Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del segle xiv a la Corona d'Aragó.
Fou probablement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, hom pot afirmar que, tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època, com per exemple els reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, la reina Maria de Luna (muller de Martí l'Humà), i el Papa Benet XIII d'Avinyó.
Retrat de Francesc Eiximenis a la portada del seu llibre Regiment de la Cosa Pública. Imprès a València per Cristòfor Cofman el 1499. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1330 Girona |
Mort | abril 1409 (78/79 anys) Perpinyà |
Bisbe d'Elna | |
19 desembre 1408 – 13 gener 1409 ← Ramon Descatllar – Alfons de Tous → Diòcesi: bisbat d'Elna | |
Patriarca llatí de Jerusalem | |
13 novembre 1408 – 13 gener 1409 ← Aymon Séchal – Francesc Climent Sapera → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat d'Oxford |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, escriptor, filòsof, bisbe |
Període | Filosofia medieval |
Interessat en | Política, educació, ètica, teologia |
Moviment | Escolàstica |
Influències | |
Influències en | |
Orde religiós | Franciscans |
Consagració | Jean Flandrin |
Obra | |
Obres destacables
| |
Francesc Eiximenis nasqué pels volts de 1330 potser a Girona. Quan era molt jove, entrà en l'orde franciscà. La seua formació començà en les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després anà a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d'Oxford i la Universitat de París. En especial li influí la Universitat d'Oxford, encara que sols hi ha registres per escrit del fet que estudiara a París. A les seues obres ha deixat moltes referències, en especial de la Universitat d'Oxford, ja que allà els franciscans disposaren d'un important estudi. Així doncs, podem considerar a diversos franciscans anglesos (i autors britànics en general) com als autors que més influïren en Eiximenis. Podem esmentar entre d'altres a Robert Grosseteste (anomenat Linconiensis per Eiximenis, ja que fou bisbe de Lincoln (Anglaterra), Joan de Gal·les, Richard Kilvington, Alexandre de Hales, Ricard de Mediavilla, Thomas Bradwardine, Guillem d'Ockham, Joan Duns Escot.
En 1371 hom intentà que anara com a professor a la Universitat de Lleida. Però li mancava el títol de Doctor en Teologia (magister in sacra pagina), i per tant aquest intent no reeixí. Eiximenis aconseguí aquest títol a la Universitat de Tolosa el 1374 amb l'ajut i el suport financer del rei Pere el Cerimoniós.
Llavors tornà Eiximenis a Catalunya, i tingué la consideració de respectat intel·lectual. Tingué bones relacions amb la Cort de la Corona d'Aragó i també amb les classes dirigents de Barcelona i de València. La gran part de la seua obra fou escrita a València, on ell romangué des del 1382 fins al 1408. Allà fou assessor dels jurats (representants de la ciutat) i del Consell (òrgan de govern de la ciutat).
A València l'activitat d'Eiximenis, a banda de les seues tasques literàries, fou incansable. El 1391 fou un any molt difícil per a la ciutat i regne de València, ja que hi hagué molts problemes socials. Llavors organitzà Eiximenis una mena d'exèrcit de pregàries en alguns monestirs i convents al voltant de València. En 1392 rebé l'encàrrec, junt amb altres persones, de revisar els llibres jueus que foren furtats durant el Pogrom de 1391. Al final de 1397 fou membre d'una comissió que devia assessorar el rei Martí I sobre el Cisma d'Occident. En 1397 i 1398 prengué part en la preparació de dues croades valenciano-mallorquines contra la pirateria dels musulmans del Nord d'Àfrica. En 1399 fou Eiximenis també president d'una comissió que pretenia la unificació de totes les escoles de València. El Consell (òrgan de govern de València) ho rebutjà això en 1400, però hom pot afirmar que aquest intent fou un clar precedent de la Universitat de València, que fou fundada oficialment en 1499. Els darrers anys d'Eiximenis a València (1404–1408) foren dedicats a la fundació i dotació del convent franciscà de Sant Esperit (a Gilet, prop de Sagunt). Aquest convent fou fundat per la reina Maria de Lluna.
En 1408 prengué part al Concili de Perpinyà. Allà el nomenà el Papa d'Avinyó Benet XIII primer Patriarca de Jerusalem i després administrador apostòlic (bisbe provisional) de la diòcesi d'Elna (antic nom de la diòcesi de Perpinyà).
Eiximenis morí a Perpinyà segurament el 23 d'abril de 1409. Podria haver estat enterrat a la Capella dels Àngels.
Ens han arribat aquestes obres d'Eiximenis en català:
Ens han arribat aquestes obres d'Eiximenis en Llatí:
Hi ha dos llibres més que són atribuïts a Eiximenis: el Cercapou, i la Doctrina compendiosa. La Doctrina Compendiosa té no obstant una influència molt gran de les teories polítiques d'Eiximenis. Hi hagué també una adaptació del Llibre de les Dones al castellà, anomenada Carro de las Donas.
Les obres d'Eiximenis tingueren un gran èxit a la seua època. Això demostren els més de 200 manuscrits de les seues obres, de què disposem hui. Un altre exemple fou el Psaltiri devotíssim (Traducció al català de 100 de les 344 oracions del Psalterium alias Laudatorium). L'edició incunable d'aquest llibre tingué 2000 exemplars, és a dir el doble de les dues edicions del Tirant lo Blanc juntes (València 1490 i Barcelona 1497). Fou doncs l'edició incunable amb més tirada de la literatura catalana medieval.
Hi hagué també moltes traduccions dels segles xv i xvi. El Llibre de les Dones fou traduït al castellà. Una de les traduccions castellanes fou utilitzada per a l'educació de les quatre filles dels Reis Catòlics. El Llibre dels Àngels tingué un gran èxit internacional, i fou traduït a diverses llengües: castellà, llatí, francès i fins i tot al neerlandès (fou possiblement l'únic llibre de la literatura catalana medieval que fou traduït a aquesta llengua). I la Vida de Jesucrist fou traduïda al castellà i al francès.
Hi ha, en fi, altres dos exemples que ens mostren la difusió internacional de les obres d'Eiximenis. En primer lloc, la traducció al francès del Llibre dels Àngels fou el primer llibre que en 1478 fou imprès a Ginebra. En segon lloc, la traducció castellana de la Vida de Jesucrist fou el primer llibre que fou imprès a Granada en 1496 després de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics.
Per desgràcia, disposem de poques edicions modernes de les obres d'Eiximenis. Quasi totes les edicions modernes de les seues obres es deuen a Curt Wittlin i Albert Hauf.
Traduccions modernes:
al francès:
La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va crear el premi Francesc Eiximenis en el seu honor per premiar el «millor treball d'investigació sobre ciències jurídiques, econòmiques i socials».
This article uses material from the Wikipedia Català article Francesc Eiximenis, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.