Mar D'aral Sud

Si cerqueu altres usos, vegeu Mar d'Aral.

Mar d'Aral Sud

El Mar d'Aral en el 2011. Els tres llacs al sud i a l'oest es troben les restes del mar d'Aral Sud.
Tipus	endorreic, llac natural
Localització
Entitat territorial administrativa	província d'Aktobé (Kazakhstan), província de Khizilordà i Karakalpakistan (Uzbekistan)
45° 00′ N, 58° 30′ E / 45°N,58.5°E / 45; 58.5
Afluent	només aigües subterrànies (anteriorment l'Amudarià)
Dades i xifres
Profunditat	màxim: 40 m mitjana: 15 m
Superfície	3.500 km² 7.300 km² 10.780 km²
Mesures i indicadors
Salinitat	70—100‰
Activitat
Data de dissolució o abolició	2003

Es va formar el 1986 a conseqüència de la caiguda dràstica del nivell del mar d'Aral, i per tant va sorgir la península de Kokaral que va portar a la separació del Mar d'Aral Nord, on encara rep les minvades aigües del Sirdarià, respecte del Sud. El Mar d'Aral Sud només rep les aigües superficials de les inundacions causades per la fosa de la neu que són particularment importants.

A partir del 2002, la retirada de les aigües va engendrar també la creació d'un llac petit, el llac Barsakelmes, que es troba separat del seu extrem nord.

El 2003 el mateix Mar d'Aral Sud es va dividir en dues conques principals que envolten l'antiga Illa Renaixement. Un estret canal va relligar la conca occidental amb l'oriental, on el fons és molt més pla.

El 2008 el Mar Oriental es va dividir de nou, i al maig de 2009 va restar completament assecat.

El 2010, es va omplir parcialment de nou gràcies a l'aigua de desglaç. La conca del Mar d'Aral Occidental és més profunda, té una mica de reemplenatge d'aigües subterrànies al nord-oest en 2 km³ per any, la qual cosa li permet d'estabilitzar la seva mida a 2700-3500 km², i així probablement evitaria la dessecació total.

El Mar d'Aral va començar la reducció en la dècada de 1960, quan la Unió Soviètica va decidir que els dos rius que l'alimenten, l'Amudarià i Sirdarià, serien desviats per al reg dels cultius de cotó i dels aliments al Kazakhstan i l'Uzbekistan.

El 1986, a causa d'una pèrdua accelerada d'aigua, el mar d'Aral es va dividir en dues parts, la del nord i la del sud; la part nord és l'actual Mar d'Aral Nord.

El 2007, la conca occidental tenia una salinitat de 70 g/l, i l'oriental de la conca de 100 g/l. Una vegada que el nivell d'aigua cau per sota del canal de connexió (elevació 29 m), s'espera un augment de la salinitat. En les condicions actuals, la conca oriental pot rebre aigua de l'Amudarià en anys humits, fluctuant la seva salinitat i la inundació d'una àrea de fins a 4500 km² d'aigua salada a una profunditat aproximadament d'un metre, fet que impediria qualsevol activitat econòmica en l'àrea, mentre que a la conca occidental esdevé cada vegada més salina. El desviament de l'aigua de l'Amudarià directament a la conca Occidental, més profunda, podria reduir-ne prou la salinitat per a permetre la represa de la pesca local, alhora que faria que la conca oriental es dessequés gairebé íntegrament i així s'evitaria els problemes d'inundacions.

S'espera que el Mar d'Aral Occidental s'estabilitzi a 2700-3500 km², una profunditat mitjana de 14 a 15 m, i una fondària màxima de 37 a 40 m, en el supòsit de descàrrega de les aigües subterrànies a un ritme de 2 km³ per any. El Mar Oriental es va assecar completament l'estiu de 2009, però va rebre una mica d'aigua de la fosa de la neu a la primavera de 2010. S'espera que s'alterni entre la dessecació completa en els estius i el diluvi de tant en tant a partir de l'Amudarià i la diafonia amb el dic que conté el mar d'Aral Nord.

El 2015, el mar Occidental es començava a dividir en dos, ja que el canal que connectava la part central del mar i la petita part del nord-est cada vegada es tornava més prim. (Això es pot veure a la imatge del 2014). Des del 2018, l'escissió s'havia completat.

• Aralkum
• Mar d'Aral
• Dic de Kokaral
• Mar d'Aral Nord
• Illa de Vozrojdénia
• Uzun-Aral
• Tusxibas