La Violeta De Gràcia

En aquest barri, la cultura popular té una forta renaixença als anys 80, amb l'aparició dels Equips de Treball de Cultura. En la seva evolució, l'any 2002, les Colles de la Vila van formar la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia (CCCG), amb l'esperit recuperar la imatgeria festiva, les tradicions culturals, la recreació d'antigues celebracions populars i alhora innovar en la cultura popular.

En aquesta línia de treball a Gràcia es va fer el Protocol Festiu de la Vila de Gràcia (2005), el primer de la ciutat de Barcelona, on es recullen i es regulen les diferents festes i actes de cultura popular de la Vila de Gràcia: Foguerons de Sant Antoni de Sa Pobla a Gràcia, Revolta de les Quintes, Festa Major de la Vila de Gràcia, Cloenda del Tradicionarius Festival Folk Internacional, Trobada Biennal de Gegants, Diada Castellera, Diada Bastonera, etc.

L'equipament és gestionat per la Coordinadora de colles de cultura de Gràcia. El 2014 la coordinadora acollia les següents entitats: Esbart Comtal i Bastoners de Barcelona, Colla Vella de Diables de Gràcia, Associació Cultural Colla del Drac de Gràcia, Colla de Bastoners de Gràcia, La Diabòlica de Gràcia, Geganters de Gràcia, La Malèfica del Coll, Castellers de la Vila de Gràcia i Trabucaires de Gràcia. També era la seu física dels Geganters de Gràcia, els Trabucaires de Gràcia, el Drac de Gràcia, els Bastoners de Gràcia, els Bastoners de Barcelona, La Vella de Gràcia, La Diabòlica de Gràcia, l'Associació de Veïns Vila de Gràcia, els Amics i amigues de La Violeta, Gràcia amb el Sàhara i l'Esbart Lluís Millet.

A més de les activitats pròpies de les entitats que formen part de La Violeta, s'ofereixen activitats de promoció de la Cultura Popular i altres activitats de formació amb cursos i tallers relacionats amb la cultura.

La Violeta es troba a l'històric edifici de l'antic Casino La Violeta, situat al número 6-8 del Carrer Maspons de Gràcia. Construït l'any 1893 per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia, que va projectar altres edificis de la ciutat, com el cementiri i l'Ajuntament de Sants i diversos pavellons de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. La Violeta va formar part de la vida social i cultural de Gràcia fins a principis del segle xx. Al llarg de la seva història també va ser la seu de diverses entitats com el Centre de Gremis de Gràcia, el Grup de Detallistes del Carbó de Gràcia, l'Associació d'Industrials i Comerciants de Gràcia, els Caçadors de Gràcia, l'Associació d'Industrials Barbers i Perruquers de la barriada de Gràcia, la Unió de Canaricultors, el Centre d'Esports de Gràcia, la Mútua d'Industrials i Comerciants de Gràcia, l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, el Club Ciclista Gràcia, la colla de Sant Medir l'Amistat de Gràcia, els equips de futbol integrats dins de CADECA, el Club Montclar, el Grup Excursionista Collserola, l'Agrupament Escolta Joaquim Ruyra i l'Esbart Lluís Millet.