Ecologia Profunda

Estableix certes normes que es basen en una visió de la naturalesa amb una noció de la realitat i el lloc que ocupem com a individus al planeta. Considera que els éssers humans no tenen dret a passar per sobre de la diversitat, únicament per satisfer les seves necessitats vitals.

Els moviments ambientals moderns inclouen una diversitat de filosofies fonamentals. Tots ells plantegen crítiques al model industrial de la nostra societat, considerat parcialment o totalment responsable de la crisi ecològica que avui patim. L'ecologia profunda és un dels moviments que més radicalment s'oposa a l'actual model. Les veus de l'ecologisme són múltiples i entre elles podem trobar:

• Els conservacionistes i preservacionistes, que estan basats en una visió antropocèntrica. L'ambient i la natura ha de ser usat i protegit al mateix temps. Per a aquesta corrent, la natura no té drets més enllà que serveix els interessos dels éssers humans.

• Ecologia social i Ecofeminisme, estan relacionats amb demandes pròpies del segle xx, en el període anomenat posmodernisme solucionarien els conflictes ambientals conciliant els conflictes en les relacions humanes.

• Ecologia reformista, és la lluita contra la contaminació i la disminució o desaparició de recursos sota un enfocament pragmàtic. En alguns simpatitzants, se li veu fins i tot com una oportunitat de mercat per al capitalisme.

La frase 'ecologia profunda' va ser encunyada el 1973 per Arne Naess, com un terme teòric, però es va transformar posteriorment en un moviment. Per Naess són punts centrals:

1. L'ésser humà en harmonia amb el medi, no per sobre, sota o fora d'aquest.
2. La igualtat Biocèntrica; totes les coses naturals, els ecosistemes, la vida, etc., Tenen dret a existir. Independent del seu grau d'autodeterminació.
3. Dret a la diversitat cultural.

Actualment l'ecologia profunda es mesura contra l'anomenada ecologia reformista, que és la que ha aconseguit més incidència en els debats contemporanis degut a la rellevància pública de molts dels seus simpatitzants, fins i tot aconseguint en molts països d'estar els seus membres inserits plenament en el poder polític i empresarial. No obstant això, el nucli d'acció es dona en el món anglosaxó, i és gairebé inexistent a la resta del món.

L'ecologia profunda té com a premissa una integració total de la persona a la natura. Que aquesta no estigui ni per sobre ni fora de la natura. Per la mateixa raó, també qüestiona fortament les grans decisions polític-econòmiques, i com molts dels seus adherents són persones que es perfilen en grups polítics.

El concepte va ser desenvolupat més tard per Bill Devall i George Sessions en publicar el 1985 el llibreDeep Ecology. Un altre autor integrat en aquest corrent és Fritjof Capra.

Els defensors de l'ecologia profunda consideren que el món no existeix com un recurs lliurement explotable pels humans. L'ètica de l'ecologia profunda sosté que tot el sistema és superior a qualsevol de les seves parts. Es proposen vuit punts o principis que ajuden a comprendre la seva posició:

Per Fritjof Capra l'ecologia profunda fa part del nou paradigma d'una visió holística del món, en què es passa de la concepció de l'univers com màquina, a veure-ho com una xarxa de relacions, el que implica pensament sistèmic per a la seva comprensió.