Lluç Europeu: Espècie de peix

El lluç europeu, lluç o llucet -quan encara és immadur- (Merluccius merluccius) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.

Infotaula d'ésser viuLluç europeu
Merluccius merluccius Modifica el valor a Wikidata
Lluç Europeu: Descripció, Reproducció, Alimentació
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Lluç Europeu: Descripció, Reproducció, Alimentació
Risc mínim
UICN198562 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMerluccius
EspècieMerluccius merluccius Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Gadus merluccius (Linnaeus, 1758)
  • Hidronus marlucius (Minding, 1832)
  • Merluccius argentatus (Günther, 1862)
  • Merluccius esculentus (Risso, 1827)
  • Merluccius linnei (Malm, 1877)
  • Merluccius smiridus (Rafinesque, 1810)
  • Merluccius vulgaris (Fleming, 1828)
  • Merlucius ambiguus (Lowe, 1841)
  • Merlucius lanatus (Gronow, 1854)
  • Merlucius sinuatus (Swainson, 1838)
  • Onus riali (Rafinesque, 1810)
  • Trachinoides maroccanus (Borodin, 1934)
  • Trachinoides moroccanus (Borodin, 1934)
Distribució
Lluç Europeu: Descripció, Reproducció, Alimentació
Modifica el valor a Wikidata
Lluç Europeu: Descripció, Reproducció, Alimentació
Exemplar capturat a les costes espanyoles
Lluç Europeu: Descripció, Reproducció, Alimentació
Cap de lluç amb un transportador al costat

Descripció

  • Els exemplars de l'Atlàntic són els més grossos d'aquesta espècie i poden arribar a fer 1,80 m de llargària màxima (en canvi, un lluç de la Mediterrània de 8 anys i de 30 cm correspondria a un de 85 cm de l'Atlàntic). Les femelles fan al voltant de 100 cm.
  • Pot assolir els 15 kg de pes.
  • Cos esvelt, allargat, fusiforme i una mica comprimit.
  • Escates petites i cicloides que cauen amb facilitat.
  • El cap és deprimit i presenta unes fosses i carenes òssies entre els ulls que defineixen una àrea triangular.
  • Ulls grossos.
  • Boca gran, fesa i obliqua proveïda de dents fortes i corbades.
  • Mandíbula inferior més prominent i sense barba.
  • Dues aletes dorsals: la primera triangular i curta, i la segona molt llarga.
  • Aleta caudal no escotada.
  • Aleta anal llarga, de la mateixa mida que la segona dorsal.
  • Aletes pectorals normals i ventrals en posició jugular.
  • Totes les aletes són de radis tous.
  • Color gris terrós o blau metàl·lic al dors, argentat als flancs i ventre blanc brillant. L'interior de la boca i de la cavitat branquial és de color negre.
  • Nombre de vèrtebres: 50-52.

Reproducció

Es reprodueix generalment a la primavera. Els alevins, propers a la costa, quan arriben a uns 3-4 cm baixen al fons (100-200 m de fondària), al cap de l'any migren cap a la costa a l'estiu, i a l'hivern neden mar endins, cosa que repetiran durant tota la vida. Així, fan migracions perpendiculars a la plataforma continental.

Alimentació

Com a adult és un peix molt voraç que es nodreix de preses grosses, generalment d'altres peixos (sobretot, llúceres, aladrocs, arengs, etc.), cefalòpodes (com ara, calamars) i crustacis. En canvi, els individus joves mengen crustacis (sobretot, eufausiacis i amfípodes).

Depredadors

És depredat per la círvia (Seriola dumerili), el sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el bacallà (Gadus morhua), el merlà (Merlangius merlangus), el peix carboner (Pollachius virens), Ophichthus rufus, el cap-roig (Scorpaena scrofa), el sarg (Diplodus sargus sargus), la rata de mar (Uranoscopus scaber), el peix espasa (Xiphias gladius), Gnathophis mystax, la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), l'agullat (Squalus acanthias) i el dofí mular (Tursiops truncatus).

Hàbitat

És un peix marí, demersal, de clima temperat (76°N-18°N, 30°W-42°E) que viu entre 30-1.075 m de fondària (normalment, entre 70 i 400).

Distribució geogràfica

Es troba a la costa meridional de la Mar Negra, la Mediterrània i l'Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins a Mauritània).

Longevitat

La seua esperança de vida arriba fins als 20 anys.

Costums

  • Forma moles denses abans d'adquirir la maduresa sexual (els adults estan més aïllats).
  • Els adults viuen a prop del fons durant el dia, però s'apropen a la superfície durant la nit.

Pesca

Es pesca amb estris de ròssec o amb palangre. Com que viu a molta fondària quan es pesca amb xarxa, en pujar-los, els exemplars pateixen una forta descompressió que fa que el gas de la bufeta natatòria s'expandeixi bruscament. És per això que al mercat es venen amb una bufeta enorme al ventre o, fins i tot, sortint per la boca.

Ús comercial

Lluç Europeu: Descripció, Reproducció, Alimentació 
Plat elaborat amb lluç

Es comercialitza fresc, sencer o en filets i és força comú als mercats, ja que és un peix molt apreciat per preparar-lo al vapor, fregit, enfornat o cuinat al microones. Se'n pot trobar congelat, encara que moltes vegades es tracta d'altres espècies semblants (com ara, Merluccius senegalensis, Merluccius polli, Merluccius capensis i Merluccius paradoxus). També se'n consumeixen els ovaris degudament preparats i assecats.

Estat de conservació

Pateix de sobrepesca.

Observacions

És inofensiu per als humans.

Referències

Bibliografia

  • Anònim, 1991. Report of the Working Group on the Assessment of the Stocks Hake. ICES Doc. C.M. 1991/Assess:20. 181 p.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.
  • Belloc, G., 1929. Étude monographique du merlu. Rev. Trav. Inst. Pêches. Marit. 2:231-288.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Carpentiere, P., F. Colloca, P. Gentiloni, A. Bellusciio i G.D. Ardizzone, 2000. Trophic ecology of Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758) in the Central Tyrrhenian sea. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):798-801.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Djabali, F., A. Mehailia, M. Koudil i B. Brahmi, 1993. Empirical equations for the estimation of natural mortality in Mediterranean teleosts. Naga ICLARM Q. 16(1):35-37.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  • Hickling, C.F., 1927. The natural history of the hake. Parts I and II. Fish. Invest. Ser. II 10(2), 112 p.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.
  • Letaconnoux, R., 1955. Rapport sur le merlu. ICES Rapp. Proc. Verb. 137:40-43.
  • Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  • Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • McEvoy, L.A. i J. McEvoy, 1992. Multiple spawning in several commercial fish species and its consequences for fisheries management, cultivation and experimentation. J. Fish Biol. 41 (Suppl. B):125-136.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  • Nigrelli, R.F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. p. 212-230. A: G.E.W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.) Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

Tags:

Lluç Europeu DescripcióLluç Europeu ReproduccióLluç Europeu AlimentacióLluç Europeu DepredadorsLluç Europeu HàbitatLluç Europeu Distribució geogràficaLluç Europeu LongevitatLluç Europeu CostumsLluç Europeu PescaLluç Europeu Ús comercialLluç Europeu Estat de conservacióLluç Europeu ObservacionsLluç Europeu ReferènciesLluç Europeu BibliografiaLluç Europeu Enllaços externsLluç EuropeuEspècieGadiformesOrdrePeix

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Ansu FatiKate CapshawAnna Maria BarbanyCatalansBarack ObamaSardanaMarc Giró i CostaFira d'Abril de CatalunyaQuentin TarantinoDiada de Sant JordiCéline DionCasa Felip de MiquelRobert I d'EscòciaAitana Bonmatí i ConcaPatrick SwayzeEnric VIII d'AnglaterraEls barrufetsGosRisto Mejide RoldanFrancesc Pi de la Serra i ValeroMaria Mercè Marçal i SerraTolosa de LlenguadocCecilio GDissabteGerdCanal d'UrgellSerpsRegles d'apostrofació del catalàHistòria del cinemaConca de BarberàCarlos Fuentes GómezApp Store Grup Bon PreuGatRebeka MasarovaSour (àlbum)Reial Club Deportiu Espanyol de BarcelonaJessica CapshawFiga FlawasManuel de Pedrolo i MolinaMario Alonso PuigFreddie MercuryPuigcerdàEleccions a les Corts Valencianes de 2023VidriolJuliana Canet i PedemonteKalahariUlldeconaAitana Ocaña Morales7-ZipJoan Dausà i RieraAs bestasManel (grup)Canvi climàticPunt cardinalComtats catalansLlengües romàniquesPresó Model de BarcelonaPaula Badosa GibertCodi QRJosep Badia i CapellLleidaMossos d'EsquadraNova YorkNombre primerFerroLaura Jou i BonetFets del sis d'octubreMick JaggerJoan Miró i FerràCorBurt LancasterMontserratRosellaSant Hilari SacalmObjectius de desenvolupament sostenible🡆 More