Daijiro Kato: Pilot de motociclisme japonès

També va guanyar les 8 Hores de Suzuka els anys 2000 i 2002. Va morir als 26 anys a causa de les ferides que li va provocar un greu accident mentre disputava el Gran Premi del Japó del 2003, arran del qual quedà em coma fins que morí d'aturada cardíaca catorze dies més tard.

Daijiro Kato

Al Gran Premi del Japó (2003)
Nom original	(ja) 加藤大治郎
Biografia
Naixement	4 juliol 1976 Saitama (Japó)
Mort	20 abril 2003 (26 anys) Yokkaichi (Japó)
Causa de mort	Accident de motocicleta
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Nacionalitat esportiva	Japó
Esport	motociclisme de velocitat resistència (motociclisme)
Núm. esportiu	74
Participà en
4 agost 2002	8 Hores de Suzuka de 2002
30 juliol 2000	8 Hores de Suzuka de 2000
27 juliol 1997	8 Hores de Suzuka de 1997
Família
Parents	Choujun Kameya (cosí)
Premis (2003)  MotoGP Legend
Lloc web	daijiro.net

Kato es va proclamar campió del món de 250cc el 2001 després d'establir un rècord d'11 victòries en 16 carreres. Va ser campió del món de PoketBikes en diverses ocasions i va crear la Daijirō Cup Japan, amb l'objectiu de fomentar aquest esport al seu país d'origen. Daijiro Kato va ser considerat sovint el millor pilot japonès de tots els temps i fou "l'elegit" per Honda per a aconseguir el primer títol plenament japonès a la cilindrada reina del motociclisme, MotoGP.

Inicis

 

Carrera esportiva
Nacionalitat	Japó
Temporades	1996 - 2003
Equips	Honda
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc	1 (2001)
GPs Victòries Podis Poles V.Ràp. Punts 53 17 27 11 11 775

Kato va començar la seva singladura mundial el 1996, quan va sorprendre tothom en el seu debut al Mundial com a pilot convidat al GP del Japó de 250cc, que va acabar en tercer lloc, després de l'italià Max Biaggi i el seu compatriota Noriyasu Numata.

El 1998, corrent com a Wild Card, va aconseguir la victòria al Gran Premi del Japó. En les dues següents temporades es va imposar a totes les figures consagrades en la seva única i aïllada participació a la ronda japonesa del Mundial, actuant com a pilot convidat (Wild Card). El 2000, de la mà d'Honda HRC i amb una de les seves exclusives NSR250, Kato va arribar als grans premis per a seguir tot el calendari de la temporada. La seva adaptació als nous circuits va resultar ràpida i això el portà acabar tercer al mundial per darrere del francès Olivier Jacque i del també japonès Shinya Nakano, tots dos pilots de Yamaha.

250cc

El 2001, Kato no va perdonar i, enquadrat a l'equip de l'italià Fausto Gresini, va dominar amb mà de ferro la categoria del 'quart de litre'. El seu domini irresistible es va saldar amb el major nombre de punts sumats en una sola temporada per un pilot en tota la història dels 250cc.

MotoGP

El 2002 Kato va decidir passar a MotoGP, categoria en què va començar pilotant en qualitat de cedit al Gresini Racing una NSR500 de dos temps, però va acabar als comandaments de la major joia tecnològica d'Honda per decisió expressa de HRC: la RC211V, que va emprar per primera vegada al Gran Premi de la República Txeca i va acabar al podi. Setè del campionat a final de temporada, va aconseguir el guardó de "Pilot Debutant de l'Any".

Mort

El 6 d'abril de 2003, a la carrera inaugural de l'any, a Suzuka, durant el GP del Japó, Daijirō Katō sortia com a primer pilot de l'equip Honda a la categoria MotoGP. Durant la tercera volta, quan anava situat en cinquena posició, va patir un accident i va xocar contra un mur de protecció a l'entrada de la xicane de Casio a 200 km/h. El casc se li va trencar per la meitat. Va ser reanimat dins del mateix traçat i traslladat al Mie Medical Center de Yokkaichi.

Després de l'accident va quedar tetraplègic i amb necessitat de respiració assistida. Va morir després de tretze dies en estat de coma irreversible, el 20 d'abril a les 00:42, d'una aturada cardíaca. El dia del seu enterrament, milers de fans van acudir-hi en memòria de Daijirō. A l'octubre, Kato fou nomenat MotoGP Legend a títol pòstum i el seu número, el 74, fou oficialment retirat. Kato va deixar esposa, Makiko, i dos fills, Ikko i una nena nascuda poques setmanes abans i que posteriorment a la mort de Daijirō, li van posar Rinke de nom.

Es va descartar cap fallada mecànica per part dels enginyers de HRC i de l'equip Telefónica Movistar-Gresini, i a hores d'ara segueixen sense conèixer-se les circumstàncies exactes en què es va produir el fatídic accident.

• 1994
  • Debut en competicions de velocitat
  • Campionat japonès de 250 c.c., primera victòria.

• 1996
  • Campionat japonès de 250 c.c., quatre victòries.
  • Debut al Campionat del Món, tercer al G.P. del Japó.

• 1997
  • Campionat japonès de 250 c.c., pilot oficial d'Honda HRC.
  • Primera victòria al Mundial, al GP del Japó.

• 1998
  • Campionat japonès de 250 c.c., pilot oficial d'Honda HRC.
  • Victòria al G.P. del Japó

• 1999
  • Campionat japonès de 250 c.c., segon.

• 2000
  • Campionat del Món de 250 c.c. amb Honda, tercer.
  • Victòria a les 8 Hores de Suzuka

• 2001
  • Campió mundial de 250c.c. el 2001.

• 2002
  • Campionat del Món MotoGP, amb Fortuna Honda, setè.

• 2003
  • Fitxa pel Team Movistar Honda, tenint de company d'equip al català Sete Gibernau

Barem de puntuació de 1993 ençà:

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)