Ildefonso Martínez: Médicu asturianu (1821–1855)

Ildefonso Martínez y Fernández (28 d'abril de 1821, Benia – 26 de setiembre de 1855, Uviéu) foi un médicu asturianu.

23-04-2020 13:39

Ye famosu por lluchar n'Uviéu contra'l cólera qu'afeutó a Asturies nel añu 1885.

Ildefonso MartínezIldefonso Martínez: Médicu asturianu (1821–1855)
Vida
Nacimientu Benia28 d'abril de 1821
Nacionalidá Ildefonso Martínez: Médicu asturianu (1821–1855) España
Muerte Uviéu26 de setiembre de 1855 (34 años)
Causa de la muerte cólera
Estudios
Estudios Reales Estudios de San Isidro
(1835 - 1838)
Real Colegio de Cirugía de San Carlos (es) Traducir
(1838 - 1844)
Llingües falaes castellanu
Oficiu médicu
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía

A los catorce años, ingresó nos Reales Estudios de San Isidro, onde estudió Ciencies y Humanidaes. Graduóse de bachiller en 1837. Nesi mesmu añu entamó los estudios nel Real Colexu de Medicina y Ciruxía de San Carlos. Doctoróse en medicina y ciruxía en 1844. Fundó delles sociedaes: Sociedá d'Instrucción Recíproca, Atenéu Médicu-Quirúrxicu Matritense, Academia d'Esculapiu y tamién l'Institutu Médicu, del que foi presidente y profesor. En 1851 algamó la plaza de médicu-direutor del balneariu de Baños de Bellús (Valencia), pero 3 años depués camudó la plaza pol de Beyures de Nava.

En setiembre de 1855 Ildefonso taba n'Asturies cuando xurdió un biltu de cólera morbo-asiáticu, ya Ildefonso Martínez ofrecióse voluntariu al conceyu d'Uviéu pa ufiertar los sos servicios profesionales. Redautó entós la Cartilla popular higiénica y terapéutica del cólera morbo-asiático, por la Comisión facultativa de la Junta provincial de Sanidad y trabayó contra la peste hasta que finó, víctima d'esta enfermedá, el día 26 de setiembre, a la edá de 34 años. Foi soterráu nel campusantu de San Cipriano, onde la Casa'l Conceyu-y dedicó una llábana pol so esfuerciu:

«A la memoria del Dr. D. Ildefonso Martínez, Médico distinguido que murió el 26 de Setiembre de 1855, víctima de su celo, abnegación i caridad cristiana asistiendo a los enfermos coléricos de esta capital»

Escoyeta d'obres

  • 1846 - Examen de ingenios para las ciencias ...;compuesto por el doctor Juan Huarte de San Juan ; aumentado con las variantes de las más selectas ediciones y de su juicio crítico, escrito por Ildefonso Martínez y Fernández.
  • 1847 - Nueva filosofia de la naturaleza del hombre, no conocida ni alcanzada de los grandes filosofos antiguos, la qual mejora la vida y la salud humana.
  • 1848 - De la pelagra y mal de rosa de Asturias.
  • 1851 - El buscapié del buscaruido de Don Adolfo de Castro.
  • 1851 - La apología de los ciegos, o la homeopato-manía historia-crítico-médica.
  • 1855 - Espejo del verdadero médico.
  • 1855 - El Crisol. Floresta Crítico-Médica. (revista espublizada hasta'l 24 d'ochobre del mesmu añu)

Referencies

Tags:

1821185526 de setiembre28 d'abrilAsturianuAsturiesBeniaCóleraMédicuUviéu

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Caravia L'Alta (parroquia)La Rinconada (Perú)Kamala Kaul NehruMarfilEslovaquiaParviz DavoodiFósilGalesEscritura cuneiformeLionel MessiClicSexu analNatalia TéllezMasoneríaBiomaTurónSantu MichanuIKEAZoofiliaSieglu XIXXírigaXXXSlumdog MillionaireXuegu sexualBlu MankumaAdriana LucíaRené HiguitaNate Hartley2020Estaos XuníosWikipedia n'asturianuCreampieXHamsterClaudia GurisattiDaisy MarieFunción hash criptográficaYihadCarlos AlsinaSexu seguruWikipediaSexuCarlos SoubletteBarbanegraQuilómetruEconomía de VenezuelaPanteón d'AgripaThe New York TimesOrgasmuThe ProposalMonique FuentesPark Bo-ramMahomaDiscapacidáCatalina II de RusiaGoogle TranslateFull contactWikicitesProstituciónBilletes d'euruCinthya CoppianoTalmudEdictu de NantesHola munduShogunato TokugawaKTMTenzing Norgay TrainorIránBibliaResolución 4KÓblast de MoscúNatalia StarrBonetePuntu cardinalDiego HuallpaEscandinaviaStruthio camelus🡆 More