Lee Konitz (Chicago, Illinois, el 13 d'octubre de 1927 - Nova York, 15 d'abril de 2020) fou un saxofonista i compositor nord-americà de jazz.
És considerat com un dels impulsors del Cool Jazz. Va ser el primer saxofonista alt que es va alliberar del model bebop i de la influència del seu amic Charlie Parker, als anys cinquanta.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 octubre 1927 Chicago (Illinois) |
Mort | 15 abril 2020 (92 anys) Greenwich Village (Nova York) |
Causa de mort | Causes naturals (COVID-19 ) |
Activitat | |
Camp de treball | Saxophone performance (en) , obra de composició musical i composició musical |
Ocupació | compositor, saxofonista, músic de jazz |
Activitat | 1940 – 2020 |
Membre de | |
Gènere | Jazz i bebop |
Instrument | Saxòfon alt i clarinet |
Segell discogràfic | RCA Red Seal Enja Records Atlantic Records Impulse! Records |
Cronologia | |
1r març 2020 | pandèmia de la COVID-19 a Nova York |
Premis | |
|
Va fer les seves primeres passes dins el Cool Jazz el 1946, amb el pianista i teòric Lennie Tristano, a qui considerava com l'inventor del moviment. Dins del quintet de Tristano va evolucionar amb el tenor Warne Marsh, amb qui va desenvolupar una tècnica de contrapunt que no ha trobat mai el seu equivalent al jazz.
Konitz, de la mateixa manera que altres estudiants de Tristano, es va caracteritzar por la composició espontània de línies llargues i melòdiques amb l'interès rítmic derivat dels accents imparells o d'agrupacions de notes imparells que suggereixen la imposició d'un compàs sobre altre.
El 1947 formava part de l'orquestra de Claude Thornhill, on es va retrobar amb Gerry Mulligan, saxofonista i compositor, i amb Gil Evans, en aquells moments arranjador. Aquest últim li va permetre formar part del grup de Miles Davis, amb qui va enregistrar el fundacional "Birth of the Cool" (1949 -1950). Aquest àlbum va marcar un punt d'inflexió a la seva carrera. Des de llavors es va considerar com un dels caps de fila del Cool Jazz.
Entre el 1952 i el 1954 Lee Konitz va formar part de l'orquestra de Stan Kenton, abans de convertir-se en el líder del seu propi grup. En aquest moment es va retrobar amb altres músics de l'òrbita de Lennie Tristano amb els quals ja havia coincidit abans: Warne Marsh, Billy Bauer, Sal Mosca o el bateria Al Levitt.
Dotat d'una sonoritat fluida, diàfana i aèria, es va desmarcar totalment d'altres intèrprets de saxo alt com Julian "Cannonball" Alderley o Phil Woods. Va influir notablement Paul Desmond i, especialment, Art Pepper.
El 1961 enregistra l'album "Motion" amb Elvin Jones a la bateria i Sonny Dallas al baix. Aquests estàndards del jazz reinterpretats amb l'estil Cool són una referència del gènere, encara avui en dia.
Després, Lee Konitz va enregistrar dotzenes d'àlbums (n'ha gravat més de 50, en 60 anys de carrera), com a líder de la banda o en col·laboració amb altres artistes, com ara Dave Brubeck, Ornette Coleman, Charles Mingus, Gerry Mulligan, Martial Solal, Jimmy Giuffre, etc.
Els seus últims àlbums són menys marcats per l'estil Cool Jazz, i mostren interès pel free jazz.
Amb més de 80 anys, és encara una referència en el món del jazz.
Com a líder
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lee Konitz |
This article uses material from the Wikipedia Català article Lee Konitz, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.