Magdeburg

Es troba a la riba del riu Elba i supera els 225.000 habitants.

Magdeburg

Localització
52° 07′ 54″ N, 11° 38′ 21″ E / 52.1317°N,11.6392°E / 52.1317; 11.6392
Estat	Alemanya
Estat federat	Saxònia-Anhalt
Capital de	Saxònia-Anhalt Regió de Magdeburg Arquebisbat de Magdeburg Província de Saxònia districte de Magdeborg (oc) Duchy of Magdeburg (en)
Població humana
Població	239.364 (2022) (1.190,81 hab./km²)
Geografia
Superfície	201,01 km²
Banyat per	Elba i Alt Elba
Altitud	55 m-43 m-57 m
Limita amb	Börde districte de Jerichower Land Salzlandkreis
Dades històriques
Esdeveniment clau 20 maig 1631 Sack of Magdeburg (en) 1806 Siege of Magdeburg (en) 15 setembre 1813 Siege of Magdeburg (en)
Organització política
• Cap de govern	Simone Borris (2022–)
Membre de	Bund der Lutherstädte (en) Alcaldes per la Pau (1984–) Aliança per el medi ambient (1993–)
Identificador descriptiu
Codi postal	39104–39130
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0391
Codi NUTS	DEE03
Clau de municipalitat alemanya	15003000
Altres
Agermanament amb	Harbin Pernik Nashville Radom Sarajevo Brunsvic (1987–) Zaporíjia (2008–) Le Havre (2011–) Daugavpils (2012–)
Lloc web	magdeburg.de

En aquesta ciutat va treballar la major part de la seva vida el compositor Leonhart Schroeter (1540-1595) i el també compositor August Mühling (1810-1880) els quals hi van romandre fins a la seva mort.

Al segle xiii, Magdeburg va esdevenir membre de la Lliga Hanseàtica. Amb més de 20.000 habitants de Magdeburg va ser una de les ciutats més grans del Sacre Imperi Romanogermànic. La ciutat tenia un actiu comerç marítim a l'oest (cap a Flandes), amb els països del Mar del Nord, i es mantingué el trànsit i la comunicació amb l'interior.

El 1524 Martí Luter va ser cridat a Magdeburg, on va predicar i va fer que la defecció de la ciutat del catolicisme. La Reforma protestant havia trobat ràpidament adeptes a la ciutat. L'emperador Carles V en repetides ocasions fora de la llei de la ciutat rebel, que s'havia unit a l'Aliança de Torgau i la Lliga d'Esmalcalda. Com que no havia aplicat el decret imperial de l'ínterim d'Augsburg el 1548, la ciutat, per ordres de l'emperador, va ser assetjada (1550-1551) de Maurici de Saxònia, però va conservar la seva independència. El govern de l'arquebisbe va ser substituït per la dels administradors pertanyents a les dinasties protestants. Els anys següents Magdeburg va guanyar una reputació com un bastió del protestantisme i va esdevenir la primera gran ciutat de publicar els escrits de Luter. A Magdeburg, Maties Flaccius i els seus companys van escriure pamflets anticatòlics i els Magdeburger Centurien, on van sostenir la tesi que l'Església Catòlica Romana s'havia convertit en el regne de l'Anticrist.

El 1631, durant la Guerra dels Trenta Anys, les tropes imperials sota Joan t'Serclaes de Tilly, van prendre per assalt la ciutat i van cometre una massacre, matant a prop de 20.000 habitants i cremant la ciutat. La ciutat havia resistit un setge per primera vegada el 1629 per Albrecht von Wallenstein. Després de la guerra, només es va mantenir una població d'uns quatre cents habitants. D'acord amb la Pau de Westfàlia (1648), Magdeburg va ser assignat a Brandenburg-Prússia a la mort de l'administrador, August de Saxònia-Weissenfels, i el ducat semiautònom de Magdeburg, el 1680.

• Max Lange (1832-1899), compositor d'escacs
• Christiane Nüsslein-Volhard (1942-) bioquímica i biòlega, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.
• Otto von Guericke (1602-1686), Físic alemany, va descriure el cèlebre experiment amb els hemisferis de

• Baumkuchen