Una alna era una mesura de longitud equivalent a dues colzades.
Una colzada o colze era la distància qui hi ha entre el colze i la punta del dit mig de la mà. Es subdividia en 4 pams.
Tipus | unitat de longitud |
---|
Fou utilitzada a la Catalunya Vella i després a partir del segle XIII al regne de València. S'utilitzava sobretot per mesurar teixits a Lleida, la Seu d'Urgell i a Cervera.
Hi havia una antiga unitat de mesura anomenada “ulna” molt semblant al “cubitus” (colze). Hi ha diversos termes derivats que corresponen a unitats de mesura basades en el concepte anterior. Que podrien anomenar-se “ulnes” o “alnes de mitja vara”:
L'”aune” francesa i l'alna valenciana podrien anomenar-se “alnes de dues ulnes” o “alnes de vara”.
Un ell (del proto-germànic * alinō, equivalent al llatí ulna) és una Unitat de mesura del nord-oest d'Europa, que s'entén originalment com un colze (la longitud combinada de l'avantbraç i la mà estesa). La paraula significa literalment "braç", i sobreviu en la paraula moderna anglesa "elbow" (arm-bend). L'ús posterior al segle xix es refereix a diverses unitats més llargues, algunes de les quals es creu que deriven d'una "doble ell".
Un ellwand era una barra d’un ell de longitud que s’utilitzava per a la mesura oficial. Eduard I d'Anglaterra va exigir que totes les ciutats en tinguessin una. A Escòcia, el cinturó d'Orió va ser anomenat "el rei Ellwand". Una peça de ferro es conserva a l'entrada de l'església de Stånga a l'illa sueca de Gotland, cosa que indica el paper que van tenir les esglésies rurals en la difusió de mesures uniformes.
Existien diverses formes nacionals, amb diferents longituds, incloent el ell escocès (≈37 polzades o 94 centimetres), l'ell flamenc (≈27 in o 68.6 cm), el francès (≈54 in o 137.2 cm), l'ell polonès (≈31 in o 78.7 cm), l'alen danès (24 polzades daneses o 62,7708 cm), l'alen suec (2 peus suecs ≈59 cm) i l'ell alemany, de diferents longituds a Frankfurt (54,7 cm), Colònia, Leipzig (Saxònia) o Hamburg.
Segons : Real Orden de 9 de diciembre de 1852, por la que se determinan las tablas de correspondencia recíproca entre las pesas y medidas métricas y las actualmente en uso (Diccionario jurídico-administrativo. Madrid,1858)
Nom unitat | Longitud (mm) | Notes |
---|---|---|
Vara de Burgos | 835,905 | -- |
Vara de Toledo | 837 | ? |
Alna de València | 906 | -- |
Yard | 914,4 | -- |
“Aune” de París | 1188,4 | -- |
L'alna fou una unitat de mesura molt important i amb una història complicada. La consulta directa d'alguns documents hauria de facilitar la comprensió del tema.
« | “ De alnis: Similiter alnae debent probari cum alna ferrea, quae est posita in arcu tabularum”. “De les alnes: De manera semblant, les alnes cal comprovar-les amb l'alna de ferro que està guardada a la caixa de les taules”. | » |
— Viage literario a las iglesias de España . Jaime Villanueva. Vol. 16. Pàgina. |
« | "Los magnifichs Jurats e Racional de la Ciutat de Valencia, excepto Berenguer, lo qual era exempt, ajuntats en la cambra del consell secret: ...Per ço, pera que de así avant se lleve tota manera de dubte, proveheixen que una llegua de terra tinga en si quatre milles; e cascuna milla mil pasos geometrichs; e cascun pas geometrich cinch peus; e cascun peu quatremans; e cascuna ma quatre dits; e cascun dit quatre grans de ordi ben granat." | » |
— Manual de Consells de la ciutat de València. 19 de juny de 1556. |
A la ciutat de Toledo hi havia una vara, esmentada en un document, de longitud indeterminada. A Lleida hi havia una alna de longitud, també, indeterminada.
Prop del 1238 i poc després de la conquesta de València, Jaume el Conqueridor va determinar que la unitat de longitud fos l'alna, igual a l'alna de Lleida. (Suposadament igual a 3 peus romans: divisible per 3 unitats “tradicionals”. I divisible per 4 pams exactes.).
L'any 1261, Alfonso X el Savi, va trametre a Toledo el patró de la “nova” vara castellana, igual a l'alna de València. Tot sembla indicar que sogre i gendre es varen adonar de la conveniència d'adoptar una mateixa unitat de mesura.
La vara de Toledo no va prosperar i fou substituïda per la vara de Burgos. La lluita per les “varas” i les “leguas” a Castella va durar fins que es va adoptar el sistema mètric decimal. L'alna de València fou sempre la mateixa, des de 1238 fins a l'adopció del metre.
Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alna |
This article uses material from the Wikipedia Català article Alna, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.