Una pèrla es una concrecion calcària, mai sovent de color blanca, fabricada per unes molluscs bivalves (subretot las ustras perlièras).
Quand un objècte irritant passa a l'interior del clòsc, l'animal reagís enrodant l'objècte d'un jaç de carbonat de calci CaCO3 jos la forma d'aragonita o de calcita. Aquesta mèscka se nomena nacra.
Autrescòp sonque obtenguda per asard, las pèrles fan al començament del sègle XXI l'objècte d'una cultura que foguèt estudiada pels Japoneses al começament del sègle XX dins los ans 1970. Dempuèi, lo secret de lor tecnica s'espandiguèt dins totes los archipèls de l'ocean Pacific, e la Polinesia francesa n'es lo productor màger en 2010.
La nacra es un carbonat de calci cristallizat jos forma ortorombica (malhum parallelepipedic) formant de cristals d'aragonita. Aquestes cristals se forman sus un substrat de proteïnas e de sucres complèxes (4-6 %) que li conferís una granda soliditat. S'agís, de fach, d'una biomineralizacion, que pòt servir de mecanisme de defensa al respècte de l'intrusion d'un còrs estrangièr.
La qualitat estetica de la pèrla depend de l'espessor de la nacra (mai importanta quand la pèrla es naturala) mas tanben de la regularitat de la cristallizacion. Sa coloracion es multifactoriala (per ex. espècia del mollusc, nutricion de l’ustra, composicion quimica dels minerals dissolguts dins l'aiga a l'entorn...).
Pendent la preïstòria, "de tombas escavadas del Paleolitic contenon caduna de centenas (veire de milièrs) de pèrlas e/o de coquilhas que serián corduradas suls vestits. Los exemples mai coneguts son aquesta de La Magdalena (Dordonha), de Grimaldi (Itàlia) e de Sungir (Russia). Aqueste site, un campament de plen aire dins l'estepa russa datat d'environ 32.000 ans, abritava la tomba d'un adult e, separada d'el, aquesta de dos enfants inumats ensems. Des milièrs de pèrlas ornavan los vestits dels tres individús."
Una pèrla coneguda foguèt descobèrta dins d'escavacions d'Oumm al Qaïwaïn per la mission arqueologica francesa als Emirats arabis units. Se situava dins una tomba collectiva, empegada al crani d'un defunt que lo còrs avián estat desplaçat pendent d'inumacions ulterierioras. De datacions al carboni 14 la data de 5500 AbC La preséncia de pèrlas en contèxte funerari èra ja atestada dins la region del golf Persic e de l'ocean Indian, mas jamai abans lo milèn V. A aquèsta epòca, las pèrlas èran mai sovent puasadas sus la lèbra superiora del mòrt; al milèn IV, èran puslèu plaçadas dins sa man.
Las pèrlas son utilizadas per realizar de joièls dempuèi l'Antiquitat; èran nomenadas las larmas d'Afrodita. Las familhas romanas que n'avián los mejans crompavan a lors filhas una o doas pèrlas cada an, qu'ajan un colar complet a lor majoritat. Lo CIBJO, reconéis quatre categorias de pèrlas: las pèrlas naturalas (fòrça raras), las pèrlas de cultura, las pèrlas compausadas, las pèrlas d'imitacion. A aquò s'apond las doas categorias d'aiga doça o d'aiga de mar.
La valor de las pèrlas es determinada per lor forma (simetria), lor brilhància, lor talha, lor color.
Las pèrlas son divisidas en uèit formas de basa: rondas, semirondas, boton, gota, ovala, pera, barròca, bagada.
La brilhància (o lustre de la pèrla) es lo critèri màger dels critèris per jutjar de la qualitat d'una pèrla, subretot pels joielièrs; mas mai la pèrla es grossa, mai se vend car. Las grossas pèrlas perfièchament redondas son fòrça raras, e fòrça cercadas per de colars demai rengs.
L'espessor de la nacra es un critèri determinant la qualitat d'una pèrla. La nacra se pòt considerar coma l'esséncia de la pèrla, que va li donar son lustre, sa color e sa durabilitat. Une nacre espessa permet a la pèrla de gardar durablament sa color e son aparéncia, al contrari la nacra fina que, quitament se pòt èsser fòrça bèla, aurà mai de mal a durar dins lo temps.
La talha de las pèrlas depend fòrça de l'espècia produsent la pèrla. Per las pèrlas de Tahiti, lo govèrn de Polinesiá Francesa fixèt l'espessor minimala a 0,8 millimètre de nacra.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Pèrla, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.