Casa-Fàbrica Saldas: Casa-fàbrica del Raval

A finals del 1838, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs, i el seu fill Joan Calafell i Serra (vegeu casa-fàbrica Calafell) van establir en emfiteusi al fabricant de teixits Francesc Saldas una parcel·la del seu hort de 90 pams d'amplada, amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 lliures en el termini de quatre anys. L'abril del 1839, aquest va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i dos pisos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.

El 1844, Saldas va demanar permís per a remuntar-hi dos pisos i instal·lar-hi una màquina de vapor de 20 CV per a la seva filatura, procedent de la casa Hall & Scott de Rouen, segons el projecte del mateix Fontserè. La fàbrica estava formada per dues «quadres» de crugia simple (uns 6 m d'amplada) disposades longitudinalment als costats de la parcel·la, deixant entremig un pati. Segons les «Estadístiques» del 1850, hi havia les filatures d'Armengol, Llibre i Cia, amb 3 CV de potència, 1320 fusos de mule-jennies i 37 operaris, i la de Pascual Germans i Cia, amb 6 CV, 2.160 fusos de mule-jennies i 50 operaris.

El 16 de març del 1859, la fàbrica va ser destruïda per un incendi originat en una de les metxeres de la «quadra» del tercer pis, llogada a Carles Solé, i es va propagar a la veïna de Joan Calafell (núm. 16). El juny del mateix any, Saldas en va presentar el projecte de reconstrucció, obra de l'arquitecte Francesc Vila, que va dissenyar una «quadra» de doble crugia i un pati lateral. Poc després, la propietat va passar a mans de Martí Rodés i Planas, que tenia tres fàbriques més: una al carrer de les Carretes (vegeu casa-fàbrica Aleu), una altra a la Ronda de Sant Pau, davant de la presó, i una tercera a La Bordeta, a l'anomenat «Prat del Fil».

Segons la guia El Consultor del 1863, hi havia les filatures d'Ignasi Castellarnau, Llorenç Duran i Gabriel Vallès i l'asserradora de Francesc Tey. Aquell mateix any, Rodés es va casar amb Àngela Morell i Puget, i el seu cunyat Josep va llogar la fàbrica en condicions avantatjoses i es va associar amb Santiago Murillo i Nadal sota la raó social Morell i Murillo, dedicada a la fabricació de filats i teixits. Va començar a funcionar l'abril del 1864, i el març del 1871, l'Ajuntament va fer inspeccionar les calderes de vapor arran d'unes denúncies per fer-les treballar molt per sobre de la seva potència nominal, i Morell i Murillo van ser multats en diverses ocasions per aquest motiu.

L'agost del 1877 va esclatar un conflicte laboral que va suposar el tancament patronal durant 18 mesos. Passat aquest període, Morell va tornar a obrir la fàbrica però amb una rebaixa salarial; aleshores els treballadors van recórrer a les autoritats, i els patrons van acceptar mantenir el salari, però amb la condició que si tenien pèrdues ho demostrarien amb els llibres de comptabilitat. El juliol del 1879, els obrers van nomenar una comissió per a examinar-los, però Morell s'hi va negar i va tornar a tancar la fàbrica durant 9 mesos. El 29 abril del 1880, l'empresa va acomiadar el personal i va contractar nous treballadors (esquirols), el que va provocar les ires dels represaliats, que tres setmanes més tard, el 21 de maig, assaltaren la fàbrica, destruint-hi maquinària i calant-hi foc, essent reprimits per un contingent de l'exèrcit comandat pel mateix Capità general de Catalunya. El cas va arribar al Congrés dels Diputats, on el conservador Duran i Bas va qualificar els fets com a «motí». El 18 d'octubre del 1881 es va declarar un incendi a la sala de batans, que va ser sufocat pels treballadors amb ajuda de la bomba d'aigua de la fàbrica.

Martí Rodés va morir el 20 de febrer del 1882, succeït per la vídua Àngela Morell, que va confiar al seu germà Josep la direcció de la fàbrica de La Bordeta, on aplicaria els mateixos mètodes que a la del carrer d'Amàlia. El 28 de juny del 1882 va explotar una de les calderes d'aquesta, produint la mort de 14 persones (6 més en els dies següents) i ferits de diversa consideració. Pel que sembla, la fàbrica va ser enderrocada i al seu lloc s'instal·là un joc de pilota anomenat Trinquete Barcelonés. Finalment, als anys 1960 s'hi va construir una promoció d'habitatges.