L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al segle ix pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Va exercir un gran paper en la història de les llengües eslaves i va servir de base i model per a l'eslau eclesiàstic, llengua litúrgica d'algunes esglésies ortodoxes o d'altres esglésies cristianes de ritu bizantí. El text més extens que es conserva en aquesta llengua es troba en el Codex Suprasliensis.
Словѣньскъ ѩꙁꙑкъ i Словѣньскъ | |
---|---|
Tipus | llengua morta, llengua antiga i llengua extinta |
Ús | |
Parlat a | Europa de l'Est i Europa del Sud |
Autòcton de | eslaus |
Estat | Rus de Kíev, Bulgària, Gran Moràvia i Primer Imperi Búlgar |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic arcaic i glagolític |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Hi ha una edició en antic eslau de la Viquipèdia |
This article uses material from the Wikipedia Català article Antic eslau, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.