Ameland

A l'oest hi té Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la província de Frísia, Països Baixos.

Ameland

Bandera Escut d'armes
Localització
53° 27′ 00″ N, 5° 45′ 14″ E / 53.45°N,5.754°E / 53.45; 5.754
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Província de Frísia
Conté la subdivisió	Ballum Buren Hollum Nes
Població humana
Població	3.746 (2021) (13,95 hab./km²)
Llars	1.610 (2015)
Geografia
Superfície	268,5 km²
Aigua	77,62 %
Banyat per	Mar del Nord i mar de Wadden
Altitud	4 m
Limita amb	Schiermonnikoog Terschelling Waadhoeke Dongeradeel Het Bildt Noardeast-Fryslân
Identificador descriptiu
Codi postal	9160–9164
Fus horari	UTC+01:00
Altres
Agermanament amb	Clèveris (2014–)
Lloc web	ameland.nl

Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Tenia 3.746 habitants l'1 de gener del 2021.

Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.

Font: CBS

 

 

Ameland és esmentada per primer cop com a Ambla al segle viii com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar «senyoriu lliure» (vrijheerschap).

Tot i que Holanda, Frísia i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països Baixos Guillem IV d'Orange-Nassau i el seu net Guillem V d'Orange-Nassau.

Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.

El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.

El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins al 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.

El consistori d'Ameland és format per 11 regidors. Els escons es van repartir després de les eleccions locals de 2007:

• Ameland '82 4
• PvdA 2
• CDA 2
• Algemeen Belang Ameland 2
• VVD 1

• Jan Bruin, futbolista
• Hannes de Boer, saltador de longitud
• Johannes de Jong, arquebisbe catòlic d'Utrecht

•  
  Far d'Ameland
•  
  Tocat tradicional de l'illa
•  
  Ajuntament