1752: Any

A l'Imperi Britànic i a causa de l'adopció del calendari gregorià, aquest any només va tenir 355 dies, perquè els dies compresos entre el 3 i el 13 de setembre van ser omesos, ambdós inclosos.

1752

Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1752 (mdcclii)
Islàmic	1165 – 1166
Xinès	4448 – 4449
Hebreu	5512 – 5513
Calendaris hindús	1807 – 1808 (Vikram Samvat) 1674 – 1675 (Shaka Samvat) 4853 – 4854 (Kali Yuga)
Persa	1130 – 1131
Armeni	1201
Rúnic	2002
Ab urbe condita	2505
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
1720 1730 1740 - 1750 - 1760 1770 1780
Anys
1749 1750 1751 - 1752 - 1753 1754 1755

Països Catalans

• 24 de setembre - Barcelona: s'hi fa el primer assaig d'enllumenat públic amb oli.

Resta del món

• 1 de gener: L'Imperi Britànic adopta el calendari Gregorià.
• 23 de març: es publica el Halifax Gazette, el primer diari canadenc.
• 23 de maig - Buenos Aires: s'enfonsa la major part de la catedral.
• 14 de juny - Aranjuez: el Regne d'Espanya signa el Tractat d'Aranjuez amb el Sacre Imperi i el Regne de Sardenya-Piemont amb el qual es comprometen a ajut mutu i que es respectaran els respectius territoris a la Península Itàlica.
• 15 de juny: Benjamin Franklin demostra que el llamp és electricitat amb una cometa.

Països Catalans

• 24 d'octubre - Maó: Pasqual Calbó i Caldés, pintor.
• Vilafranca del Penedès: Manuel Barba i Roca, advocat i agrònom.
• Perpinyà: Francesc Xavier de Llucià, polític.
• Xàtiva: Josep Jordà i Maltés, cap d'esquadra de l'armada.
• Camprodon: Joan Izquierdo i Capdevila, pensador il·lustrat.
• València: Marià Llorente, escriptor.

Resta del món

• 13 de gener - Roma: Eleonora Fonseca Pimentel, poetessa, activista, periodista i revolucionària en la República Partenopea (m. 1799).
• 23 de gener - Roma, Itàlia: Muzio Clementi, compositor, intèrpret virtuós d'instruments de tecla, professor, editor musical i constructor de pianos d'origen italià establert a Anglaterra (n. 1752).
• 21 de març - Killingly, Connecticutː Mary Dixon Kies, inventora, primera dona estatunidenca a demanar i obtenir una patent (m. 1837).
• 13 de juny - King's Lynn, Norfolk, Anglaterraː Fanny Burney, novel·lista i dramaturga anglesa (m. 1840).
• 7 de juliol - Lió (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard (m. 1834).
• Baiona: Francisco Cabarrús, financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
• Lima: Luis Fermín de Carvajal y Vargas, militar i capità general de Catalunya.
• Volínia: Franciszek Zabłocki, comediògraf i poeta satíric.
• Viena: Maria Carolina d'Àustria, reina de Nàpols i Sicília.
• Viševac: Jordi I de Sèrbia, príncep de Sèrbia (1804-13) i cap de la dinastia Karagjorgević.
• Nàpols: Nicola Antonio Zingarelli, compositor italià.
• Londres: John Nash, arquitecte anglès.

Països Catalans

• Perpinyà: Josep Bosc, numismàtic i notari.
• 9 de desembre - Catarroja: Francesc de Catarroja, missioner caputxí.
• Palma: Agustí Antic de Llorac, eclesiàstic.

Resta del món

• Viena: Conrad Rudolf, escultor alemany.
• Nàpols: Jacopo Amigoni, pintor.
• Versalles: Lluís d'Orleans, duc d'Orleans.