En grec antic, episteme (ἐπιστήμη) significa coneixement o comprensió.
El terme epistemologia, la branca de la filosofia relativa a la teoria del coneixement, deriva d'episteme.
Plató, seguint Xenòfanes de Colofó, contrasta episteme amb doxa: creença o opinió comuna. El terme episteme també es distingeix de tekne: un ofici o pràctica aplicada. Al Protàgores, Plató en boca de Sòcrates assenyala que nous i episteme són els requisits previs per a frònesi.
Aristòtil va distingir entre cinc virtuts del pensament: technê, epistêmê, phronêsis, sophia i nous, amb tekne traduït per «artesania» o «art» i episteme com «coneixement». Un relat complet de l'episteme es dona a Segons analítics, on Aristòtil argumenta que el coneixement de les veritats necessàries, més que no pas les contingents, sobre la causalitat és fonamental per a la filosofia. Per emfatitzar-ne la necessitat, utilitza la geometria. A més, Aristòtil utilitza la noció de causa (aitia) en un sentit més ampli que el pensament contemporani. Per exemple, entendre com els axiomes geomètrics condueixen a un teorema sobre les propietats dels triangles compta com a comprendre la causa de la propietat provada del triangle rectangle. Com a resultat, episteme és una virtut del pensament que s'ocupa del que no pot ser d'una altra manera, mentre que tekne i frònesi tracten del que és contingent.
Per a Foucault, l'episteme és la inconsciència guia de la subjectivitat dins d'una època determinada: paràmetres subjectius que formen un a priori històric. Utilitza el terme episteme a Les paraules i les coses en un sentit especialitzat per a significar el coneixement històric, no temporal, a priori, que fonamenta la veritat i els discursos, representant així la condició de la seva possibilitat dins d'una època determinada. En el llibre, Foucault descriu episteme:
En qualsevol cultura i en cada moment, sempre hi ha una sola episteme que defineix les condicions de possibilitat de tot coneixement, ja sigui expressat en una teoria o investit subtilment en una pràctica.
En escrits posteriors deixa clar que diversos episteme poden coexistir i interactuar al mateix temps, formant part de diversos sistemes de poder-coneixement. Foucault intenta demostrar els límits constitutius del discurs i, en particular, les regles que permeten la seva productivitat. Tanmateix, sosté que, tot i que la ideologia pot infiltrar-se i formar la ciència, no cal que ho faci: s'ha de demostrar com la ideologia forma realment la ciència en qüestió. Jean Piaget va comparar l'ús de Foucault d'episteme amb la noció de paradigma de Thomas Kuhn.
This article uses material from the Wikipedia Català article Episteme, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.