Resultaos de buscar
¡Crear la páxina «Poder+xudicial» nesta wiki! Ver tamién los resultaos qu'alcontró la búsqueda.
El Poder xudicial ye aquél que, d'alcuerdu cola llexislación vixente, ye l'encargáu de l'aplicación de les normes xurídiques na resolución de conflictos… |
El poder executivu ye una de les tres rames nes que tradicionalmente se dixebra'l poder d'ún Estáu (los otros dos son el poder xudicial y el poder llexislativu)… |
Llexislatura Poder constituyente Separtación de poderes Poder executivu Poder xudicial Wiki Commons tien conteníu multimedia tocante a Poder llexislativu… |
Tribunal Supremu d'España (categoría Poder xudicial) muérganu constitucional del Estáu Español qu'encuma la organización del Poder Xudicial. Tien la so sede en Madrid y ye superior en tolos órdenes, sacante lo… |
los xueces árbitros y los xueces de paz), ya integren el denomináu Poder Xudicial. Polo xeneral, carauterizar pola so autonomía, independencia y inamovilidad… |
Tribunal de xusticia (redireición dende Órganu xudicial) d'apelación. Xuez Secretariu xudicial Xuiciu Procesu Poder Xudicial Bordalí, Andrés. Organización xudicial nel derechu chilenu: un poder estazáu. En: Revista… |
Militar del Tribunal Supremu d'España, vocal del Conseyu Xeneral del Poder Xudicial, presidenta de la so comisión d'igualdá, académica correspondiente de… |
Ministeriu Fiscal d'España (categoría Poder Xudicial d'España) órganu de relevancia constitucional integráu con autonomía funcional nel Poder Xudicial, que tien constitucionalmente encamentada la promoción de l'aición de… |
Congresu (categoría Poder llexislativu) cámara baxa del Parllamentu d'España. Parllamentu Poder executivu Poder llexislativu Poder xudicial Wiki Commons tien conteníu multimedia tocante… |
organización xudicial nel Principáu d'Asturies. Constituyóse'l 23 de mayu de 1989 en función del desenvolvimientu del artículu 26 de la Llei Orgánica del Poder Xudicial… |
l'aprobación del llexislativu, pero nun pue echar a los xueces del poder xudicial. La estaya llexislativa de los sistemes presidencialistes ye oficialmente… |
Aforamientu (categoría Poder Xudicial d'España) los ministros y a los diputaos y senadores, y la Llei Orgánica del Poder Xudicial incluyó nesta figura xurídica a los xueces y fiscales, a los maxistraos… |
setiembre de 2008 a avientu de 2013 foi vocal del Conseyu Xeneral del Poder Xudicial d'España a propuesta del Partíu Socialista Obreru Español. Pertenez… |
Constitución española de 1812 (seición Poder xudicial) Entámanse tres instancies fundamentales: Xueces de partíu; créase'l partíu xudicial, que ye la circunscripción eleutoral de caráuter fiscal. Audiencies; por… |
Melilla, tamién conocíu poles sigles, TSXA, ye'l máximu órganu del poder xudicial na comunidá autónoma d'Andalucía (España) y nes ciudaes autónomes de… |
tripartitu de división de poderes de Montesquieu, entre Poder executivu, Poder llexislativu y Poder xudicial. Los apartados correspundientes na Constitución Española… |
porque rixe un sistema tripartitu integráu pol Poder Executivu, el Poder Llexislativu y el Poder Xudicial, y porque adopta una Constitución escrita; finalmente… |
capital de la URSS. Entendía tres rames: el poder llexislativu, el poder executivu, y el xudicial. El poder llexislativu exercíalo el Comité Executivu… |
clasificación inclúi dientro del sector públicu: El poder llexislativu, poder executivu, poder xudicial y organismos públicos autónomos, instituciones, empreses… |
vicepresidente, los xueces, y otros). El Artículu III describe'l sistema xudicial (poder xudicial), incluyendo'l Tribunal Supremu de los Estaos Xuníos. L'artículu… |