El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada.
Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.
Myocastor coypus | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 133 dies |
Font de | carn de coipú i pell de coipú |
Longevitat màxima | 8,5 anys |
Pes | 225 g (pes al naixement) 6,7 kg (pes adult, mascle) 6,36 kg (pes adult, femella) |
Nombre de cries | 4,5 |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 14085 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Echimyidae |
Gènere | Myocastor |
Espècie | Myocastor coypus Molina, 1782 |
Distribució | |
És un animal gros i massís, de cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.
El pelatge, molt suau, és gris marronós amb tons groguencs. Mesura: cap i cos (38-63 cm) i cua (23-45 cm) i pesa de 6 a 10 kg.
Tot i que té un cert aspecte de rata, la seva grandària el fa impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d'hàbits amfibis.
Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.
Originari de la part meridional de Sud-amèrica, arribà al Principat de Catalunya per ésser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars s'escaparen i aconseguiren sobreviure en estat salvatge. Es troba en expansió a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbúcies, al Montseny, a la riera de Vallfogona (Ripollès), a la riera de la Gavarresa (Bages) i als Aiguamolls de l'Alt Empordà, a la zona lacustre de Banyoles (Pla de l'Estany). De fa poc es pot observar fàcilment a la Catalunya Nord al Parc de lleure de Sant Vicenç ('Sant Vicens') de Perpinyà amb entrada lliure. Hi viu en llibertat del 2011 ençà (en l'estanyet que s'hi va crear) una família de sis coipús (tres adults i tres joves).
Tanmateix, els coipús encara no han arribat a constituir poblacions estables com ha passat en altres punts de la península Ibèrica, com a Guipúscoa i Navarra. S'observa, malgrat les mesures de parada de paranys per a controlar-ne l'expansió, més i més present a l'Alt Empordà.
Prop dels Països Catalans, hi ha grups de coipús que viuen al país veí d'Occitània i que s'observen per exemple a la Garona, fins a la Vall d'Aran.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coipú |
This article uses material from the Wikipedia Català article Coipú, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.