Cuereta Groga
La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.
Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als vilatges veïns.
Motacilla flava  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,26 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103822349 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Motacillidae |
| Gènere | Motacilla |
| Espècie | Motacilla flava Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
Morfologia
Fa 16 cm de llargària. Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga. El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares. Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.
Subespècies
- Motacilla flava flavissima (Blyth, 1834)
- Motacilla flava thunbergi (Billberg, 1828)
- Motacilla flava flava (Linnaeus, 1758)
- Motacilla flava iberiae (Hartert, 1921)
- Motacilla flava cinereocapilla (Savi, 1831)
- Motacilla flava melanogrisea (Homeyer, 1878)
- Motacilla flava plexa (Thayer & Bangs, 1914)
- Motacilla flava tschutschensis (J. F. Gmelin, 1789)
- Motacilla flava angarensis (Sushkin, 1925)
- Motacilla flava leucocephala (Przevalski, 1887)
- Motacilla flava macronyx (Stresemann, 1920)
- Motacilla flava beema
- Motacilla flava feldegg
- Motacilla flava lutea
- Motacilla flava simillima
- Motacilla flava taivana
Reproducció
Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.
Hàbitat
És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina, encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.
Distribució geogràfica
Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.
Alimentació
Costums
És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.
Referències
Enllaços externs
- Estudi de la població de cuereta groga al Principat de Catalunya. (català)
- Identificació i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Informació de la població de cuereta groga a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant de la cuereta groga. (anglès)
- Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie. (castellà)
This article uses material from the Wikipedia Català article Cuereta groga, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.