Sèzio: Comune itałian

Sèzio (pronunsà localmente Sez, par italian Cesiomaggiore) (BL) al ze un comun de 4 076 abitanti de ła provinsa de Bełun inte l'Alto Vèneto.

Sèzio: Zeografia, Storia, Personalità de Ẑes Sèzio
Someja


Pozision

46°05′N 11°59′E / 46.083333°N 11.983333°E46.083333; 11.983333 (Ẑess)Coordinae: 46°05′N 11°59′E / 46.083333°N 11.983333°E46.083333; 11.983333 (Ẑess)

StatoItàłia
RejonVèneto
Provinsa Bełun Cànbia el vałor in Wikidata

CapitałeCesiomaggiore (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe3 923 (1° de zenaro del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Sèzio: Zeografia, Storia, Personalità de Ẑes−68 (2018)
Densità47,78 hab./km²
Zènaro
left 1 951 (%49.7)1 974 (%50.3) Òmani
Zeografia
Àrea82,1 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene479 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Dì festivo

[[Categoria" was not found.

PatronoJuliana de Nicomèdia e Agapio de Cezarea Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe32030 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionBL Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego0439 Cànbia el vałor in Wikidata
ID ISTAT025011 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze catastałe de ItàliaC577 Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webcomune.cesiomaggiore.bl.it Cànbia el vałor in Wikidata
 

                                        

Zeografia

Ẑes al se estende te la destra idrografica del Piave, verso medanot e verso le ẑime de croda de le Dolomiti. Al caoluogo del comun al ze Ẑes, che el ze circa 12 km a Nord-Est de la cità de Feltre e a 18 km a n.o. de la cità de Belun.

La strada provincial pedemontana, paralela setentrional de la statal 50, la sta arent a le montagne e la traversa el comune, 'ndando in su da Feltre e po' in do verso Santa Justina, aonde che la torna a dontarse a la statal che la va da Feltre a Belun.

A Sera al teritorio del comune, delimità dal Caoran, al confina co el comun de Feltre; a Matina se cata i teritori de Santa Justina e de San Gregorio. A medanot, drio le sime, al comun al confina co altri teritori de la Provincia de Belun e del Trentin.

Al teritorio el ze caraterizà dal continuo calar dei còi verso la val del Piave. Al paesagio el ze vivace, movest e alternà da paeset, vile vece, cesete, canp e boschi de piante a foja larga.

Storia

Al teritorio de Ẑes el fa parte, fin da l'antichità, de la zona feltrina, tera che prima dei romani la era abitada da i Reti.

Al nome se pensa che el gnene dal antroponimo latin caesius, riferì a na gens Caesia, de la qual al fa parte al poeta latin Cesio Basso (I secolo d.C.). La presensa de la gens Caesia inte la zona de Ẑes la ze atestada dal ritrovamento de na inscriẑion che menẑona an L. Caesius L. L.. Tra i reperti che testimonia la presenẑa romana ghe n'è na colona monumental del 47 d. C., che la recorda la costrusion de la via Claudia Augusta altinate (tra Altinum, su el mar Adriatico e Augusta Vindelicum, ades Augsburg, 'te la region danubiana), e che al ze gnest al sinbolo araldico del comune.

Te'l medioevo Ẑes al ze deventà sede de la pieve de Santa Maria, Ceza dipendente da la diocesi de Feltre e dal so "vescovo - conte". Al teritorio al ze restà fraẑionà in tanti feudi goernadi da castaldi sogeti al vescovo. Tra de sti qua ghe n'era i Muffoni, ciamadi anca "da Cesio", i Rambaldoni da Fianema, da i quai al gnen Vittorino da Feltre, i Corte da Marsiei. Ste fameje le èa anca la carica de "marighi" o "caovilla" o sia i era i cai dei paeset. Resti de le so residense fortificade se pol vederli oncora al dì de incoi inte el caoluogo comunal de Ẑes e te le fraẑion de Fianema e Marsiei.

De el 1404 Ses al ze ndat co Feltre a far parte de la Republica de Venesia: la cerimonia de la consegna de le ciau de la cità al anbassiador veneẑian, Bartolomeo Nani, al 15 zugno de quel an, la ze stata fata da Vetor Muffoni, da Ẑes, e la gnen oncora rievocada te el Palio de Feltre. Durante al periodo de la dominasion veneẑiana (XV-XVIII secolo), le residenẑe fortificade le se ga trasformà in vile, come la vila Tauro a le Ẑentenere, la vila Corà e la vila Muffoni inte el caoluogo comunal.

Dopo de la dominaẑion dei francesi de Napoleone al Feltrin, e insieme Ses, al ze ndat a far parte del Inpero Austriaco e del Regno Lonbardo-Veneto.

De el 1866 insieme al resto del Vèneto, Feltre e Ẑes i ze stati anetesti al Regno d'Italia: te un quela circostansa Ẑes al ga ciapà al nome talian de "Cesiomaggiore" (inveẑe che "Cesio" o "Ẑes"), da' che ghe n'era belche te el regno an nantro comun co el isteso nome te la Provincia de Inperia. Al Regno d'Italia al se ha portà drio tanti problemi econòmeghi e sociali che i ze stati a la base del fenomeno de la emigraẑion.

Al teritorio de Ẑes al ze stat metest a la proa durante la prima guera mondial. Al 1917, in particolar, al ze stat ciamà "''al an de la fan''" par colpa dei sachegi fati intant che ghe n'era i austriaci.

Altre tribolazion le ghe n'é state co la seconda guera mondial, in specie te el so ultimo periodo..

Personalità de Ẑes

  • Vittorino da Feltre, educator e umanista del XV secolo, al fea parte de la fameja dei Rambaldoni, paroi del castel de Fianema.
  • Piero da Cesio, pitor e incisor del XV secolo.
  • Piero Favero (1812-1890) agricoltor, vivaista, propagador de la Vit Mericana.
  • Giovanni De Bortoli', cognossest come Nane Castaldo, scritor.
  • Romano Ocri (Ẑess 1897-Veneẑia 1980), originario de Soranẑen, fraẑion che la ga belche na scola dedicada a el.
  • Guido Rossa operaio metalmecanico copà a Genova dal grupo teroristico de le Brigate Rosse. Ghe ze stat dedicà al asilo de Peẑ.

Fraẑion

Al Bordugo

La ze na fraẑion picioleta inte la Val Cansoi. La confina co Le Ave a N, Le Montagne a W, La Busa a S e Tostcian a E. Sto paeset al ze nassest arent al Caoran e la so economia la era fondada su la energia de l'aqua. Ghe n'era difati la oficina dei Gris e na segheria. AL patrono al ze San Gregorio Taumaturgo.

Anẑaven

Paeset a E de Dorgnan e Peẑ, a SE de Tussui, a W de Bjei (Santa Jostina). Al ze abastanẑa gross e al ga an centro co case vece e na area a meodì co case nove.

Busche

A S de Peẑ, arent Pont (Feltre), ghe n'è Busche. Infin a un ẑentener de ani fa al era abità da 3 o 4 fameje. La Ceza de San Gabriel la ze stata trata dò dintorn dei ani '80 del Otoẑento parchè la era dirocada e no la ghe intaressea a gnissuni. Ultimamente la so posision su la statal del Grapa la ga fat nasser tuta na serie de inprese che le ga tirà là anca la zent. Inte sto paeset ghe n'è anca la stasion del treno, de riferimento par i comuni de Sess, Mel e Lentiei. Famosa la ze la lateria de Lattebusche, la pì grossa de la provincia de Belun. Al comun de Ẑess al ze drio investir par riqualificar la zona e crear an novo centro del paess, che al gnen cossì a no catarse pì su la riva de San Gabriel. A matina de Busche ghe n'è al omònemo lago artificial che bina l'aqua par far ndar la central de Quero. De recente ze stat fat laori mar la viabilità, e ze stat vert an centro comercial. In costruẑion ghe n'è la nova cesa.

Can

Al confina co Culogne a N, Tostcian e Soranẑen a W, Menin e Caljol a S, Ẑessmenor a E. Al ze an paeset abastanẑa gross fabricà pì che sie inte el pian. Na olta al fea part tut de na unica vila e parerèe che i residenti i se maridesse tuti intrà de parent par no divider la proprietà. Al patrono al ze Santa Luẑia.

Cossalter

Paeset de na trentina de persone. Al nome al gnen fursi da "col" "salterio" (breviario) parchè fursi na olta al prete al ndea là a dederse al breviario. Al confina co Menin a W, co Soranẑen a N, co Fianema a E, e co Polir a S. La Ceza la ze fora del paess e la ze dedicada a San Vendemian (1 zugno). Te el centro se pol ricognosser te na casa le fonde del legendario Castel de Roconcui.

Col San Vito

A S de Sess, su in sima al omònemo col, che n'è al paeset de Col San Vito. Da là se pol goder an bel panorama su tut al caologo comunal. Al patrono al ze San Vito.

Cullogne

A N de Tostcian e de Can ghe n'è al paeset de Culogne. Al ze bel e al solivo e cress ben i castegner.

Dorgnan

A S de Tussui e Caljol, a E de Polir, a W de Ansaven e a N de Pev ghe n'è sto altro bel paeset. Al patrono al ze San Bastcian.

Fianema

A NE de Salgarda, a SW de Soranẑen, a W de Cossalter e Polir, ghe n'è Fianema. La ze na frasion bela grossa, popolada par al passà probabilmente da zent che ferea i cavai. Adess ghe n'è anca an bar e al dugo dei sboci. La Ceza paesana la ze piena de piture vece che merita esser viste. La ze dedicada a San Roco, ma la ze tradision dir messa anca par la inmacolada conceẑion, al 8 de disdenber.

La Busa

A N de Soranẑen, a W de Tostcian, a S del Bordugo e a E de Le Montagne ghe n'è sto gropet de case, in riva al Caoran. Na olta ghe n'era molin e anca an fol. Adess al ze in fase de abandono parchè al ze al pustern e la strada par ruarghe la ze bruta.

Le Au

Inte la parte central de la Val Canẑoi ghe n'è sto paeset. Al nome no se sa se al pode gner da la presenẑa de boẑ de au. Drio la ceseta de Santa Rosia se pol veder oncora an toco de la via Claudia Augusta Altinate, scavà inte la croda.

Le Montagne

A N de Soranẑen e a E del Bordugo e de La Busa ghe n'è sto altro grop de case picà te la montagna. A W de ste abitasion ghe n'è Arson, inte el comun de Feltre. Le Montagne al ze an posto che piass pì che sia par le ferie parchè al ze al solivo e fora de la confusion. Le case le ze tute vecie e in stile feltrin. La festa paesana la gnen fata in ocasion del aniversario de la benedision del Cristo arent a la fontana.

Massiei

A S de Morẑanch e de Ẑess, e a E de Col San Vito, arent a Sarei (comun de Santa Jostina), ghe n'è Massiei. Inte el centro se pol veder oncora al vecio castel. La Ceza principal la ze dedicada a San Piero (sagra al 29 de zugno) e quela secondaria a San Liberal.

Menin

Al ze an paeset de 150-200 anime. Al ze a SW del caologo e el confina co Soransen a NW, Cossalter a W, Polir a S, Caljol a E, Can a NE. Al centro storico al ze in medo al Col de Simia e al Col Cumiass, ma te i ultimi 30 ani ze stat fat sù tante case anca te la canpagna ciamada Chiẑole. Arent al paess vecio ghe n'è la Vila dei De' Mezan, che na olta la era circondada dal pì bel giardin de la Provincia de Belun, che al ze stat par la gran part eliminà dopo de la prima guera mondial. Arent ghe n'è la Ceza de San Biasi, co la pola de nass monumental. Infin a 50 ani indrio la economia la era basada su la produẑion agricola (ua e vin, po, per, fasoi, sorch, mjel, ...) e su el alevamento de vache da lat. Sta tera la era cognossesta par al vin bon che se podea far e al ze stat al primo avanposto te la provincia de Belun onde che sie stat inpiantada la ua mericana. Ogni an al conte Gaspare De' Mezan al fea na festa par onorar i contadin pì bravi. Ancora adess ghe n'è na bona produsion de ua mericana da magnar e de bianche ta da vin. No manca gnanca le vit Grinto che le gnen doperade a far al vin par casa. An deto al recita:«Tos'cian su la forca, Pulir inte el profondo, e Menin 'te el fior del mondo.»

Morẑanch

Al confina a W co Ẑess, a E co Ẑargnei (Santa Jostina), e a S co Massiai. Al gode de na bona esposiẑion a Meodì e al ze tut te el sviert.

Pulir

Al ze an paeset grosset e el confina co Menin e Cossalter a N, Fianema a W, Pont a S, Pes e Dorgnan a E. Ghe n'è na ostaria e un canpo da dugar a balon. Al patrono al ze San Lorenso.

Salgarda

Paeset nassest dintorn de un castel che custodia al passajo su el Caoran de na strada, fursi romana. Al centro abità al ze smedà dal Caoran, che al segna anca al confin tra i comuni de Sess e Feltre. Al confina co Fianema a E e Vilabruna a W. Na olta la economia la era fondada su segherie e molin. Ghe n'è anca 2 centrai dismeteste, anca se par che sie invià al discorso par ripristinarghen una. Co la costruẑion de un novo pont su el Caoran se ga creà an novo grupet de case, ciamà anca Salgarda Nova. Al patrono al ze San Giuda.

Soranẑen

Al ze al secondo paes del comun par popolaẑion. Al confina co Tos'cian a NE, La Busa a N, Arson a NW, Fianema a W, Cossalter a S, Menin e can a E. Al ga qualche oficina mecanica. La produẑion na olta la era incentrada su la agricoltura. Al ga an uficio postal, do ostarie e na scola elementare. In altri tenpi ghe n'era anca an castel. La Ceza parochial la ze dedicada a i ss. Piero e Paolo (29 zugno).

Tos'cian

Al confina co Can a E, Culogne a N, Al Bordugo e La Busa a W, Soranẑen a S. Se el riconoss par la ceseta de San Valentin (festa 14 febraro) in ẑima a un col. Inte el centro ghe n'è na oficina e na pizeria.

Tussui

Al ze a N de Dorgnan, a S de Sess, a E de Caljol e a W de Ansaven e Col San Vito. Al ze al soliu e al ze pien de canp de sorch.

Val Canẑoi

Insieme de case sparse te la parte pi a montagna de la Val Canẑoi. La economia na olta la era fondada su i comerci co el Primier, su la produẑion de legn e su i pascoi. Adess la economia che rende de pì la ze al turismo. La ga vist nasser una de le confraternite pi vece dintorn de la Ceza de San Piero d'Avola, po' sostituida co quela de Santo Stach, e a la fin co quela de Sant' Antoni.

Ẑess Majòr

Al ze al caologo del comun e anca al centro abità pi gross. Al ga Ẑess Menor a W, Tussui, Col San Vito e Marsiei a S, Morẑanch a E. Al ze al solivo e tut in riva. La cesa, dedicada a Santa Maria, la ze te la parte bassa del paes vecio. Sot al centro abità ghe n'è la zona industrial, caraterizada da oficine artigianai del legn e del fer. Interessanti i musei etnografico de Saravela (par andar verso Santa Justina) e de la bicicleta visin le scole. Arent a la zona artigianal ghe n'è al canpo da balon.

Ẑes menòr

Can a W, Caljol a S, Ẑes a E. Al conta an bela poca de zent. Al ze interessante darghe na ociada al centro storico fat de case a sass che rispeta tuti i elementi de la architetura tradisional feltrina dei ultimi 400 ani. Sta part del paess parò a pinpianet la ze drio a gner abandonada da la zent e la ze drio a degradarse. Se ga svilupà invece tuta na serie de case nove te un quela che era la canpagna, infin a dontar Ẑes menor co Ẑes. Al patrono al ze San Leonardo.

Economia

Al teritorio al viu na discreta produẑion agricola e artigianal. Se cata 'te la zona diverse inprese artigianai dedicade a la produsion de aredi e de conplementi par la ediliẑia. Inportanti i ze la produẑion e la laoraẑion de la lat tanto a livel de mèdia inpresa (Lattebusche) che de nicia (malghe in montagna). Ghe n'è na bona part de popolaẑion che, a titolo principal o no, la ga an redito da la coltivaẑion de le patate, dei cereai, dei pon, de la ua mericana e dei fasoi. Inportante la ze anca la presensa de arnie e del taj dei bosch. No manca al turismo che al ze drio a cognosser, in graẑia anca de la presensa del Parco Nazionale Dolomiti Bellunesi, an svilupo svelto e cressente.

Aministraẑion

Al sindaco del comun de Ẑes el ze Giani de Bastiani, rielegest par al secondo mandato inte le elesion de la fin de magio 2007, co pì del 70% dei voti. Vicesindaco l'è Dino Tonin e asesori Michele Balen (cultura, scola e identità locale) e Celso Lenzi (lavori publici e gemelagi).

Gemelagi

Al comun de Ẑess al ze gemelà co el Municipio de Aratiba, 'te el Brasil.

Prodoti tipici

Note

Controło de autoritàVIAF (EN239711260 · WorldCat Identities (EN239711260

Tags:

Sèzio ZeografiaSèzio StoriaSèzio Personalità de ẐesSèzio FraẑionSèzio EconomiaSèzio AministraẑionSèzio GemelagiSèzio Prodoti tipiciSèzio NoteSèzio

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

Elisabeta II del Regno UnioPajina prinsipałeCuarełoJTabeła periòdegaSoçetàUNESCOFransaCeoVènetoTetaPi grecovietnamŁondra1949Das Erste2004VJeruzałemeChiara (cantante)1957New Horizons269MùzegaVolt1948One PieceAparato respiratorioLatitudine2011BluTalpa europaeaPortogałoMonster AllergySmirneMcDonald'sDonald TrumpLuyaWorldCatTonaraMontreuilVicensa1998Felis silvestris catus24 de novenbreIxołe Fær Øer1725Mosca (Rùsia)Bìgołi co ł'arna14 de febraroYHaitiRomaBołìviaProvincia de TrevizoIndariso IPAustràliaPołòniaInternet ArchiveŁàosHogwartsCanbozaFeniciRexistensa italianaŁe ToriDuchcov🡆 More