Luisa Castro Legazpi (Foz, Lugo, 6 de gener de 1966) és una escriptora i columnista gallega en llengües gallega i espanyola.
Actualment és directora de l'Institut Cervantes de Nàpols, Itàlia.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 gener 1966 (58 anys) Foz (Lugo) |
Executiva en cap Institut Cervantes | |
2012 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Camp de treball | Assaig, ficció literària, periodisme i periodisme d'opinió |
Ocupació | escriptora, periodista, assagista, periodista d'opinió |
Gènere | Poesia, narració i conte |
Família | |
Cònjuge | Xavier Rubert de Ventós (1995–) |
Fills | Xita Rubert Castro |
Premis
|
Filla d'un mariner i una mestressa de casa, Luisa Castro és la més petita de dues germanes. Va publicar els seus primers articles a El Progreso i a Faro de Vigo als 16 anys. El 1984, va començar els seus estudis de Filologia Hispànica a Santiago de Compostel·la i als 19 anys va rebre el premi Hiperion de poesia. Va començar llavors la seva col·laboració setmanal amb l'ABC, i es va traslladar a Madrid, on també va col·laborar com a articulista a El País, El Mundo i diversos mitjans de comunicació. Es va llicenciar en Lingüística per la Universitat Complutense. El 1990 va rebre el Premi Rei Joan Carles de Poesia, i va publicar la seva primera novel·la El Somier, que va ser finalista del Premi Herralde aquell mateix any. A partir de llavors, diversifica la seva carrera com a novel·lista i poeta, i amplia els seus estudis a Urbino (Itàlia) i Nova York, on es trasllada el 1993 amb una beca Fulbright per fer estudis de cinema.
En el seu retorn de Nova York, viu a Barcelona, on imparteix classes d'Adaptació Cinematogràfica a l'Institut d'Humanitats i treballa com a cap de premsa a l'editorial Ronsel. L'any 2001 col·labora amb el Consello da Cultura Galega i comença una col·laboració amb La Voz de Galicia. Rep el premi Azorin per la seva novel·la El secreto de la lejía, publica Viajes con mi padre, el llibre de poemes Amor a mi señor i la novel·la La segunda mujer, que rep l'any 2006 el Premio Biblioteca Breve.
Les seves col·laboracions periodístiques a La Voz de Galicia estan recollides en el llibre Melancolía de sofá (Xerais, 2009) i una selecció de les seves columnes setmanals a l'ABC durant deu anys es troba recollida en el llibre Diario de los años apresurados (Hiperión, 1997). Ha impartit conferències i lectures a universitats europees i estatunidenques i del Pròxim Orient, i cursos de novel·la i poesia a la USC, entre altres institucions.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Dulce Chacón Cielos de barro | Premi Azorín 2001 | Succeït per: Eugenia Rico La muerte blanca |
This article uses material from the Wikipedia Català article Luisa Castro Legazpi, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.