat de Maryland i es va afiliar l'any 1959 a la, aleshores, recentment creada National Biomedical Research Foundation. Va ser la primera dona a ocupar un càrrec en la Biophysical Society, primer com a Secretària i més tard com a Presidenta.

Va dissenyar una de les primeres matrius de substitució, la matriu PAM (Point Accepted Mutation), basada en les mutacions genètiques puntuals que han estat acceptades per la naturalesa. Va desenvolupar el codi d'una lletra que s'usa per designar als aminoàcids, cosa que reflecteix la seva intenció de reduir la grandària dels arxius usats per descriure les seqüències d'aminoàcids en l'era de la computació mitjançant targetes perforades.

Referències

Tags:

11 de març192519835 de febrerBioinformàticaBioquímicaBiotecnologiaEstats UnitsFiladèlfiaIbídemMarylandQuímica físicaUniversitat de Georgetown

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Josep Costa i RossellóLluís Domènech i MontanerPalau de la Música CatalanaIslamGuerra judicialTarlà de l'ArgenteriaFiga FlawasParísHumanismeNilEdat mitjanaLlibre dels fetsMiguel de Cervantes SaavedraDaniel InnerarityWayback MachineFederació Catalana de FutbolLluís XIV de FrançaMaría EscarmientoMoscouLa filla del marGuerra FredaBig BangJordi Pujol i SoleyEpistemologiaAparell urinariCicle hidrològiczak14Nació DigitalClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraIsabel I de CastellaHolocaustPaïsos CatalansDia de la MareVassili KandinskiJosep Bartolí MontoliuFaigSangKevin De BruyneEustaquio de Azara y PereraTerres de l'EbreEduard Mendoza i GarrigaWolfgang Amadeus MozartDacsaCleòpatraNikola KarabatićAcer rubrumTimothée ChalametAlmogàverRomanticismeToni AndújarOlotCamp NouAugustRodrigo Díaz de VivarPanda gegantCerdanyola del VallèsGuernica (quadre)Parc GüellGonzalo Boye TusetPerpinyàValènciaOs bruGarsaGuerra dels Trenta AnysNazismeBella ciaoLeonardo da VinciEl ConfidencialTirant lo BlancOvellaMamen MendizábalPalmaRobin WrightAlberto Núñez FeijóoMúsica pop🡆 More