Venesia

Rexultai de ła reserca de

Altri projeti in łéngua vèneta: Rexultai de ła reserca Wikisionario ·

Rexultai de ła reserca Commons

So sta wiki ghe xé na pajina che ła se ciama "Venesia". Varda anca łe altre voxe catae.

Varda (łe 20 prima de ste cuà | ) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).
  • Miniatura per Venesia
    caòłogo de ła Sità metropoitana de Venesia e de ła rexon Vèneto. El comun el ciapa rento do sità: ła sità de Venesia, de 79 721 amene co el sentro istorego...
  • Miniatura per Łaguna de Venesia
    Ła Laguna de Venesia o Laguna Veneta ła xe na łaguna del Mar Adriatico settentrionałe, łóngo łe coste del Vèneto. Venesia ła xe situà su ła laguna, a 4 km...
  • Miniatura per Patriarcàdo de Venesia
    El Patriarcàdo de Venesia (in latin: Patriarchatus Venetiarum) la ze na sede metropolitana dela Ceza catòłega in Italia inte la region eclezeastega de'l...
  • Miniatura per Friułi-Venèsia Jùlia
    El Friul-Venesia Julia o Friułi-Venèsia Jùlia (in furlan Friûl-Vignesie Julie, in sloven Furlanija-Julijska krajina, in tedesco Friaul-Julisch Venetien)...
  • Miniatura per Arsenałe de Venesia
    L'Arsenal de Venesia el costituise na parte un mucio esteza de ła sità insułàr e el ze stà el cuór de l'industria naval venesiana a partir da'l XII sècoło...
  • Miniatura per Golfo de Venesia
    El Golfo de Venesia , el xe na całanca situada inte el Adriatico Alto; ła va da ła Punta de Goro inte el Delta del Po fin a Cavo Promontor, in Istria...
  • Miniatura per Piasal Roma
    prinsipal znodo par pasar da ła teraferma el nucleo storègo de ła sità de Venesia, inaugurà el 25 avrìl 1933 come zvincoło de'l novo ponte "Littorio", deso...
  • Ła Repùblega de Venesia, (in łatin: Venetiarum Respublica), ła ze stà un stado ch'el gavéa cofà teritorio prinsipałe el Vèneto e Venèsia cofà cavedałe...
  • Miniatura per ASM Venesia
    na società del Comun de Venesia. La Società xe nata inte el 1996 inte el pian de ristruturasion dei servisi del comun de Venesia cofà azienda special (grasie...
  • Miniatura per Sità metropułitana de Venèsia
    Ła Sità metropułitana de Venèsia ła confina al Nord-Est co el Friuli-Venesia Julia (Provincia de Udine e Provincia de Pordenon), al Est co el mar Adriatico...
  • Par pì de miłe e sento ani, dal 697 al 1797, a cao de ła Republica de Venesia ghe xe stà ła figura del Doze. Vanti cuà se riporta ła lista dei Doxi dea...
  • Miniatura per Sestièr
    El sestièr el xe na de łe sie xone che łe divide ła sità de Venesia. El val come el quartièr de łe altre sità, chel raprexentava ła quarta parte del'acanpamento...
  • Miniatura per Doze de ła Repùblega de Venèsia
    El Doze el jera ła màsima carga de goérno de ła Serenìsima Repùblega de Venesia. No el gavéa mìa el poder de un prinçipe o de un re, ma el jera pitosto...
  • Miniatura per Gheto de Venesia
    Spagna in tel 1492, dal Portogało inte el 1497, la Serenissima Republica de Venesia gera degnevołe a riserverli, e in tel 1516, la nasita de un quartier dedicà...
  • Miniatura per Lido de Venesia
    El Lido de Venesia (anca dito soło Lido) el xe na sotil ìxoła che ła se slónga per, a ocio, 11 chiłòmetri infrà ła laguna de Venesia e'l mar Adriàtico...
  • Miniatura per Mestre
    Mestre (rimando da Venesia Mestre)
    xe na frasion del comun de Venesia e costituise l'espansion de ła sità de Venesia su ła terafèrma. Ła sità łagunar de Venesia ła ga a ocio de 60 000 abitanti...
  • Miniatura per Muxeo d'arte oriental de Venesia
    El Muxeo d'Arte Oriental de Venesia xe logà a l'interno de Ca' Pesaro inte el sestièr de Santa Croxe, visin a Canpo San Stae. Al so interno el ga na cołesión...
  • Miniatura per Venèsia Jułia
    inventà inte el 1863 dal glotòłogo gorisian Graziadio Isaia Ascoli. Ancó ła Venesia Julia ła xe dividesta intrà tri stati: L'Italia (ła provincia de Trieste...
  • Miniatura per Gałarìa internasionàl d'arte moderna de Venesia
    La Gałarìa Internasionàl d'Arte Moderna de Venesia xe situàda a ł'interno de Ca'Pesaro, inte el sestièr de Santa Croxe, visin a Canpo San Stae. El pałaso...
  • Miniatura per Stasion de Santa Łusia
    Lusia xe el prinsipal scało feroviario dea sità de Venesia. Se cata al km 267 dea łinea Miłan-Venesia. Se cata a l'estremità osidental del Canal Grando...
Varda (łe 20 prima de ste cuà | ) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

DPëtr Il'ič ČajkovskijArmèniaGatika1994MontenegroBelzoMichael Jackson79221975Tenpo1938CinzanoBicicleta1939GNUKinshasaRorschach74WaalwijkVìrgołaJaponHawaii132015O1985Angaïs27 de setenbreSan Cristòforo e Nèvis1945Stati Unii de l'AmèricaGargantilla del Lozoya y Pinilla de BuitragoTwitterWikibooks14 de agostoCourceroyHazaÀfricaJeruzałemeMafia1964LeonÀustria1950TogoVenesia19351886Quart (Italia)JibutiRouilly-Saint-Loup1949SaboYCabiateGeorge WashingtonEvanzełistaGoto64Istanbul5925 de novenbreSosRepùblega Popołare Cineze15FayónAnarchiaMadridCapitałixmoAndoraViena🡆 More