Resultaos de buscar
¡Crear la páxina «Ríu+Ural» nesta wiki! Ver tamién los resultaos qu'alcontró la búsqueda.
El ríu Ural (en rusu: Урал, Ural; en cazacu: Жайық, Zhayyq) ye un ríu del estremu este d'Europa o estremu oeste d'Asia que naz al sur de los monte Urales… |
Kazakstán na confluencia del ríu Ural col Sakmara. Ye una ciudá transcontinental, yá que ta asitiada sobre dambes riberes del ríu Ural, que marca la división… |
oeste d'Almaty y 350 km al este de la ciudá rusa d'Astracán, y a veres del ríu Ural, cerca de la so desaguada nel mar Caspiu. El so altor ye de 20 m sol nivel… |
Rusia, na confluencia de los ríos Ural y Chogan, considérase xeográficamente europea por atopase al oeste del ríu Ural. Dedicada a la industria y a l'agricultura… |
asitiada nel sur de los Urales, a veres del cursu mediu-alto del ríu Ural. Una y bones esti ríu considérase frontera ente Europa y Asia, puede dicise que Orsk… |
habs. La provincia parte con Rusia y ta cerca de los monte Urales. El ríu Ural naz en Rusia, depués traviesa la provincia y sigue el so cursu escontra'l… |
Con 2287 km, ye'l cuartu más llargu d'Europa, tres el Volga, Danubiu y Ural. El ríu Dniéper naz nos altores de la pandu de Valdái, 250 km al oeste de Moscú… |
Yuryuzan suroeste al Ural flúi Sakmara (~ 500 km) y fluxu: Y nos Urales meridionales: el Yuriuzán, qu'alimenta al Ufá; el ríu Ural, nel suroeste, que flúin… |
Árticu). Con 1809 km ye'l séptimu más llargu d'Europa, tres el Volga, Danubiu, Ural, Dniéper, Don y Dviná Septentrional-Víchegda, y drena una cuenca de 322 000… |
llargu d'Europa, tres el Volga, Danubiu, Ural y Dniéper. La so conca drena una área de 425 600 km². Ye'l mesmu ríu Tanais de les fontes clásiques grecorromanes… |
ye la llinia formada poles cordeleres de los Urales y el Cáucasu, el ríu Ural, los mares Caspiu y Negru y los estrechos turcos. Magar que'l términu «continente»… |
sestu ríu más llargu d'Europa, tres el Volga, Danubiu, Ural, Dniéper y Don. Alministrativamente, escurre polos óblast de Vólogda y Arcánxel. El ríu Dviná… |
sobre'l delta del ríu Volga al sur y el ríu Térek al suroeste. Estableciéronse a entrambos llaos del Volga dende'l ríu Don al oeste al ríu Ural al este. Col… |
Los mansi viven nel norte de Siberia, nos territorios entendíos ente'l ríu Ural y el Obi. En 1960 alredor de 6000 persones reconocíen miembros de la etnia… |
sos conceyos más poblaos, Noyabrsk y Novi Urengói. Ta allugáu nel distritu Ural llindando al norte col mar de Kara (océanu Árticu), la badea de Bajdaratskaya… |
robezu. Los ríos más llargos d'Europa son: Volga 3,690 km Danubiu 2,860 km Ural 2,428 km Dnieper 2,290 km Don 1,950 km Pechora 1,809 km Kama 1,805 km Oka… |
Nicolás II y la so familia'l 17 de xunetu de 1918. Ta allugáu nel distritu del Ural, llindando al norte con Komi, al nordeste con Janti-Mansi, al sureste con… |
máxima: 995 m. Altitú: 28 m por baxo'l nivel del mar. Afluentes: Volga, Ural, Cura, Terek. Países: Rusia, Azerbaixán, Turkmenistán, Irán y Kazakstán.… |
federales de Rusia. La so capital ye Janti-Mansisk. Ta allugáu nel distritu Ural llindando al norte con Yamalia-Nenetsia, al este con Krasnoyarsk, al sureste… |
tresportes foranos, Tolyatti cuenta col aeropuertu Kurumoch y l'autopista M5 o Ural. La ciudá ye sede del club de fútbol FC Lada Tolyatti, que fai de llocal… |