Resultaos de buscar
Hai una páxina nomada «Arxelia» en Wiki Asturianu. Ver tamién los otros resultaos que s'alcontraron na busca.
Arxelia (n'árabe: الجزائر, al-Jazā'ir; en tamazight: Dzayer, ⴷⵣⴰⵢⴻⵔ; y en francés: Algérie), oficialmente República Democrática Popular d'Arxelia, ye… |
Colonización francesa d'Arxelia (redireición dende Arxelia francesa) nel que Arxelia tuvo baxu dominiu colonial francés, de 1830 hasta 1962. Siendo la colonia que más tiempu permaneció en manes franceses, Arxelia taba asimilada… |
xeoesquema, considera parte d'ella los siguientes estaos y territorios: Arxelia, Exiptu, Libia, Marruecos, Sudán, Tunicia y el Sáḥara Occidental. Amás… |
Arxelia ye una república semipresidencial. L'executivu ta encabezáu pol presidente y xefe d'Estáu (Abdelaziz Buteflika, reelixíu en 2004) que ye escoyíu… |
independencia. Ruanda algama la so independencia de Bélxica. 5 de xunetu - Arxelia algama la so independencia de Francia. 6 d'agostu - Xamaica independízase… |
l'África del Norte qu'inclúi Mauritania, Sáḥara Occidental, Marruecos, Arxelia, Libia y Tunicia (quedando escluyíu'l valle del Nilu). Esti términu apaez… |
espardíes per Marruecos, Mauritania, Malí, Chad, Níxer, Burkina Fasu, Arxelia, Libia, Tunicia y Exiptu: Hai cuatro grupos principales de variedaes diatópiques… |
1962 - Arxelia algama la so independencia de Francia. 1802 - Pável Najímov, almirante rusu (m. 1855) 1810 - P. T. Barnum, empresariu, políticu y artista… |
de 180 millones. Representa el primer idioma oficial n'Arabia Saudita, Arxelia, Baḥréin, Exiptu, Emiratos Árabes Xuníos, Iraq, Xordania, Kuwait, El Líbanu… |
conceyu de Zenata, Arxelia, a 22 quilómetros al noroeste de la capital de la provincia (wilaya), la ciudá de Tremecén. EGSA-Arxelia Site officiel de l'aéroport… |
aconceyándose-yos col tiempu'l restu: Qatar, Indonesia, Libia, Emiratos Árabes Xuníos, Arxelia y Nixeria. Ecuador y Gabón tamién foron miembros per unos años. Otros países… |
Mauritania. 1962 - Algamen la so independencia Samoa, Burundi, Ruanda, Arxelia, Xamaica y Uganda. 1963 - Kenia algama la so independencia. 1965 - Gambia… |
sur con Nixeria y Benín, al oeste con Burkina Fasu y Malí, al norte con Arxelia y Libia y al este col Chad. La so capital ye Niaméi y el so xentiliciu… |
"tamborrada" Les ciudaes hermaniaes con Donostia son: Daira of Bojador (en) ( Arxelia) Ramala (Plantía:Xeodatos Cixordania) Reno ( Estaos Xuníos) Marugame ( Xapón)… |
antiguu reinu bereber africanu agora estinguíu. Estender no que güei ye Arxelia y parte de Tunicia (Norte d'África) que darréu alternó ente ser una provincia… |
(tzm) (Marruecos Ghomari (gho) (Marruecos) Chenoua (cnu) (Arxelia) Cabilio Cabilio (kab) (Arxelia) Zanata Zanata oriental Mzab-Wargla Rifeñu (o Tarifit)… |
Orán (redireición dende Orán (Arxelia)) referendu realizáu en virtú de los Alcuerdos d'Evian, constituyéndose Arxelia como país independiente. Sicasí, les celebraciones pola secesión terminaron… |
OACI: DAUA) ye un aeropuertu públicu allugáu a once km al sureste d'Adrar, Arxelia. AIP y Chart dende'l Service d'Information Aéronautique - Algerie (en francés)… |
Historia d'Arxelia (seición Arxelia otomana) n'ocasiones llamáu Magreb. L'actual Arxelia, mientres l'imperiu romanu foi parte de la provincia de Mauretania Caesariensis. Arxelia ye principalmente de fala árabe… |
Les ciudaes hermaniaes con Belfort son: Delémont (es) ( Suiza) Skikda ( Arxelia) Bad Lobenstein ( Alemaña) Leonberg ( Alemaña) Zaporiyia (dende 6 xunetu… |