Ilià Repin: Pintor rus

Ilià Iefímovitx Repin (en rus, Илья́ Ефи́мович Ре́пин; en ucraïnès: Ілля Юхимович Рєпін) (5 d'agost del 1844, Txugúiev, Gubèrnia de Khàrkiv, Imperi Rus - 29 de setembre del 1930, Kuokkala, Finlàndia) fou un destacat pintor i escultor rus del moviment artístic Peredvíjniki.

Les seves obres, emmarcades en el realisme, contenen sovint una gran profunditat psicològica i exhibeixen les tensions de l'ordre social existent A les acaballes dels anys 20 va començar a publicar-se a l'URSS tot de treballs detallats sobre la seva obra i uns deu anys després va ser un exemple a seguir per als artistes del realisme socialista.

Infotaula de personaIlià Repin
Ilià Repin: Vida i obra, Galeria de pintures
(1909) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Илья́ Ефи́мович Ре́пин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1844 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Txuguiv (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Repino (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPenaty estate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Imperial de les Arts (1863–1871) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista gràfic, assagista, escultor, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Superior d'Art de l'Acadèmia Imperial de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història, retrat i pintura de gènere Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIvan Kramskoi i Bunakov Ivan Mikhailovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacob Milkin../... 27+ Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeVera Alekseyevna Repina (en) Tradueix
Natalia Nordman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsIouri Repine
 (Ilià Repin: Vida i obra, Galeria de pintures Vera Alekseyevna Repina (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
MareTatiana Repina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Ilià Repin: Vida i obra, Galeria de pintures Modifica el valor a Wikidata

Lloc webilya-repin.ru Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7ba03e68-0bbe-4227-830b-388c36c5653a Discogs: 2234796 Find a Grave: 2989 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

Ilià Repin: Vida i obra, Galeria de pintures 
Processió de Pasqua a la regió de Kursk (1880-83).

Ilià Repin va néixer a Txugúiev, Khàrkov, al centre de la regió històrica d'Ucraïna Sloboda.

El seu pare, Iefim, era un militar i colon que es dedicava al conreu de la terra, però estava obligat al deure militar. Repin comença a tenir contacte amb la pintura com a aprenent amb tretze anys al taller d'un artista local dedicat a les icones anomenat Ivan Bunakov. El 1866 es traslladà a Sant Petersburg i ingressà a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Amb la seva primera obra mestra, La resurrecció de la filla de Jaire, va guanyar la medalla d'or d'un concurs de l'Acadèmia, i per tant una beca per estudiar a França i a Itàlia. Així és com Repin va arribar a viure a París, on va rebre la influència de la pintura impressionista, que va tenir importants conseqüències sobre la seva forma de fer servir la llum i el color. Tanmateix, el seu estil continuà essent més aviat proper al dels mestres de la vella escola, especialment a Rembrandt, i mai no va arribar a esdevenir un impressionista. Al llarg de la seva carrera va retratar gent normal, tant ucraïnesos com russos, tot i que durant els seus últims anys també representà a les seves obres membres de l'elit de l'Imperi Rus, la intel·liguèntsia, l'aristocràcia i fins i tot l'Emperador Nicolau II.

Els Pintors Itinerants

El 1878 Repin va unir-se a la Societat d'Exposicions Artístiques Itinerants, també coneguda com Els Itinerants (en rus Peredvíjniki) que a l'època en què Repin va arribar a la capital russa es varen rebel·lar contra el formalisme de l'Acadèmia. La fama de Repin va estendre's a partir del seu Els sirgadors del Volga, una obra que denunciava d'una manera impactant la dura tasca d'aquestes persones. Des del 1882 va viure a Sant Petersburg, realitzant freqüents visites a la seva terra natal, Ucraïna, i ocasionalment alguns viatges a l'estranger.

Temes històrics i contemporanis

Poc abans de l'assassinat de l'Emperador Alexandre II el 1881, començà a pintar una sèrie de quadres relacionats amb el moviment revolucionari rus: Negativa a confessar-se, Arrest d'un propagandista, La trobada dels revolucionaris i No ho esperaven, que és, aquesta última, la seva obra mestre sobre aquest tema, ja que s'hi representa la sorpresa dels membres d'una família quan reben a casa un exiliat polític.

La seva obra Processió de Pasqua a la regió de Kursk és sovint considerada un arquetip de l'estil nacional rus, mostrant diverses classes socials i les tensions entre elles, dins el context de la pràctica d'una tradició religiosa i unides en un avanç lent però continu.

El 1885 Repin acabà una de les seves pintures de més intensitat psicològica, Ivan el Terrible i el seu fill. Aquest oli mostra un horroritzat Ivan IV que abraça el seu fill agonitzant, al qual acaba de pegar i ferir mortalment en un excés de fúria. La mirada d'esfereïment d'Ivan contrasta amb l'expressió de serenitat del seu fill.

Ilià Repin: Vida i obra, Galeria de pintures 
Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia (1880-91)

Una de les pintures més complexes de Repin, Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia, va donar feina a l'artista durant molts anys, i és en gran manera fruit d'una investigació duta a terme conjuntament amb l'historiador Dmitri Iavornitski, amb qui va haver de viatjar diverses vegades a la regió dels cosacs de Zaporíjia. Repin va concebre aquesta obra com un estudi en clau d'humor, però també pensava que recollia els ideals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, és a dir, el republicanisme dels cosacs ucraïnesos. Començà aquest quadre el 1880 i no va acabar-lo fins al 1891. Irònicament, fou adquirit immediatament per l'Emperador, qui pagà trenta-cinc mil rubles (una quantitat força alta en aquella època). Una altra versió d'aquest quadre, realitzada entre els anys 1889 i 1896 es conserva al Museu de Belles Arts de Khàrkiv. A més a més, Repin pintà dos esbossos a l'oli per a aquest quadre, un d'ells es troba a la Galeria Tretiakov i l'altre al Museu Nacional d'Art de Belarús, a Minsk.

Ja adult, Repin retratà molts dels seus il·lustres compatriotes, com el novel·lista Lev Tolstoi, el científic Dmitri Mendeléiev, el jurista i polític Konstantín Pobedonóstsev, el filantrop i mecenes Pàvel Tretiakov, els compositors Modest Mússorgski, Aleksandr Borodín, Aleksandr Glazunov, Mikhaïl Glinka i Anton Rubinstein, i el poeta i pintor ucraïnès Taràs Xevtxenko.

El 1900 va encarregar-li el govern de Rússia la seva obra més gran: un oli de 400 a 877 centímetres que representés una sessió solemne del Consell d'Estat de l'Imperi Rus.

Galeria de pintures

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Repin

Tags:

Ilià Repin Vida i obraIlià Repin Galeria de pinturesIlià Repin18441930FinlàndiaGubèrniaImperi RusPeredvíjnikiRealisme socialistaRusURSSÓblast de Khàrkiv

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Sexe a Nova YorkwtnjdCàrrega BanzaiLluís Puig i GordiBiblioteca Gabriel García MárquezHistòria de CatalunyaMònica Usart i RodríguezEls colors de l'incendiAccident de TxornòbilMar i celHistòria de l'automòbilVienaEufòria 1Elon MuskDecrets de Nova PlantaEsquerra Republicana de CatalunyaPastor (clergat)Llista d'escriptors en llengua catalanaHospital de Sant Llàtzer (Barcelona)PayPalAugustMerlaRipollArgelersJuli CèsarBradley CooperMaribel VerdúGrândola, Vila MorenaSistema solarShirley MacLaineNeus Bonet i BagantGoogleMari Pau HuguetJosep Costa i RossellóKendji GiracBandera de CatalunyaBella ciaoCotóIniciativa per Catalunya VerdsMara (banda)Lolita FloresBlanesConques Internes de CatalunyaCaterina Albert i ParadísSant Pere MàrtirOxímoronMar i cel (musical)CatalàClara Ponsatí i ObiolsImperi RomàBúfal nanGraus dels Mossos d'EsquadraDover (grup musical)Abat OlibaCreixenDacsaMaría LapiedraRaphaelRegles d'apostrofació del catalàKristina HáfossLas MeninasSabadellEgipteJosé Manuel García-Margallo y MarfilEdat mitjanaJoan Herrera i TorresFutbol gaèlicAl-ÀndalusJudaismeSaikoEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006Joan Miró i FerràVilaWebPatum de BergaPantà de Darnius-Boadella🡆 More