Cos Menor Del Sistema Solar

Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició:

• Els asteroides.
• Els OTN, (Objectes transneptunians).
• Els cometes.
• Els meteoroides.

Segons les definicions de planeta i de planeta nan, que atenen a l'esfericitat de l'objecte a causa de la seva gran massa, es pot definir com a cos menor del sistema solar, per exclusió, tot cos celeste que, sense ser un satèl·lit, no hagi aconseguit prou grandària o massa com per adoptar una forma essencialment esfèrica.

Segons algunes estimacions, la massa requerida per a aconseguir la condició d'esfericitat se situaria a l'entorn dels 5 x 10²⁰ kg, i en resulta el diàmetre mínim a l'entorn dels 800 km. No obstant això, característiques com la composició química, la temperatura, la densitat o la rotació dels objectes poden variar notablement les grandàries mínimes requerides, per la qual cosa es va rebutjar assignar valors apriorístics a la definició, deixant la resolució individual de cada cas a l'observació directa.

Segons la UAI, alguns dels cossos menors del sistema solar més grans podrien reclassificar-se en el futur com a planetes nans, després d'un examen per determinar si estan en equilibri hidroestàtic, és a dir, si són prou grossos perquè la seva gravetat venci les forces del sòlid rígid fins a haver adoptat una forma essencialment esfèrica.

Exceptuant els objectes transneptunians, els cossos menors del sistema solar de major grandària són Vesta i Pal·les, amb una mica més de 500 km de diàmetre.