Acció De Maials

La rebel·lió carlina va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833, quan el pretendent Carles, refugiat a Portugal, es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal, va reclamar el seu dret al tron.

A nivell popular, la insurrecció va començar el dia 2 d'octubre a Talavera de la Reina, quan els voluntaris reialistes locals van proclamar Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'alçaments guerrillers, integrats per antics militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal.

A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder.

A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei Carles V el 13 de novembre, tot i que la plaça va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre. Tot i ser derrotat a la batalla de Calanda, quan va ser afusellat Ram de Viu, Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat i intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell.

Carnicer, cap dels carlins, va anar passant pels pobles reclutant voluntaris per la causa carlina, passant per Batea, Gandesa, Móra d'Ebre, on s'hi afegiren els mossos d'Esquadra i Falset, on va sorprendre les dues companyies que defensaven la vila, que van prendre, i van afusellar als oficials, per després passar a Maials.

Els liberals van bloquejar els passos de l'Ebre a Faió, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, i van disposar les tropes entre Maials i Riba-Roja, encerclant als carlins, que no pogueren retirar-se ni travessar el riu, i foren derrotats, amb mil cent baixes entre morts, ferits i presoners. Manuel Carnicer pogué escapar i Ramon Cabrera s'hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades després de la desfeta, que es reagruparen als Ports de Beseit.

La major part dels carlins van caure presoners i finalment van ser deportats a l'illa de Cuba, i en novembre, Josep Miralles Marín el Serrador, tampoc pogué prendre Llucena. Manuel Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835, i Ramon Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat mentre el 24 de juny de 1835 Juan Antonio Guergué sortia de Navarra al capdavant d'una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.