Lletra He: Cinquena lletra de molts alfabets semítics

He
< dàlet   waw >

La he està present en Unicode com a U+05D4 ה hebrew letter he.

En fonètica he representa el so /h/.

En protosemític nord-occidental hi havia tres fricatives sordes: uvular /ḫ/, glotal /h/ i faríngia /ḥ/. En protosinaític apareixen com a derivats dels jeroglífics ḫayt («bri»), hillul («goig») i ḥasir («pati»). En fenici ḫayt i ḥasir es convergiren en ḥet («mur»), mentre que hillul es canvià per he («finestra»).

La lletra fenícia he 𐤄 va donar lloc a l'èpsilon grega (Ε), la E llatina i la Е ciríl·lica.

Jeroglífic egipci pati ḥasir (a l'esquerra) goig hillul (al centre) bri ḫayt (a la dreta)	protosinaític	fenici
𓉗 𓀠 𓎛	𓎛	𐤄 𐤇

  En alfabet àrab aquesta lletra es diu هاء ['haːʔ] (hā). És la vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab (cinquena amb un valor de 5 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la lletra fenícia he.

fenici	arameu	siríac	nabateu	àrab
𐤄	𐡄	ܗ		ﻩ

Representava el so consonàntic /h/ o bé fricativa glotal sorda. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (ء), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.

La hā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Hāʾ es fa servir com a sufix (amb la vocal que marqui l'irab) per indicar possessió (en la tercera persona del singular masculí); per exemple, كِتَاب kitāb («llibre») es converteix en كِتَابُهُ kitābu-hu («el seu llibre») amb l'addició de la hāʾ al final; el posseïdor està implícit en el sufix. Un altre exemple, هُوَ يَقْرَأُ كِتَابُهُ, (huwa yaqraʼu kitāba-hu, «ell llegeix el seu llibre») indica més clarament el posseïdor.

El sufix hāʾ afegit a un verb representa un objecte masculí (يَقْرَأُهُ, yaqraʾu-hu, «ell ho llegeix»).

La forma femenina d'aquesta construcció en ambdós casos és ـهَا -hā.

Representació, transcripció i transliteració

Viquipèdia proposa de transcriure i transliterar la dāl amb la lletra "h".

A l'alfabet de xat àrab i al SATTS dāl es transcriu com a "h".

A la representació Unicode, dāl ocupa el punt U+0647 amb el nom ARABIC LETTER HEH.

A la codificació ISO 8859-6, el punt e7.

Com a entitat HTML, es codifica com a ه

En hebreu s'escriu com a ה, nom complet en hebreu és הֵא i transcrit com a He.

Variants
Quadrada	Manuscrita	Raixí
ה

La lletra ה o he és la cinquena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de cinc. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.

Pronunciació

En hebreu modern, aquest grafema transcriu, en teoria, el fonema /h/, però en la pràctica és una lletra muda. També pot emprar-se com a mater lectionis, generalment per a transcriure la vocal [a] com a marca de femení i, a conseqüència de la generalització d'aquest ús, la he resulta ser l'única lletra que pot rebre mappiq.

Simbolisme

Simbolitza divinitat, gentilesa i especificació. Simbolitza la fàcil creació del món per l'alè de Déu. He ens ensenya a imbuir la nostra vida amb santedat reconeixent Déu. He representa penediment i misericòrdia, tolerància cap al proïsme, manifestació de Déu en el silenci. He indica feminitat virtuosa: com a prefix o com a article definit. Complementació de la Creació, Xekhinà.

La "casa del món" té una finestra; aquesta obre la visió cap a altres mons. He simbolitza també el nom del Creador, així com la plenitud del món. La he es construeix a partir de les lletres dàlet i iod. La porció inferior esquerra de la he no es connecta amb l'estructura principal i els rabins ensenyen que els dos espais oberts a la he indiquen que inclusivament quan una persona descendeix espiritualment a través del fons, encara té l'oportunitat de penedir-se, això està simbolitzat per la petita porta que roman oberta (l'espai entre el peu esquerre i el sostre de la lletra).

Madnḫaya	Serṭo	Esṭrangela	Unicode
			ܗ
Heh	Heh	Heh	Hē

En alfabet siríac, la cinquena lletra és ܗ (en siríac clàssic: ܗܹܐ - hē). El valor numèric de la hē és 5. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.

Fonètica

Representa el so /h/.

En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ሆይ (hoy). És la primera lletra de l'alfabet amhàric. En el dicciorari de l'amhàric les lletres hoy, ḥäwṭ i ḫarm estan dins d'una mateixa secció. Hoy prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci A28.

Representa el so /h/, juntament amb ḥäwṭ i ḫarm.

Ús

L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ሀ (hoy) són les següents:

"He" en jeroglífic

Valor fonètic: h

Quan aquest jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [h]. En canvi quan és un ideograma, representa habitatge o granja (Gardiner O4).

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet

• Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
• Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
• Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
• Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
• Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
• Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode