Àger: Municipi de Catalunya

El municipi està situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, té uns 160,7 km² d'extensió i està delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, a est i oest, i pel Montsec d'Ares, al Nord. Administrativament limita amb els termes de Sant Esteve de la Sarga, Guàrdia de Noguera (Pallars Jussà) al nord, a llevant pels termes de Camarasa i Vilanova de Meià, a migdia per les Avellanes i Santa Linya i Ós de Balaguer, i a ponent, ja a l'Aragó i a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana, amb el municipi ribagorçà de Viacamp i Lliterà.

Àger

Localització
41° 59′ 59″ N, 0° 45′ 46″ E / 41.999751°N,0.762755°E / 41.999751; 0.762755
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Noguera
Capital	Àger
Conté la subdivisió	Agulló
Població humana
Població	582 (2023) (3,62 hab./km²)
Llars	96 (1553)
Gentilici	agerenc, agerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigües de la Noguera Alta
Superfície	160,6 km²
Banyat per	Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i pantà de Canelles
Altitud	642 m
Limita amb	les Avellanes i Santa Linya Vilanova de Meià Castell de Mur Viacamp i Lliterà Sant Esteve de la Sarga Camarasa Os de Balaguer Llimiana
Identificador descriptiu
Codi postal	25691
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25002
Codi IDESCAT	250024
Lloc web	ager.cat

El terme Àger ja apareix en documents des del segle xi. Probablement prové del llatí AGGERE, "terraplè".

• Llista de topònims d'Àger (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme d'Àger comprén diferents viles i llogarets. El cap del municipi, la vila d'Àger es troba al bell mig de la vall homònima. A ponent de la vila i a la mateixa vall trobem el poble d'Agulló i a llevant, els llogarets de la Règola i les Casetes de l'Estació (al sector oriental). Aquest últim nucli de població, pren el nom de l'estació d'Àger de la línia de ferrocarril de Lleida a Pobla de Segur. Al sud del terme i sobre els contraforts de la serra de Millà hi ha els llogarets de Millà, els Masos de Millà, Vilamajor i Fontdepou i la urbanització de Sant Josep de Fontdepou, aquests últims termes situats molt a prop del port d'Àger.

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada…)

 

 

 

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle xi, en ple procés de conquesta comtal, sobre les ruïnes d'un possible antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.

De l'època romana en resta una part de via romana del segle ii, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle xv, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle xi al costat de l'edificació actual, que data del segle xvii.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.

El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.

També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.

• Joan Castells i Rossell, (1802-1891) militar i cap important dels carlins.