Resultaos de buscar
Hai una páxina nomada «Arbustu» en Wiki Asturianu. Ver tamién los otros resultaos que s'alcontraron na busca.
matos maderizos o, como se diz tamién, subarbustos. Términos como árbol, arbustu o matu describen biotipos na llingua común y son más o menos equivalentes… |
mesma qu'a la diosa Ceres, coronada d'espigues, con un aráu al llau y un arbustu qu'empieza a floriar. Delles vegaes tien un cuernu de la bayura llenu de… |
té ye un arbustu. Tamién se denoma asina al fervinchu, ferviellu o infusión tresnáu a bas de les fueyes ensugaes y mazaes, o biltos del arbustu Camellia… |
L'árgoma machu (Ulex europaeus) ye un arbustu d'orixe européu perteneciente a la familia de les Fabácees, subfamilia Faboideae. Les fueyes de los individuos… |
L'alcaparra (Capparis spinosa) ye un arbustu orixinariu de la rexón mediterránea, conocíu polos sos brotos comestibles, les alcaparras, que de normal… |
prunacu, prunal, prunera, prunu o prunu ciegu (Prunus spinosa) ye un arbustu caducifoliu, mui enmarañau ya espinosu que pue algamar hasta 4 metros d'altura… |
El lloréu (Laurus nobilis) ye un arbustu o árbol perenne perteneciente a la familia de les lauracees, a la que da nome. Ye orixinariu de la zona Mediterránea… |
vexetación natural, que llevaron a Canberra a llograr el títulu de "capital del arbustu". A pesar de que la crecedera y desenvolvimientu de Canberra viose enzancáu… |
L'escuernacabres o escuernacabra (Euonymus europaeus) ye un arbustu de fueyes caduques o pequeñu árbol de la familia Celastraceae. Ye nativu del centru… |
Europa y Asia. Tamién puede trate escritu jinebro. Juniperus communis ye un arbustu de 1 o 2 metros d'altor de lentu desenvolvimientu que, creciendo en condiciones… |
Rhamnus frangula ye un arbustu de 3-6 metros d'altor que crez en montes húmedos d'Europa, Asia y norte d'África. Otros nomes vulgares d'esta ramnácea… |
El torbiscu (Daphne gnidium) ye un arbustu de la familia timeleacees. Ye una planta distribuyida pola rexón mediterránea, en cuasi tola península ibérica… |
subtropicales y templaes d'África, América, sur d'Asia y Australasia. Ye un arbustu de cerca de 1-3 m d'altor, raramente árbol de 10 m d'altor. Fueyes simples… |
pola aición humana, podándola añalmente, queda amenorgada a un pequeñu arbustu de 1 m. El so frutu, la uva, ye comestible y materia primo pa la fabricación… |
microphylla, ensin. berberis buxifolia, ensin. berberis heterophylla), ye un arbustu espinosu siempreverde nativu del Sur d'Arxentina, y de Chile. Ye una especie… |
impresu per primer vegada en 1903. En botánica y ecoloxía, una carba o arbustu ta definíu como una planta más ramificada qu'un árbol, con menos de 8 m… |
Valle Saline y el Valle Eureka tienen el arbustu de la creosota, frente al Deep Springs Valley que contién el arbustu del desiertu de la Gran Cuenca. El desiertu… |
conductu cilíndricu pa llevar líquidos y gases. Una caña pequeña d'un árbol o arbustu. Cañu (Cangues d'Onís), un llugar del conceyu de Cangues d'Onís.… |
La figal (Ficus carica) ye un árbol de pequeñu porte o un arbustu de la familia de les moracees (Moraceae), una de les perabondoses especies del xéneru… |
La urcia (Erica arborea) ye un arbustu de muncha rama, derechu, qu'acostuma a midir de 1 a 4 m d'altor, y que pue llegar a midir 7 metros (n'Andalucía… |