Bmp-3: Vehicle de combat d'infanteria d'origen soviètic introduït l'any 1987

Successor dels vehicles BMP-1 i BMP-2, el disseny d'aquest model s'ha centrat en la millora de la protecció de la tripulació i de la potència de foc. L'abreviació BMP-3 prové del rus Boevaya Mashina Pehoty (Боевая Машина Пехоты, literalment "Vehicle de combat d'infanteria").

BMP-3

Fotografia d'un BMP-3 de l'Exèrcit rus durant una exhibició l'any 2008.
Característiques generals
Tipus	Vehicle de combat d'infanteria
País d'origen	Unió Soviètica Rússia
Any	1987-actualitat
Fabricant	JSC Kurganmashzavod
Dimensions
Pes	18,7 T
Amplada	3,23 m
Long. amb canó	7,14 m
Altura total	2,65 m
Tripulació	3 + 7 (Artiller, conductor i comandant + 7 soldats)
Especificacions
Motor	UTD-29M 2 hidrojets a l'aigua
Tipus de motor	Motor dièsel
Potència màxima	500 CV (375 kW)
Suspensió	Hidropneumàtica
Prestacions
Vel. carretera	70 km/h
Vel. camp a través	45 km/h i 10 km/h per aigua
Autonomia camp a través	600 km
Armament
Primari	Canó d'ànima ratllada 2A70 de 100 mm Canó automàtic 2A72 de 30 mm coaxial
Secundari	Metralladora coaxial PKT 7,62mm 2 metralladores PKT de 7,62 mm al davant
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	Frontal: compost Lateral: aliatge d'alumini Darrere: aliatge d'alumini
Blindatge en torreta	Aliatge d'alumini
NBQ (Nuc-Biol-Quím)	Sí
Altres defenses	6 llançagranades VEESS amb granades de fum

El BMP-3 va entrar en servei l'any 1987 i és un vehicle que opera a deu estats d'arreu del món. En total se n'han produït més de 2.000 unitats.

L'any 1966, un grup d'enginyers de la Unió Soviètica dirigits per Pavel Isakov, va desenvolupar el primer vehicle de combat d'infanteria, el BMP-1. Dissenyat per millorar la mobilitat dels soldats en combat i oferir, alhora, suport blindat i protecció a la infanteria va ser el primer vehicle d'aquest tipus desenvolupat.

Després d'una intensa discussió sobre la seva utilitat en combat, el concepte va ser acceptat arreu del món i molts països van desenvolupar els seus respectius vehicles de combat d'infanteria.

Després de la Guerra del Yom Kippur i de la Guerra de l'Afganistan (1978-1992) la Unió Soviètica va decidir iniciar la producció d'una nova versió millorada, el BMP-2. El BMP-2 incorporava míssils antitancs i un canó automàtic, a diferència del BMP-1 que anava equipat amb un canó simple.

Però encara faltaven detalls per millorar. Durant el desenvolupament del BMP-2 va sorgir un prototip (Ob'yekt 685) que en comptes d'anar equipat amb un canó automàtic duia un canó 2A48-1 de 100 mm. Aquest prototip es va continuar millorant durant la dècada del 1980 i se'n van enviar vehicles de prova a l'Exèrcit Roig, que el va adoptar formalment l'any 1987.

Blindatge i distribució

El cos del BMP-3 és una barcassa d'aleació d'alumini, a excepció del sota i del frontal, on hi ha un blindatge espaiat i un blindatge compost (de 30-35 mm), respectivament. Aquest blindatge ofereix protecció contra projectils de poc calibre i contra fragments d'explosius, la part frontal pot resistir impactes de projectils APFSDS a 300 m. Per oferir millor seguretat a la tripulació s'hi pot afegir molts tipus de blindatge extern (blindatge reactiu, làmines de blindatge d'acer…). La torreta és molt petita i va centrada a sobre d'aquest xassís, lleugerament avançada longitudinalment per deixar espai pel compartiment dels soldats. Tot això es recolza sobre unes erugues amb un tren de rodatge compost per 6 rodes de rodatge, 3 corrons de retorn, i una roda de transmissió davantera i una de posterior per cada lateral.

La torreta té una elevació entre els -5º i els 60º i porta el canó de 100 mm centrat al davant sobresortint una mica respecte al blindat. A la seva dreta hi ha el canó automàtic coaxial de 30 mm i a l'esquerra una de les metralladores PKT de 7,62 mm. També a la torreta hi ha els 6 llançagranades de fum, 3 a cada banda.

El conductor s'asseu al mig del frontal del vehicle, enmig de dos metralladors. Això es deu al fet que, a diferència de la majoria de vehicles de combat d'infanteria, el motor va situat a la part del darrere a la dreta. Al mig del blindat hi ha el compartiment de combat, a sota de la torreta, on hi ha el comandant i l'artiller. I els soldats van al darrere de tot. L'escotilla de sortida per la infanteria és al fons de tot, a sobre del motor, i s'obre en part per dalt del casc i en part per darrere permetent als soldats una sortida molt cómoda i ràpida del blindat.

El BMP-3 també incorpora un equip de defensa NBQ (contra perills nuclears, biològics i químics) que consisteix en un sistema de filtratge de l'aire i de tancament hermètic del vehicle. Aquest sistema està instal·lat al darrere del vehicle, igual que els altres conductes de ventilació, per reduir el senyal tèrmic.

Armament

Armament principal

L'armament principal del BMP-3 està compost per un canó 2A70 de 100 mm d'ànima ratllada i per un canó automàtic 2A72 de 30 mm coaxial.

El canó 2A70 és semiautomàtic i és capaç de llançar míssils. Aquest canó està estabilitzat en dos eixos i pot disparar projectils simples HE-FRAG 3UOF o míssils antitancs 3UBK10.

L'abast efectiu dels projectils HE-FRAG és de 4.000 m, amb una velocitat de sortida del canó de 250 m/s i una cadència de tir de 10 projectils/minut. En total, el canó 2A70 porta 40 projectils, i 22 van col·locats al carregador automàtic. Per altra banda disposa dels míssils antitancs 3UBK10 (Designació OTAN: AT-10 Stabber) que tenen un distància mínima d'atac de 100 m i un abast màxim de 4.000 m. La probabilitat d'impacte un cop s'ha fixat l'objectiu és molt alta i pot penetrar fins a 600 mm de blindatge. Aquests míssils poden fixar tancs i també helicòpters que volin baix i a poc a poc. El canó pot dur 3-5 míssils al carregador dels 6 que porta en total el tanc.

 

El canó automàtic 2A72, també estabilitzat en dos eixos, pot disparar projectils 3UOR-6 i 3UOR-8. L'abast efectiu d'aquests projectils oscil·la entre els 1.500 m i els 2.000 m, amb una cadència de més de 300 projectils/minut que té una alimentació per doble banda. El blindat en total porta 500 projectils pel canó automàtic que poden ser de fragmentació o antitancs.

Armament secundari

L'armament secundari del BMP-3 està compost per tres metralladores PKT de 7,62 mm i per un conjunt de llançagranades.

De les tres metralladores una és coaxial al canó i va muntada a l'esquerra. Les altres dues són al frontal del vehicle, a banda i banda del conductor. Les metralladores PKT tenen un abast de 2.000 m i el blindat en total porta 6.000 bales.

En total el blindat disposa de 6 llançagranades VEESS, 3 a cada lateral de la torreta. Aquests van carregats amb una sola granada de fum que permet al BMP-3 crear una densa cortina de fum.

 

Sistema motor

El sistema motor del BMP-3 és un motor dièsel UTD-29, amb una disposició del motor en V, que produeix una potència de 500 CV. Muntat a la part del darrere i a la dreta del vehicle, el motor està connectat a una transmissió hidromecànica que permet al BMP-3 tenir 4 marxes endavant i 2 endarrere. A més a més, el muntatge del motor permet impulsar els hidrojets, quan va per l'aigua, on pot assolir una velocitat de 10 km/h després d'una ràpida adaptació del blindat a mode amfibi (que consisteix a aixecar una placa al davant).

Per subministrar el motor hi ha un dipòsit de combustible, que està situat a tota la part inferior del vehicle.

La suspensió, a cada lateral, consisteix en un sistema individual hidropneumàtic a cada una de les 6 rodes de rodatge. Aquest sistema consisteix en una molla, un amortidor i un sistema d'elevació que permet regular la distància respecte a terra (des de 190 mm fins a 510 mm). També hi ha un altre amortidor extern ajustat a la primera, segona i sisena rodes de l'eruga.

Aquest sistema permet al BMP-3 assolir una velocitat màxima per carretera de 70 km/h, o 45 km/h camp a través. Tot i així la mitjana a camp a través és de 35 km/h. Capaç de superar pendents del 60%, talussos laterals del 30%, parets verticals de 0,8 m i trinxeres de 2,5 m.

Equip electrònic i òptic

El sistema de control de tir és automàtic amb un accionament manual per l'artiller i el comandant. Aquest sistema inclou una computadora balística 1V539, un estabilitzador electromecànic 2E52 i un telèmetre làser 1D16. L'artiller també disposa d'una mira 1K13-2, que pot funcionar tant de dia com de nit, i també una mira PPD-1. El comandant, per altra banda, té una mira 1PZ-10 i una càmera de visió nocturna TKN-3.

En alguns BMP-3, la companyia francesa SAGEM ha desenvolupat una càmera tèrmica (Namut) que usa l'artiller per localitzar els objectius.

El conductor del vehicle disposa de 5 periscopis, per no haver d'obrir l'escotilla. I també els metralladors dels costats del conductor tenen un periscopi per poder apuntar sense haver-se d'exposar.

A més a més, al blindat hi ha un sistema de control automàtic d'incendis que detecta si hi ha foc a l'habitacle i l'extingeix.

• BMP-3 - Versió bàsica.

 

• BMP-3M - KBP i Kurganmashzavod han millorat el vehicle amb una nova torreta i un motor de 660 CV. El vehicle millorat s'anomena BMP-3M i inclou un nou sistema de control de tir automàtic amb una calculadora balística, un nou visor amb telèmetre làser per l'artiller, una càmera tèrmica, un sistema de visió TKN-AI pel comandant i un nou carregador automàtic.

El BMP-3M també és capaç de disparar més tipus de projectils (míssils guiats per làser, projectils de fragmentació...) i també s'hi pot afegir blindatge passiu, efectiu contra projectils de 12,7 mm disparats des de 50 m.

• BMMP (bojevaya mashina morskoj pekhoti) - Versió per la infanteria naval russa, que consta d'uns xassís de BMP-3 però amb una torreta de BMP-2.
• BMP-3K (komandnyi) - Versió de comandament. Inclou una ràdio addicional R-173, un intercomunicador per 7 usuaris, un generador AB-R28 portàtil i un sistema de navegació TNA-4-6. Les antenes van muntades al darrere del casc i només pot portar la tripulació + 3 operadors i 2 soldats auxiliars.
• BMP-3F - Amb una flotabilitat, hidrodinàmica i precisió de tir des de l'aigua millorades, és una versió del BMP-3 especialment dissenyada per ser usada al mar. Aquesta versió és la que usa la Infanteria de Marina Russa i pot estar operant a l'aigua durant 7 hores.

 

• BRM-3K "Rys" (Ob.501) (boyevaya razvedivatel'naya mashina) - Vehicle de reconeixement blindat basat en el BMP-3 on s'ha suprimit el canó de 100 mm per afegir-hi un sistema de navegació, visors nocturns i tèrmics.
• BREM-L "Beglianka" (Ob.691) (bronirovannaya remontno-evakuatsionnaya mashina) - Versió de recuperació de blindats. A aquesta versió s'ha suprimit completament la torreta per afegir-hi la grua per remolcar els vehicles avariats.
• 9P157-2 "Khrizantema-S" - Versió antitancs del BMP-3 en el qual s'ha suprimit la torreta per col·locar-hi els míssils antitancs i un sistema de guiat per làser.
• 9P163M-1 "Kornet-T" - Versió antitancs equipat amb míssils 9M133 Kornet (AT-14). Molt semblant al funcionament del Khrizantema-S.
• 2S31 "Vena" - Versió de suport del BMP-3 equipat amb un canó/morter de 120 mm.
• DZM "Vostorg-2" (dorozhno-zemlerojnaya mashina) - Prototip de vehicle de combat d'enginyers equipat amb una pala i un braç articulat semblant a una excavadora mixta.
• UNSh (Ob.699) (unifitsirovannyj shassi) - Xassís bàsics per a l'especialització d'altres variants.
• KhTM (khodovoj trenazhor) - Versió d'entrenament de conductors.
• Hermes - Prototip de vehicle antiaeri dotat amb míssils antiaeris d'alta velocitat i un sistema de radar.

La torreta del BMP-3 també ha estat muntada al vehicle blindat finès Patria AMV.

El BMP-3 és un vehicle àmpliament exportat, havent-hi més vehicles destinats a exportació que no a consum propi. El principal operador de BMP-3 és la Unió dels Emirats Àrabs.

 

•   Aràbia Saudita - 238 BMP-3.
•   Azerbaidjan - 4 BMP-3.
•   Corea del Sud - 110 BMP-3.
•   Emirats Àrabs Units - 815.
•   Indonèsia - 17 BMP-3F que es van encomanar el 2008, més uns altres 37 BMP-3F encarregats el 2012
•   Kuwait - 126 BMP-3.
•   Rússia - 700 en diverses variants.
•   Ucraïna - 5.
•   Veneçuela - 123 BMP-3 que es van començar a entregar l'any 2011.
•   Xipre - 43 BMP-3.

També s'han vist vehicles BMP-3 operant a Síria, a la Guerra civil siriana, al bàndol governamental de Baixar al-Àssad.

Possibles operadors

•   Índia - Rússia ha ofert passar la tecnologia del BMP-3 a l'Exèrcit indi si aquest cancel·la el seu projecte d'un vehicle de combat d'infanteria propi.