Resultaos de buscar
¡Crear la páxina «Bélxica+Cultura» nesta wiki! Ver tamién los resultaos qu'alcontró la búsqueda.
XVII, foi'l centru del comerciu y la cultura. Dende'l sieglu XVIII hasta la Revolución belxicana de 1830, Bélxica, n'aquella dómina denomada los Países… |
cultivu neolítica más antigua d'Europa del Norte, la llamada cultura LBK, algamó l'este de Bélxica nel so puntu más alloñáu escontra'l noroeste dende los sos… |
Plantía:Mapa de les provincies de Bélxica Bélxica ye un estáu federal constituyíu por trés comunidaes, tres rexones y cuatro árees llingüístiques. Dos… |
Bélxica ye'l país de grandes dibuxantes de cómics como Hergé, Jijé o Franquin quien collaboraron de forma destacada nel espardimientu de la cultura del… |
Region»), tamién llamada Valonia, ye una de les trés rexones que componen Bélxica. La so capital ye Namur y constitúyese, tal que lo preve l'Artículu 5 de… |
Brabante Septentrional (seición Cultura) parte del Ducáu de Brabante, que la so parte meridional pertenez anguaño a Bélxica. Nos sieglos XIV y XV, esti ducáu esperimentó la so dómina más dorada,… |
Bratislava (seición Cultura) ( Xipre) Cleveland (dende 1990) ( Estaos Xuníos) Namur (dende 1992) ( Bélxica) Portland (dende 1992) ( Estaos Xuníos) Maribor (dende 1992) ( Eslovenia)… |
romanu na so postrer etapa en calidá de foederati, asitiándose nel Llimes (Bélxica y norte de Francia actuales). Les poderoses y duraderes dinastíes afitaos… |
de la frontera con Bélxica, la ciudá perteneció históricamente al Flandes francés, de dialeutu flamencu, y conserva güei la cultura d'esti territoriu.… |
Patrimoniu de la Humanidá n'Europa y América del Norte (seición Bélxica) Cárpatos y otres rexones d'Europa. (Compartíu con Austria, Alemaña, Bélxica, Bulgaria, Croacia, Eslovaquia, Eslovenia, España, Italia, Rumanía… |
XVI Distritu de París). Foi un antropólogu francés nacíu en Bélxica. Llueu de poner clase de filosofía nel so país, foi caderalgu de Socioloxía… |
d'agostu de 1925, Marsella (Francia) 5 al 11 d'agostu de 1928, Bruxeles (Bélxica) 25 de xunetu al 1 d'agostu de 1931, Viena, (Austria) Amás d'una Conferencia… |
Maastricht (seición Cultura y Turismo) ríu Mosa (Maas en neerlandés), nel estremu sur de los Países Baxos ente Bélxica y Alemaña. El nome de la ciudá deriva del llatín Trajectum ad Mosam o Mosae… |
Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses (categoría Academies de Bélxica) promueve la llingua neerlandesa nos Países Baxos y la rexón de Flandes (Bélxica). La Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandesa (KANTL… |
Chantal Maillard (categoría Escritores de Bélxica) Chantal Maillard, poeta y filósofa española nacida en Bélxica (Bruxeles, 1951). Premiu Nacional de Poesía pola so obra Matar a Platón y Premiu de la Crítica… |
Liverpool (dende mayu 1952) ( Reinu Xuníu) Liexa (dende 3 xunetu 1958) ( Bélxica) Kyoto (dende 29 mayu 1963) ( Xapón) Cluj-Napoca (dende 13 payares 1976)… |
Amberes (categoría Llocalidaes de Bélxica) [ˈɑntˌʋɛrpə(n)] (?·i), francés: Anvers [ɑ̃ˈvɛʁ(s)]) ye una ciudá asitiada en Bélxica. L'área metropolitana cubre 1.449 km² con un total de 1.190.769 habitantes… |
Renania-Palatináu (seición Cultura) Renania del Norte-Westfalia, Hesse, Sarre, Baden-Wurtemberg, según con Bélxica, Francia y Luxemburgu. Al traviés del territoriu de Renania-Palatináu flúin… |
estranxeru nel país ye Sudáfrica; otros socios comerciales importantes son Bélxica, Brasil, Portugal y España. Dende 2001 el crecimientu añal del productu… |
de la provincia de Flandes Occidental. Asitiada nel estremu noroeste de Bélxica a 90 quilómetros de la capital Bruxeles, cuenta nel so nucleu urbanu con… |