Atolón D'enewetak

Enewetak (/ɛˈniːwəˌtɔːk, ˌɛnɪˈwiːtɔːk/; tamién Eniwetok y Eniewetok; en marxalés Ānewetak, o Āne-wātak, ) ye un atolón de 40 islles nel Océanu Pacíficu que pertenez al distritu llexislativu de la cadena Ralik de les Islles Márxal.

Tien una superficie terrestre de 5,85 km² y una altitú máxima de 5 m. Esti atolón de coral enzarra una llaguna de 80 km de circunferencia. Ye'l segundu atolón más occidental de la cadena Ralik y ta a unos 305 km al oeste del atolón de Bikini.

Atolón d'Enewetak
Atolón D'enewetak
Situación
Atolón D'enewetak
ProtectoráuAtolón D'enewetak Nueva Guinea Alemana
PaísBandera de les Islles Márxal Islles Márxal
Tipu atolón
Parte de Cadena Ralik
Asitiáu en Océanu Pacíficu
Coordenaes 11°30′00″N 162°20′00″E / 11.5°N 162.33333333333°E / 11.5; 162.33333333333
Atolón d'Enewetak alcuéntrase n'Islles Márxal
Atolón d'Enewetak
Atolón d'Enewetak
Atolón d'Enewetak (Islles Márxal)
Datos
Altitú media 5 m
Superficie 5,85 km²
Población 853 y 664
Fusu horariu UTC+12:00
Cambiar los datos en Wikidata

Demientres la guerra fría Estaos Xuníos esplotó 43 bombes atómiques. Y ente 1977 y 1980 constuyó na islla de Runit la conocida como Cúpula de Runit (n'inglés Runit Dome) pa depositar tierra y desechos radiactivos. Nes prebes nucleares, cuatro islles del atolón desapaecieron dafechu.

Población

En 1999 censóse una población de 853 habitantes.

Xeografía

El primer européu qu'aportó a Enewetak foi l'esplorador español Álvaro de Saavedra el 10 d'ochobre de 1529. Llamóla la islla Los Xardinos.

En 1885 perteneció al Imperiu d'Alemaña dientru de la colonia de les Islles Marshall hasta qu'en 1914, demientres la Primer Guerra Mundial, foron prindaes pol Imperiu de Xapón. Los xaponeses alministráronles baxo’l Mandatu del Pacíficu Sur, anque dexó los asuntos nes manes de los líderes llocales tradicionales hasta l'entamu de la Segunda Guerra Mundial.

Na Segunda Guerra Mundial desendolcóse la Batalla d'Enewetak con duros enfrentamientos en tol atolón. Los principales combates foron na islla d'Engebi por atopase ellí un aeródromu construyíu polos xaponesnes en 1942. Demientres la pertenencia a Estaos Xuníos convirtiéronse nuna importante base avanzada. Depués de la Segunda Guerra Mundial, Enewetak quedó baxo'l contro d'EE.UU como parte del Territoriu en fideicomisu de les Islles del Pacíficu hasta la independencia de les Islles Márxal en 1986.

Ensayos nucleares

L'atolón d'Enewetak usóse pa prebes nucleares como parte del Campu de Prebes del Pacíficu (n'inglés Pacific Proving Grounds). Enantes de realizar los ensayos evacuaron a los residentes a otres islles, munches vegaes involuntariamente, y exhumaron los cuerpos de los militares norteamericanos muertos na Batalla d'Enewetak. Foron cuarenta y tres prebes nucleares les que s’entamaron n'Enewetak ente 1948 y 1958.

La primera bomba d'hidróxenu, de nome clave Ivy Mike, a finales de 1952 volatilizó dafechu'l castru d'Eugelab. Esta preba emplegó aviones non tripulaos y drones pa volar al traviés de la nube radiactiva y tomar muestres in situ.

Años más tarde, l'exércitu d'EE.UU comenzó a descontaminar Enewetak y otres islles. Demientres el procesu de llimpieza de 3 años y 100 millones de dólares, los militares mecieron la tierra contaminao con escombru de les islles y, sapozándolo nun cráter d'esplosión atómica na islla Runit el 5 de mayu de 1958 na preba Cactus, anubriéronlo con cementu de Portland. Esta estructura visible con forma de semiesfera blanca, que destaca ente'l verde de la vexetación, recibe'l nome de Cúpula de Runit y tien un grosor de 46 cm. La fondura del cráter caltria 9,1 m. En 1980, el gobiernu d'EE.UU declaró les islles del sur y oeste del atolón yeren aptes pa la vida humana y los exiliaos tornaron a Enewetak esi mesmu añu. Esiste un Tribunal de Reclamaciones Nucleares de les Islles Márxal pa empobinar una indemnización polos daños y lesiones poles prebes nucleares.

Educación

Hai una escuela d'educación Primaria n'Enewetak.

Nomenclatura de los ensayos nucleares n'Enewetak

Operación Sandstone

  • 14 d'abril de 1948 al 14 de mayu de 1948.
  • Tres ensayos nucleares n'Enjebi, Aomon y Runit.

Operación Greenhouse

  • Del 7 d'abril de 1951 al 4 de mayu de 1951.
  • Cuatro ensayos nucleares en Runit, Enjebi, Eberiru y Enjebi.

Operación Ivy

  • Del 31 d'ochobre de 1952 al 15 de payares de 1952.
  • Dos ensayos nucleares n’Eugelab y Runit.

Operación Castle

  • Del 13 de mayu 1954 al 13 de mayu de 1954.
  • Un ensayu nuclear cerca del cráter Ivy Mike.

Operación Redwing

  • Del 4 de mayu de 1956 al 21 de xunetu de 1956.
  • Once ensayos nucleares en Runit, Aomon, Runit, Bogon, Runit, Aomon, Runit, Rujoru, Eberiru, cerca del cráter Ivy Mike y fuera de Flora.

Operación Hardtack I

  • Del 5 d'abril de 1958 al 18 d'agostu de 1958.
  • Con ventidos ensayos nucleares nel atolón.

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

Atolón D'enewetak PoblaciónAtolón D'enewetak XeografíaAtolón D'enewetak Ensayos nuclearesAtolón D'enewetak EducaciónAtolón D'enewetak Nomenclatura de los ensayos nucleares nEnewetakAtolón D'enewetak ReferenciesAtolón D'enewetak Enllaces esternosAtolón D'enewetakAtolón BikiniCadena RalikIdioma marxalésIslles MárxalOcéanu Pacíficu

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

George OrwellEuphonia elegantissimaNíniveClarence SeedorfChris HemsworthGuerra civil rusaCarles PuigdemontRevolución húngara de 1956EscociaMuhammad YunusShogunato TokugawaReggio CalabriaNamibiaCiudá d'EdimburguNicolás MaduroGrau CelsiusWikidataAndrés Rodríguez PedottiCalentamientu globalIslles GalápagosCayida de Constantinopla1707Rexones polaresRusiaRicardo AstorgaResolución 4KAnarquismu individualistaSeleición masculina de fútbol d'InglaterraABBAMyanmarOshawaDólar d'Estaos Xuníos d'AméricaSchinus molleMeghan de SussexLupercaliaChester A. ArthurJames DeBelloIslla JarvisEdá MediaMarPolítica d'ItaliaSarnaInterfaz de programación d'aplicacionesMaría Estela Martínez de PerónAtmósfera terrestreTom HanksOsluEmmylou HarrisTheodore RooseveltMikhaíl GorbachovCiudáUniversidáMyiarchus nuttingiPlacodermiDahlia SkyCoimbatoreRick and MortyDiego Armando MaradonaLev LandáuChevrolet Camaro1927PreservativuBretóMarcos Pérez JiménezNatalia ParísAmericaTomás d'AquinuMazapánTrento1619Cristóbalo ColónEstaos XuníosAfricada alveolar sordaHidden FiguresJames RodríguezPrincipiu d'ArquímedesComunismu y homosexualidá🡆 More