Rizultats des rcwerances po « Neyerlandès » — Wiki Neyerlandès
Gn a ddja ene pådje lomêye « Neyerlandès » so ç’ wiki ci Loukîz eto les ôtes adierças k’ ont stî trovés.
> neyerlandès Li neyerlandès, c' est l' lomaedje des lingaedjes tîxhons do boird del Mer do Nôr, hoûte del Frize et disk' a Dunkere. Li neyerlandès djenerå... |
Flande (redjiblé di Kminålté neyerlandès-cåzante) après li lwè sol redjonalijhaedje. El Flande, on djåze oficirmint li neyerlandès, on lingaedje ehåyî dispu li fén do 19inme sieke, foirt dilé les pårlers... |
l' apozite di neyerlandès, k' i gn' a soulmint dijh. L' OTT (Onvoltooid Tegenwoordige Tijd) est l' indicatif prezintrece, e neyerlandès. Zijn (Esse ;... |
clitchîz sol loyén « candjî l' pådje » po radjouter des informåcions. Calcaedje do vî neyerlandès : fåde Calcaedje do flamind Calcaedje do holandès... |
« candjî l' pådje » po radjouter des informåcions. Li Libe Univiersité neyerlandès-cåzante di Brussele est ene univiersité askepyî e 1970, avou l' disrabindlaedje... |
Li grand Wareme (F. Waremme, neyerlandès Borgworm), c' est c' est ene rebanêye comene del Walonreye, el province di Lidje. Ban d' Wareme : Wareme (veye)... |
francès-cåzante eyet l' ôte neyerlandès-cåzante : Li Libe Univiersité francès-cåzante d' Brussele Li Libe Univiersité neyerlandès-cåzante d' Brussele Imådje:Sceau... |
Li raptitixhante cawete e neyerlandès est ene cawete k' on met al fén d' on no po discrire l' pititesse d' èç mot, obén k' on met dins les pitits nos... |
Beldjike. Si mwaisse veye est Anverse. Lingaedje oficire : neyerlandès Lingaedjes do payis : cognes coinreces, do neyerlandès, inte di zels, l' anverswès.... |
Wess-flamind (catégorie Neyerlandès) « flamind », loukîz cial. lingaedjes > indo-uropeyin > tîxhon > bas almand > neyerlandès ; wess-flamind Li wess-flamind (e ç' lingaedje la West-Vlams), c' est... |
tayon-bodje francike, erî-rfwait les mots ki vnèt do mîtrin neyerlandès les calcaedjes do neyerlandès les calcaedjes di l' almand les calcaedjes do lussimbordjwès... |
Limbôr (ossu, avou l' accint d' Vervî: lu grand Lêbâr, F. Limbourg, neyerlandès ey almand Limburg), c' est ene rebanêye comene del Walonreye, el province... |
sistinme Feller Haneu, dins l' vijhnaedje eto Hanou /ha.nu/; F. Hannut; neyerlandès Hannuit), c' est ene rebanêye comene del Walonreye, el province di Lidje... |
Marcourea Djimbe > Djimbrea, Djimblene flamind cawete flaminde -eke neyerlandès Loukîz a :Raptitixhante cawete e neyerlandès espagnol cawete -ito (-ita)... |
Discramiaedje des årtikes avou "Brussele" Brussele (e francès Bruxelles ; e neyerlandès Brussel ; e-n inglès Brussels), c' est l' mwaisse veye del Beldjike.... |
loukîz cial. Élessene (la-minme, Élèssëne u Îlèssëne; e F. Hélécine, e neyerlandès Heylissem), c' est ene rebanêye comene el province do Roman Payis. I... |
radjouter des informåcions. Fén oficire des Bas Payis borguignons. Li mot "neyerlandès" est scrît pol prumî côp e neyerlandès, dizo l' cogne "Nederlandsch".... |
Univiersité (seccion Neyerlandès-cåzantes) viye do costé flamind (après L' KUL, k' a stî francofone divant d' esse neyerlandès-cåzante). I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a... |
Brudje (Brûdje, neyerlandès Brugge, francès Bruges), c' est l' mwaisse veye del province di Flande coûtchantrece. C' est la ki Flipe di Bourgogne mora... |
el Holande Nonnrece. La lisse des provinces. ¹ obén 's-Hertogenbosch Neyerlandès : lingaedje oficir, basti dispu l' 15inme sieke sol holandès, li tîxhwès... |