Schlager

El Schlager (de la pallabra alemana Schlag d'igual significáu que la inglesa hit, n'español: «golpe (d'ésitu)») ye un tipu de pieza musical, polo xeneral llixera y pegañosa, consistente nun cantar que'l so testu suel ser pocu esixente, con acompañamientu instrumental de música pop.

Mayoritariamente, los testos de Schlager tán n'idioma alemán y munches vegaes traten de temes sentimentales. Tuvo'l so orixe nes melodíes de la opereta y dende los años 1920, cola influencia de los ritmos y harmoníes del jazz fíxose notar como xéneru estreme nel contestu de la música pop.

Schlager
El fonógrafu usáu nun baille; avisu publicitariu de 1907.
Schlager
El gramófonu dexó más tarde escuchar Schlager en casa.

A partir de los años 1950 el Schlager descríbese como "un conceutu de la nueva música popular malo de definir", y tamién como "forma embrivida pa referise a música de baille y popular llixera.Trátase, polo xeneral, d'una pieza musical comercialmente esitosa. Les sos carauterístiques seríen les "estructures musicales desaxeradamente simples y testos triviales qu'apelen al deséu de felicidá y harmonía de los oyentes". Nesti contestu, "les fronteres escontra la música pop y escontra la música popular folclórica (volkstümlich) alemana son difuses“.

Distribución xeográfica

Amás d'Alemaña, el xéneru ye frecuente en tamién n'otres zones d'Europa, principalmente nel norte, na rexón d'Escandinavia, países bálticos, etc. y con menos repercusión en Francia (salvu en Alsacia) y Países Baxos. Los cantares pueden ser balaes duces, de melodía simple y pegadiza. Predomina nes temes el amor, los sentimientos y la murria. La variante nortiza, sobremanera en Finlandia, acopla elementos del folk nórdicu y eslavu.

El Schlager tomó fuercia nel Festival d'Eurovisión dende la so creación en 1956, anque en numberoses ocasiones foi reemplazáu por otru tipu d'estilos más pop. Anguaño Suecia suel llevar exemplos de música Schlager a Eurovisión anque iguada con soníos dance que la alloñar de la so esencia, polo que los puristes d'esti estilu de música nun consideren Schlager a la nueva variante. El postreru Schlager que ganó nel festival d'Eurovisión foi en 1999, de la mano de Charlotte Perrelli (actuó col nome Charlotte Nilsson) y la so tema Tusen Och En Natt (interpretáu n'inglés col títulu 'Take me to your heaven').

Na década de 1990 coyó de nuevu fuercia n'Alemaña con numberosos cantares que gociaron y gocien d'enforma ésitu, inclusive en Hamburgu celébrase añalmente un festival Schlager nel que nun falta la estética de los 70.

El Schlager contemporaneu ye de cutiu entemecíu con Volksmusik.

Exemplos d'artistes schlager

  • Heino
  • Bernhard Brink
  • Chris Wolff
  • Elisabeth Andreassen
  • Esther Ofarim
  • Helen Sjöholm
  • Helene Fischer
  • Kikki Danielsson
  • Lotta Engberg
  • Lys Assia
  • Michael Holm
  • Roger Whittaker
  • Roland Kaiser
  • Roy Black
  • Thomas Anders
  • Udo Jürgens
  • Anastasia Prijodko
  • Manuela

Referencies

Enllaces esternos


Tags:

Schlager Distribución xeográficaSchlager Exemplos dartistes schlagerSchlager ReferenciesSchlager Enllaces esternosSchlagerAños 1920JazzMúsica popOpereta

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Munhwa Broadcasting CorporationHistoria del fútbolAdolfo de CambridgeTurcosVector propiu y valor propiuRíu YangtséTabla periódicaDouglas AdamsSoulMarita Capote18501978NLos AngelesJason StathamVietnam del SurCadena de televisiónEmmett TillEscudu (heráldica)98Richard GereDiccionariu de la Llingua AsturianaAlia BhattAlmorávidesJynx MazeVilla de los PapirosInglaterra80Cathy HeavenQinghaiLos Chunguitos20001864SolMercedes-BenzLeBron JamesConfederación Asiática de FútbolCreampieGoogleEnfermeríaEnsalada rusaPuerto Cumarebo3Xuegu sexual1982ToscanaJuan Salvador Gaviota2006KIntelixencia artificialConsonante alveolarAnilingusTheresa TillyJeddah Tower8CalciuAdela NoriegaPaco LocoBruxesClítoris1974Arte7 de payaresYySecretariu xeneral del Comité Central del Partíu Comunista de ChinaConsuelo Luzardo1993Mohamed SalahPapaCíclopeKoinéClaudia BahamónBrunéiQFelaciónPrefeutura de ShizuokaManuel TurizoLlingua oficial🡆 More