Llista De Plantes Oleaginoses

Els olis són produïts per les plantes (també pels animals i altres organismes) a través de processos orgànics i aquest olis són molt diversos. Encara que es pot obtenir oli de diverses parts d'aquestes plantes en la pràctica comercial principalment s'extreuen de les llavors. Els olis i greixos vegetals poden ser comestibles o no ser-ho, per exemple l'oli de ricí no es menja però es fa servir en medicina i la indústria. El terme oli és un concepte una mica vague en la química i els olis científicament són tots ells lípids, un concepte més definit. Les principals funcions del lípids inclouen l'emmagatzemament d'energia, com components estructurals de la membrana cel·lular i com importants molècules de senyal.

Malgrat que la majoria de plantes contenen alguna quantitat d'oli, només l'oli de tres o quatre plantes conreades proporcionen la majoria de l'oli vegetal consumit al món complementades per una dotzena de plantes més.

Els olis vegetals poden ser classificats de diverses maneres, per exemple:

• Pel seu origen: la majoria dels olis vegetals, però no tots, s'extreuen dels fruits o llavors de les plantes
• Pel seu ús: els olis de les plantes es poden utilitzar per a l'alimentació, com a combustible, cosmètica, i medicina i usos industrials.

A sota els olis vegetals estan classificats pel seu ús.

Olis principals

Aquests olis proporcionen una part significativa de la producció mundial d'olis comestibles, També s'usen com biocombustibles. Per a fregir és important tenir en compte el seu punt de fumeig.

• Oli de coco, oli de cuina i de cosmètics, té greix saturat.
• Oli de moresc, poca olor i gust.
• Oli de cotó, en manufacturació d'aliments com els snacks.
• Oli d'oliva, imprescindible en la dieta mediterrània.
• Oli de palma, el més produït a la zona tropical. També per a biocombustible.
• Oli de cacauet oli clar especial per fregir.
• Oli de colza, molt utilitzat en la cuina.
• Oli de càrtam, actualment culinari i abans per a pintures.
• Oli de sèsam, d'ús molt antic ja a Mesopotàmia
• Oli de soia, subproducte del processament de la llavor de la soia.
• Oli de gira-sol, molt comú a la cuina i com biodièsel.

Oli de nous

 

Els olis de diversos tipus de nous es fan servir a la cuina pel seu gust. La majoria són bastant cars.

• Oli d'ametlla, especialment usat en farmàcia.
• Oli d'anacard, podria ser útil contra la càries dental.
• Oli d'avellana, cosmètic de la pell.
• Oli de macadàmia, molt gustós i sense greixos trans.
• Oli de mongongo de les llavors de Schinziophyton rautanenii, planta de Sud-àfrica, usat en la cura de la pell.
• Oli de pacaner, de les llavors de l'arbre pacaner.
• Oli de pinyó afegit com a agent saboritzant.
• Oli de festuc, particularment en amanides.
• Oli de Plukenetia volubilis (Sacha Inchi) amb la major concentració d'omega 3 (~ 49%)
• Oli de noguer, gustós i en pintures des del Renaixement.

Olis de cucurbitàcies

 

Entre els membres de la família cucurbitàcia es troben els melons i les carbasses. Les llavors d'aquestes plantes tenen un alt contingut d'oli en molts casos són un subproducte de l'ús comestible de la polpa del fruit

• Oli de carbassa vinera, de les llavors de la carbassera vinera Lagenaria siceraria, molt cultivada als tròpics, medicinal i comestible.
• Oli de Cucurbita foetidissima, de les llavors de Cucurbita foetidissima, originària d'Amèrica del Nord.
• Oli de Cucurbita moschata, de les llavors de Cucurbita moschata, comestible de gust agradable
• Oli de carbassó, de Cucurbita pepo var. styriaca, a Àustria i els Balcans.
• Oli de síndria, tradicional a la cuina d'Àfrica occidental.

Additius alimentaris

Un gran nombre d'olis es fan servir d'additius alimentaris pel seu nutrients o efectes medicinals.

• Oli d'Açai, de diverses espècies de la palmera Euterpe a l'Amazones.
• Oli de grosella, amb alt contingut d'omega 3 i omega 6.^{[cal citació]}
• Oli de borratja, principalment medicinal.
• Oli d'Oenothera, medicinal.

Altres olis comestibles

 

• Oli d'amarant, alimentari i cosmètic.
• Oli d'albercoc, similar però més barat que l'oli d'ametlla, només s'obté de certs cultivars d'albercoquer.
• Oli de Calocarpum mamossum, en cosmètics i xampús. També usat com oli comestible.
• Oli d'argània, del Marroc.
• Oli de carxofa, de les llavors de la carxofera comuna Cynara cardunculus. Similar a l'oli de càrtam i oli de gira-sol.
• Oli d'alvocat, comestible. Also used in cosmetics. Unusually high smoke point of 510 °F.
• Oli de Babassu, similar a l'oli de coco.
• Oli de moringa, extret de les llavors de Moringa oleifera, molt estable.
• Oli de Shorea, extret del fruit d'espècies del gènere Shorea, amb diversos usos.
• Oli de Calodendrum capense o oli Yangu, de l'Àfrica.
• Oli de garrofer (Algaroba oil), del garrofer, medicinal.
• Oli de canyella,
• Mantega de cacau, de l'arbre del cacau Theobroma cacao. Es fa servir per fer xocolata i en alguns cosmètics.
• Oli de Xanthium, de diverses espècies del gènere Xanthium, similar a l'oli de rosella i l'oli de gira-sol.
• Oli d'Attalea cohune, de la palmera cohune Attalea cohune similar a l'oli de coco

 

• Oli de coriandre, de les llavors del coriandre en medicina, farmàcia i saboritzant alimentari.
• Oli d'Irvingia, del les llavors de l'oba (Irvingia gabonensis),un arbre africà, amb diversos usos.
• Oli de Camelina sativa fet de les llavors de Camelina sativa, es considera molt adequat per a biodièsel.
• Oli de lli, agent assecant també en medicina.
• Oli de raïm,adequat per a fregir a alta temperatura.
• Oli de cànem, d'alta qualitat alimentària.
• Oli de kapok, comestible i per a sabó.
• Oli de kenaf del Kenaf
• oli de Lallemantia iberica, de les llavors de Lallemantia iberica,descoberta en jaciments arqueològics de Grècia.
• Oli de marula, de la llavor de Sclerocarya birrea. en alimentació i cosmètica.
• Oli de Limnanthes, de plantes del gènere Limnanthes, molt estable, per a la indústria.
• Oli de mostassa per pressió, a l'Índia i en massatges.
• Oli de Myristica, d'espècies del gènere Myristica.(Nutmeg butter).
• Oli d'ocra, d'Abelmoschus esculentus. The greenish yellow edible oil has a pleasant taste and odor.
• Oli de papaia de les llavors de la papaia.
• Oli de Perilla, de plantes del gènere Perilla, comestible i medicinal.
• Oli Pequi, de Caryocar brasiliense,molt apreciat al Brasil.
• Oli de pinyó. Car, fet dels pinyons del pins, es fa servir en amanides i com a condiment.

 

• Oli de cascall, (Poppyseed oil) culinari, humidificador de la pell en pintures i vernisos, i en sabons.
• Oli de pruna, de la llavor dels fruits de la prunera, utilitzat per gourmets.
• oli de quinoa, de la quinoa, similar a l'oli de moresc.
• oli de ramtil, de Guizotia abyssinica,a Índia i Etiòpia per cuinar i il·luminació.
• Oli de segó d'arròs, per a fregir a alta temperatura, molt usat a Àsia.
• Oli de Prinsepia utilis, de la planta Prinsepia utilis, que creix a l'Himàlaia, Nepal.
• Oli de Plukenetia volubilis del Perú.
• Oli de llavors de te (Camellia oil), molt usat al sud de la Xina com a culinari i altres aplicacions.
• Oli de Silybum marianum, de les llavors del card Silybum marianum.
• Oli de xufla (o nut-sedge oil) de la xufla, Cyperus esculentus. Es fa servir a la cuina i per a sabó i té potencial com biodièsel.
• Oli de tomàquet. de les llavors del tomàquet.
• Oli de blat, del germen del blat comestible i medicinal.

Un gran nombre dels olis llistats a sobre són adequats per a fer biocombustible a més de tenir altres usos. Un gran nombre d'olis només es fan servir com a biocombustible.

Olis amb diversos usos i també usats com biocombustible

• Oli de ricí, de menys cost que altres candidats, la seva viscoitat pot ser un problema.
• Oli de coco (copra oil), prometedor en llocs on es produeixi aquest oli.
• Oli de moresc, atractiu per la gran quantitat de blat de moro cultivat.
• Oli de cotó, sembla tenir un cost de producció que el fa poc competitiu.
• Oli de Camelina sativa, de Camelina sativa, usat com oli de llàntia fins al segle xviii.
• Oli de cànem, problemàtica la seva associació amb la marihuana.
• Oli de mostassa, comparable com a biocombustible amb l'oli de colza que és de la mateixa família botànica.
• Oli de palma, molt popular per a biocombustible però amb problemàtica medioambiental.
• Oli de cacauet, ja usat en els primers motors dièsels el 1900./>
• Oli de rave. els raves tenen un 48% d'oli.
• Oli de colza, el més comú dels olis per a biodièsel d'Europa.
• Oli de ramtil, a l'Índia s'usa per il·luminació.
• Oli de segó d'arròs, atractiu pel seu cost menor respecte altres olis, es cultiva a Àsia.
• Oli de càrtam, investigat recentment a Montana.
• Oli de salicòrnia, de les llavors de Salicornia bigelovii, una planta halòfita de Mèxic.
• Oli de soia, no resulta econòmic per a biocombustible però té altres usos
• Oli de gira-sol, adequat però no gaire econòmic.
• Oli de tigernut investigat a la Xina
• Oli tung, adequat per a biocombustible.

Olis no comestibles dedicats principalment a biocombustible

Aquests olis s'extreuen de plantes que es cultiven únicament per produir-ne biocombustiblse.

• olis d'algues, recentment desenvolupats pel científic del MIT Isaac Berzin.
• Copaiba, i oleoresines de les espècies del gènere Copaifera del Brasil.
• Oli honge, biocombustible a Bangalore, Índia.
• Oli jatropha, molt usat a l'Índia com combustible.
• Oli de jojoba, de la jojoba, planta del semidesert,Simmondsia chinensis.
• Euphorbia tirucalli, popularitzada pel químic Melvin Calvin investigada després per Petrobras, al Brasil.
• Oli de Pittosporum resiniferum, de la plantaPittosporum resiniferum nativa de les Filipines.

Els olis assecants són olis i greixos vegetals que assequen a temperatures normals d'habitació. Aquest olis són la base de pintures a l'oli, i altres pintures i acabats de la fusta. A més dels olis que es llisten a sota també es consideren olis assecants els de noguer, gira-sol i càrtam.

• Oli de Canarium strictum, (Dammar oil) de la planta Canarium strictum. També es poden fer srvir en llànties.
• Oli de lli, usat en pintures, també adequat per consum humà.
• Oli de cascall, similar a l'ús de l'oli de lli però amb una millor estabilitat del color.
• Oli de Sapium sebiferuml, obtingut mitjançant solvent de les llavors de Sapium sebiferum' de la Xina. Usat com a agent assecant en pintures i vernisos.
• Oli de tung, usat en acabats de la fusta.
• Oli de Vernonia galamensis de les lavors de Vernonia galamensis. Té un 73-80% d'àcid vernòlic, que es fa servir en la fabricació d'adhesius epoxy vernisos, pintures i altres.

Un gran nombre de plantes del gènere citrus proporcionen olis per premsat. Alguns com l'oli de llimona i l'oli de taronja, es fan servir com olis essencials, cosa poc freqüent en els olis per premsat. Les llavors dels fruits cítrics també proporcionen olis útils.

• Oli d'aranja, extret de les llavors dels fruits de l'aranja (Citrus × paradisi). Des de 1930 es va trobar que era adient per a fer sabó.
• Oli de llavors de llimona, de fragància similar a la llimonat. És un dels pocs olis essencials premsats en fred. És antisèpric i d'ús cosmètic.
• Oli de taronja, com el de llimona s'obté per pressió en fred. Té unf 90% de d-Limonè. Es fa servir com a fragància, en productes de neteja i saboritzant d'aliments.