Resultaos de buscar
Hai una páxina nomada «Hiyaz» en Wiki Asturianu. Ver tamién los otros resultaos que s'alcontraron na busca.
El Hiyaz (n'árabe: الحجاز Al-Ḩiŷaz) ye una rexón histórica del noroeste de la península d'Arabia, perteneciente a Arabia Saudita dende 1932. El so nome… |
El Reinu Hachemita del Hiyaz foi un estáu na rexón del Hiyaz, gobernáu pola Casa hachemita. Convertir nun estáu independiente del desapaecíu Imperiu otomanu… |
reinu del Nejd y del Hiyaz (árabe: مملكة الحجاز ونجد, Mamlakat al-Ḥijāz wa-Najd) foi fundáu dempués de la conquista del reinu del Hiyaz pol sultanatu de Nechd… |
Hachemí (seición Hachemíes del Hiyaz) encargaos de la proteición de les ciudaes santes de La Meca y Medina, nel Hiyaz (rexón d'Arabia na mariña del mar Roxu). Nel sieglu XVI acataron l'autoridá… |
Jerife de La Meca (n'árabe, شریف مکة, šarīf makka) o Jerife de Hiyaz (شريف الحجاز, šarīf Hejaz) ye'l títulu que, dende l'Alta Edá Media y hasta 1924,… |
importante de dichu país. Ta asitiada nel emiratu de La Meca, rexón del Hiyaz, costa oeste de la península arábiga. Foi'l principal puertu d'esi territoriu… |
al-Mukarrama o a cencielles Makka) ye la principal ciudá de la rexón del Hiyaz, n'actual Arabia Saudita, y una de les más importantes de la península d'Arabia… |
de la dinastía Hachemita foi Abdalá I. La dinastía Hachemita provién de Hiyaz y anguaño sigue reinando en Xordania. Consortes reales de Xordania. Xenealoxía… |
l'apertura de la Canal de Suez en 1869 y la finalización del Ferrocarril del Hiyaz en 1908. Mientres la Primer Guerra Mundial el pueblu foi un puestu estratéxicu… |
anexón de la rexón del Hiyaz —onde s'atopen dambes ciudaes— al incipiente reinu de los saudines en 1924. La conquista del Hiyaz, daquella reinu independiente… |
la creación del reinu de Xordania, los Hashimíes apoderaben la rexón del Hiyaz en Arabia (d'onde fueron espulsaos polos saudines). El monarca hashimí d'esi… |
Medina (n'árabe مدينة madīna) ye una ciudá d'Arabia Saudita, na rexón del Hiyaz. Anque-y la suel llamar Medina a cencielles, pa estremala úsense les denominaciones… |
saudines llanzar a la conquista d'otres rexones d'Arabia y especialmente del Hiyaz, que s'anexonaron en 1924. En 1932 a tolos territorios conquistaos pola… |
elocuente». Ta basáu nes modalidaes falao y lliterario n'usu na rexón del Hiyaz nel sieglu VII. Ta fita orixinalmente pol Corán y la poesía árabe preislámica… |
Fatimah bint Asad (568, Hiyaz – 625 (greg.), Medina) foi la madre del cuartu califa del Islam, el Imam Ali Ibn Abi Talib y la suegra de la fía de Mahoma… |
Mehmet Alí (seición Campaña de Hiyaz) pidimientu del Imperiu otomanu, lo que-y dexó estender la so autoridá sobre'l Hiyaz. Al partir a la guerra dexó al so fíu Ibrahim Bajá nel gobiernu. En 1815… |
los drusos, sirios, sudaneses, caucásicos, exipcios, griegos y árabes del Hiyaz. En xunu de 1922, la Sociedá de Naciones cincó'l Mandatu Palestín. Yera… |
de la so eleición españaron dos tales revueltes tribales nes rexones de Hiyaz y Néyed; la primera refugaba l'Islam y la segunda aniciar la negativa a… |
Medina, que yera la sede de la guarnición otomana nel Hiyaz. Atacando'l ferrocarril del Hiyaz aisllaron a les tropes turques del Yeme. En xunu de 1917… |
d'Exiptu y Siria ya incluyendo los sos dominios Palestina, Mesopotamia, Yeme, Hiyaz y Libia. Ahmed Hassan al-Bakr (1914-1982), políticu y militar, 4ᵘ presidente… |