Escalda: Riu de França, Bèlgica i dels Paisos Baixos

Rega el Nord, les províncies belgues d'Hainaut, Flandes Occidental i Oriental) i Antwerpen. Als Països Baixos les províncies Brabant del Nord i Zelanda. Al delta en la seva embocadura es escindia en dos braços: la Westerschelde i l'Oosterschelde. L'Oosterschelde es va separar del riu l'any 1871 amb la construcció d'un dic pel ferrocarril de Roosendaal a Vlissingen a l'illa de Walcheren.

Escalda

Schelde (nl)
Tipus	Riu principal
Inici
Continent	Europa
País de la conca	França
Cota inicial	95 m
Entitat territorial administrativa	Aisne (França), Cantó de Le Catelet (França) i Districte de Saint-Quentin (França)
Localització	Gouy
Final
Localització	Mar del Nord
49° 59′ 13″ N, 3° 15′ 59″ E / 49.9869°N,3.2664°E / 49.9869; 3.2664 B 51° 25′ 51″ N, 3° 31′ 44″ E / 51.4308°N,3.5289°E / 51.4308; 3.5289
Afluent	35
Conca hidrogràfica	conca de l'Escalda
Dades i xifres
Mida	355 () km
Superfície de conca hidrogràfica	35.500 km²
Mesures i indicadors
Cabal	104 m

L'efecte de la marea fa sentir-se terra endins fins a Gant. El riu fa part de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.

 

 

El riu sempre hi ha hagut molta importància militar i econòmica des l'ocupació romana de Gàl·lia. És esmentat per primer cop per Juli Cèsar, quan perseguia a Ambiòrix, el qual diu erròniament que desaiguava al Mosa. Plini el Vell diu que era el límit entre gals i germànics i no esmenta res de la seva unió al Mosa.

 

Les ciutats de Tournai, Gant i particularment Anvers s'han desenvolupat gràcies al riu i els seus ports fluvials. El desenvolupament del port de Vlissingen és més recent.

 

Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu i bloquejar el port d'Anvers des de la fi del segle xvi cap al segle xviii. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Sota Napoleó l'Escalda serà reoberta. A la revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió majors després de la independència de Bèlgica. L'any 1839, el tractat de Londres o Tractat dels 24 articles va garantir-ne l'obertura per sempre. Encara avui, l'apregonament del riu és un subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

Els principals afluents amb la localitat de la desembocadura són:

• Schijn (Antwerpen)
• Rupel (Rupelmonde)
  • Dijle
    • Voer
    • IJse
    • Zenne
      • Sennette
        • Samme (Ronquières)
      • Zuunbeek
    • Thyle
    • Dèmer
      • Herk
      • Gete
  • Nete (Rumst)
    • Kleine Nete (Lier)
    • Grote Nete (Lier)
• Durme (Temse)
• Dender (Dendermonde)
• Leie (Gant)
  • Deule, Mandel, Heulebeek, Groeningebeek
• Zwalm (Zwalm (municipi))
• Scarpe (Mortagne-du-Nord)
  • Escaillon
• Haine (Condé-sur-l'Escaut)
  • Samme (Péronnes-lez-Binche)
• Rhonelle (Valenciennes)
• lÉcaillon (Thiant)
• Selle (Denain)
• Torrent d'Esnes
• Sensée (Bouchain)
• Erclin (Iwuy)
• Eauette (Marcoing)

França

Gouy-Le-Câtelet, Vendhuile, Ossu, Honnecourt-sur-Escaut, Banteux, Bantouzelle, Les Rues-des-Vignes, Crèvecœur-sur-l'Escaut, Masnières, Marcoing, Noyelles-sur-Escaut, Cantaing-sur-Escaut, Proville, Fontaine-Notre-Dame, Cambrai, Neuville-Saint-Rémy, Ramillies, Escaudoeuvres, Eswars, Thun-l'Évêque, Thun-Saint-Martin, Iwuy, Estrun, Hordain, Bouchain, Neuville-sur-Escaut, Lourches, Douchy-les-Mines, Denain, Wavrechain-sous-Denain, Haulchin, Rouvignies, Prouvy, Thiant, Maing, Trith-Saint-Léger, Valenciennes, Anzin, Saint-Saulve, Bruay-sur-l'Escaut, Onnaing, Escautpont, Fresnes-sur-Escaut, Condé-sur-l'Escaut, Vieux-Condé, Odomez, Hergnies, Bruille-Saint-Amand, Château-l'Abbaye, Flines-lez-Mortagne, Mortagne-du-Nord i Maulde.

Bèlgica

Hainaut

Bléharies, Hollain, Bruyelle, Antoing, Tournai (Calonne, Chercq), Pont à Chin, Pecq (Esquelmes, La Garenne, Pecq, Warcoing), Celles (Marais-de-Pottes), Mont-de-l'Enclus

Flandes Occidental

Spiere-Helkijn, Bossuit, Outrijve, Avelgem

Flandes Oriental

Kluisbergen, Wortegem-Petegem, Oudenaarde, Zwalm, Zingem, Gavere, Merelbeke, De Pinte, Gant, Destelbergen, Melle, Wetteren, Wichelen, Berlare, Dendermonde, Zele, Hamme, Buggenhout, Beveren, Kruibeke i Temse,

Província d'Antwerpen

Sint-Amands, Bornem, Schelle, Hemiksem, Rupelmonde, Antwerpen i Zwijndrecht

Països Baixos

Westerschelde (Escalda occidental)

Borsele, Hulst, Kapelle, Reimerswaal, Sluis, Terneuzen, Veere i Vlissingen

Oosterschelde (Escalda oriental)

Goes, Middelburg, Noord-Beveland, Schouwen-Duiveland i Tholen.