Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
El 2014 tenia 7.233 habitants (INE).
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | Baix Maestrat | ||||
Capital | Alcalà de Xivert (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 7.160 (2023) (42,75 hab./km²) | ||||
Gentilici | xivertina, xivertí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 167,5 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 155 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Vinaròs | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Joan Baptista, Iscle de Còrdova i Victòria de Còrdova | ||||
Dia de mercat | Divendres a Alcalà i Dimarts a Alcossebre (des de juny fins al 31 d'octubre) | ||||
Festa patronal | Sant Joan Baptista i Sagrat Cor de Jesús Finals d'agost a Alcalà i principis de setembre a Alcossebre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Francisco Juan Mars | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12570 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 12004 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12004 | ||||
Lloc web | alcaladexivert.es | ||||
Està ubicat al nord del País Valencià, entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior. El terme municipal comprén un paisatge interior on contrasten planes i muntanyes i un paisatge litoral on alternen platges i zones rocoses del litoral.
La seua orografia està composta principalment per dos sistemes muntanyosos que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seua porció nord-oest amb altures com ara la Talaia Grossa (635 metres), i la serra d'Irta, paral·lela al mar des de la mateixa arrel, des d'Alcossebre fins a Peníscola, formant altres contraforts menors com ara la serra de Xivert, que ocupa el centre geogràfic territorial.
Quant a la xarxa hidrogràfica, es distingix per una sèrie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Coves, també conegut en el seu últim tram com de Sant Miquel, i les rambles del Mas, Valldanxer, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Coves forma, en la seua desembocadura, un delta pedregós i un estany conegut com a l'Estany.
Al terme municipal d'Alcalà de Xivert (i dependents del mateix ajuntament) es troben també els següents nuclis de població:
El terme municipal d'Alcalà de Xivert limita amb les localitats de La Salzadella, Santa Magdalena de Polpís, Peníscola, Les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea, Benlloc i Torreblanca.
Per carretera, s'accedix a la localitat des de la carretera N-340 o des de l'autopista l'AP-7, per la sortida Torreblanca/Alcossebre i, des de l'interior s'hi arriba per la CV-133, que enllaça a Les Coves de Vinromà, amb la CV-10. Té estació de tren de la línia L7.
Nombroses troballes arqueològiques permeten afirmar la presència humana en el terme d'Alcalà de Xivert des de molt antic. S'ha trobat indústria lítica epipaleolítica, entorn de l'any 9000 a. de C., a la Cova dels Diablets, juntament amb ceràmica del neolític mitjà i indústria lítica del neolític final. De l'eneolític s'han trobat restes ceràmiques en la Cova de la Torrera. Es constata la presència de materials portats pels pobles comerciants, com un escarabeid egipci a la necròpoli de la Solivella, així com ceràmica púnica i grega en diversos jaciments.
De l'època ibèrica hi ha abundants restes arqueològiques: poblats com ara El Palau i El Tossalet, necròpolis com La Solivella, el jaciment iber més important, i El Baixador d'Alcossebre, làpides escrites, restes ceràmiques i metalls al Corral de Royo, Polpís, Irta i Xivert, monedes en Regalfarí, Alcalà i Xivert, i soterraments dispersos en Capicorb, Palaba i Alcossebre, que demostren una densa xarxa de poblament en aquella època. La romanització es constata en la presència de làpides funeràries en el Corral de Royo, Corral Blanc i Almedíxer, i en la via que travessava de nord a sud el terme pel pla d'Alcalà.
Els vestigis medievals més antics són els de la fortalesa àrab de Xivert, les muralles de la qual circumval·len el nucli urbà (s. X-XII) i acullen l'obra dels Templers (segle xiii). Amb la conquesta, l'Orde del Temple organitza el territori de la batlia de Xivert amb la concessió de la carta de poblament a la població musulmana en 1234, als nous assentaments cristians d'Alcalà (1251); Alcossebre (1261); Almedíxer i Castellnovo (1261). Entre elles prompte destacarà Alcalà, que es convertirà en cap de la comanda. Dissolt i extingit el Temple, és substituïda pel nou Orde de Montesa. En època moderna una sèrie d'atacs van caure sobre la població: la moreria d'Alcalà de Xivert va ser saquejada per Estellés en 1521; en 1547 un atac de pirates barbarescs és rebutjat per la població d'Alcalà, així com un altre a la torre vigia de Capicorb en 1586. Una vegada unida la batlia a la Corona en 1592, i després de l'expulsió dels moriscs, es va intentar repoblar la localitat mudèjar de Xivert, cosa que va fracassar, i calgué afegir-la, juntament amb Santa Magdalena de Polpís, a Alcalà en 1632. Alcossebre, que havia obtingut la segona carta pobla en 1330, va ser incorporat en 1663. En el segle xix es va produir la segregació de Santa Magdalena de Polpís i el gran creixement de la població que va passar dels 800 veïns (uns 3.200 habitants) en temps d'Cavanilles, als més de 6.000 habitants de 1900. El segle xix va donar capitosts a la causa carlina, (entre els quals destaca en la tercera guerra carlina, Pasqual Cucala), raó per la qual la vila va ser durament reprimida després de la victòria liberal. En el segle xx, després dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en una regressió econòmica, propiciada a més per l'agricultura de secà, situació que es va anar modificant sensiblement des dels anys 70 per l'extensió del regadiu i l'auge del turisme en la costa d'Alcossebre i Capicorb.
La següent gràfica de barres arreplega l'evolució poblacional d'Alcalà de Xivert durant la major part de l'època estadística:
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població | ||
---|---|---|
Font: Institut Nacional d'Estadística |
Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
Població | 5.456 | 5.750 | 6.164 | 6.324 | 6.449 | 6.752 | 7.074 | 7.358 | 7.884 | 7.926 | 7.860 | 8.175 | 8.218 | 8.208 |
Distribució de la població entre els nuclis de població:
Entitat de població | Habitants (2008) |
---|---|
Alcalà de Xivert | 3.971 |
Alcossebre | 2.151 |
Capicorb | 260 |
Les Fonts | 1.502 |
L'agricultura, històricament el fonament de l'economia xivertina, ha retrocedit en els darrers anys. La superfície cultivada s'ha reduït a la meitat en els darrers 50 anys, i sols interessen les zones amb reg. Els cítrics han augmentat però actualment estan en crisi. De la zona d'horta destaca la tomata de penjar. La ramaderia es troba majoritàriament a les granges de porcs i d'aviram.
La indústria està representada per construcció de mobles i els seus derivats, teixits, peces de vestir, depòsits de materials de construcció, molins d'oli, tallers d'armadures metàl·liques, fusteries, reparació d'automòbils i afins, així com diversos magatzems de fruites on es manipulen, envasen i comercialitzen molts dels fruits del terme municipal. També la parcel·la de la construcció ha progressat molt i figura entre les primeres indústries locals, impulsada per la forta demanda turística.
El turisme és el principal sector econòmic d'Alcalà. A tota la costa s'ha incrementat el desenvolupament turístic, amb nous apartaments. Eixa evolució ha suposat un fort augment dels serveis relacionats, com ara l'hoteleria, la restauració i la gestió immobiliària, entre altres.
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Compromís per Alcalà i Alcossebre (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular | Francisco Juan Mars | 1.793 | 49,10% | 7 ( ) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Joan Ronchera Fabregat | 1.198 | 32,80% | 4 ( ) | ||
Compromís per Alcalà i Alcossebre | Maria Sorlí Fresquet | 336 | 9,20% | 1 ( ) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Ximo Zaragoza Galindo | 301 | 8,24% | 1 ( ) | ||
Vots en blanc | 24 | 0,66% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 3.652 | 100 % | 13 | |||
Vots nuls | 55 | 1,48% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 3.707 | 73,51%** | ||||
Abstenció | 1.336* | 26,49%** | ||||
Total cens electoral | 5.043* | 100 %** | ||||
Alcalde: Francisco Juan Mars (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PP) | ||||||
Fonts: JEC, JEZ Vinaròs, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2007 l'alcalde d'Alcalà de Xivert és Francisco Ramón Juan Mars del Partit Popular, que ja va ser alcalde entre 1995 i 2003.
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Juan Castillo Ibáñez | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Joaquín Puig Almela Daniel Durá Cherta Juan García Barceló | CDS PSPV-PSOE AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 ?? 09/10/1984 | ?? ?? -- |
1987–1991 | Juan García Barceló | AP | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Rafael Segarra Calduch | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Francisco Ramón Juan Mars | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Francisco Ramón Juan Mars | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Isabel Soriano Barceló | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Francisco Ramón Juan Mars | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Francisco Ramón Juan Mars | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Francisco Ramón Juan Mars | PP | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Francisco Ramón Juan Mars | PP | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana |
Els plats típics de la zona són l'olla amb pilota, el rostit de conill i el suquet de peix. De la rebosteria destaca l'anomenada coca celestial, els rotllets de cullerada (popularment, cullerà), així com la coca amb sal, un singular pa pla amb una crosta de sal. També singular és el borrego, una coca amb massa de pa, a la qual s'afig oli, amb llonganissa i cansalada o sardines.
This article uses material from the Wikipedia Català article Alcalà de Xivert, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.