Frank Lloyd: Director de cinema britànic (1886–1960)

Per a altres significats, vegeu «Frank Lloyd Wright».

Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, de la qual en va ser president entre 1934 i 1935.

Frank Lloyd

Biografia
Naixement	2 febrer 1886 Glasgow (Escòcia)
Mort	10 agost 1960 (74 anys) Santa Monica (Califòrnia)
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Dades personals
Nacionalitat	Regne Unit
Activitat
Lloc de treball	Regne Unit
Ocupació	director de cinema, guionista, actor de cinema, productor de cinema, actor, realitzador
Família
Cònjuge	Virginia Kellogg Dorothy Cummings Alma Haller
Premis (1933)  Oscar a la millor direcció, per l'obra Cavalcade (1929)  Oscar a la millor direcció, per l'obra The Divine Lady  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

En la seva carrera va predominar per sobre del gènere que abordarà en cada pel·lícula (drama, comèdia, aventures, etc.), un sentit de l'espectacle molt marcat, com correspon als grans pioners del cinema nord-americà (David W. Griffith, Raoul Walsh, Edwin S. Porter). La seva popularitat va començar a principis de la dècada de 1920 amb la seva reeixida adaptació d'Oliver Twist de Dickens, el 1922, dirigint l'estrella del cinema fantàstic i de terror Lon Chaney i el joveníssim Jackie Coogan, famós per haver estat El noi de Charles Chaplin l'any anterior. El 1923 va realitzar una de les primeres pel·lícules de Clara Bow Black Oxen, i ja el 1926 va rodar la que fou la seva pel·lícula més taquillera fins aleshores, The Eagle of the Sea, encara avui reconeguda com un els grans clàssics del cinema d'aventures.

Però, sens dubte, el període de més fama i prestigi per al director va arribar amb el cinema sonor. El 1929 va obtenir tres nominacions a l'Oscar al millor director per The Divine Lady, Weary River i Drag (totes tres del 1929), i el va aconseguir per The Divine Lady. Després va rodar East Lynne (1931) l'únic film que van protagonitzar junts dos dels mites de l'escena teatral americana: el matrimoni Fontaine; Cavalcade (1933), una de les pel·lícules més famoses del cinema nord-americà de la dècada, que va arrasar als Oscar d'aquell any; i Rebel·lió a bord (1935), amb el mític duel interpretatiu entre Clark Gable i Charles Laughton.

A la dècada de 1940 la seva producció va començar a baixar, alhora que ho feia l'èxit de públic dels seus films, però encara va aconseguir estrenar un grapat de bones pel·lícules com per exemple Sang sobre el sol (1945), amb James Cagney i Sylvia Sidney. Es va retirar a finals dels 50.

Premis Oscar