Constel·lació Del Cranc: Constel·lació

Vegeu l'article “Caràcters especials”" class="duhoc-ca Unicode" style="font-family:Code2001, Code2000, TITUS Cyberbit Basic, Doulos SIL, Chrysanthi Unicode, Arial Unicode MS, Bitstream Cyberbit, Bitstream Vera, Gentium, GentiumAlt, Lucida Sans Unicode; font-family :inherit; text-decoration:none!important">♋), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.

Cranc
Nom en llatí	Cancer
Abreviatura	Cnc
Genitiu	Cancri
Simbologia	el Cranc
Ascensió recta	9
Declinació	+20
Àrea	506 graus quadrats Posició 31
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	(β Cnc) (3,5m)
Meteors	Delta Càncrides
Limita amb	Linx Bessons Ca Menor Hidra Lleó Lleó Menor (cantonada)
Visible a latituds entre +90° i −60°. Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.

Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.

La constel·lació també dona el seu nom al Tròpic de Càncer

Càncer no té estrelles brillants. α Cancri només té magnitud 4,2. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en la qual es troba Praesepe (M44), també coneguda com 'El pessebre' ', un cúmul obert que conté també l'estrella ε Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismàtics. El Pessebre abasta més d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitjana. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estrelles visibles a simple vista.

Estrelles principals

• α Cancri (Acubens), estrella blanca de magnitud 4,26 és només la quarta més brillant de la constel·lació.
• β Cancri (Altarf), la més brillant de la constel·lació amb magnitud 3,53 és una gegant taronja a 290 any llum de distància.
• ζ Cancri (Tegmen o Tegmine), sistema estel·lar compost per dues estrelles binàries separades 5,06 segons d'arc. En total conté almenys quatre estrelles.
• ι Cancri, binaria visual els components del qual, separats 30,6 segons d'arc, es poden resoldre amb un petit telescopi.
• κ Cancri, sistema doble format per una estrella blanc-blavosa variable Alpha2 Canum Venaticorum i una estrella blanca.
• 55 Cancri (ρ¹ Cancri), estrella binària el component principal de la qual és una nana groga amb un sistema planetari amb cinc planetes.
• X Cancri, estrella de carboni de magnitud 6,28.
• DX Cancri, estrella fulgurant a només 11,82 anys llum de la Terra.

La constel·lació del cranc i la constel·lació de l'Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heracles (Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per posar fi a la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.