Lo boicòt es lo refús de comerçar amb un individu o una entrepresa, o amb un sector social, polític o economic, per l'isolar o que cèsse l'activitat, o amb l'intencion d'o desacreditar, constrénher o castigar.
Boicòt es un eponim e un anglicisme, que ven del nom del capitan Charles Cunningham Boycott, administrador, a la mitat del sègle XIX, de las tèrras d'un proprietari absent, lo comte d'Erne (Comtat de Mayo, Irlanda).
Dins l'encaste de la "Guèrra Agrária" (ans 1870-1890) per capitar una redistribucion de las tèrras e melhorar la situacion dels borièrs en renda, l' Irish Land League prepausèt una baissa de las rendas que l'administrador rebutèt, expulsant en seguida los membres de la Liga de las tèrras. Lo seu president, Charles Parnell, suggeriguèt una alternativa non-violenta per obligar lo capitan a cedir: suspendre tot tipe de rapòrt amb el. Los jornalièrs refusèron de culhir o trabalhar per el, los comerces a vendre de noiritura (que deguèt importar) e lo postièr local li portèt pas mai lo corrièr. Per culhir deguèt far venir de trabalhadors del nòrd d'Irlanda amb milierat de policièrs e de soldats d'escòrta, per que corren pas de dangièr fisic; Boycott, totjorn mai isolat, realizèt en novembre que los esforces èran vans, perque lo còst de la culhida èra de 10.000 liuras, plan mai que la seuna valor. Aquel meteis mes, The Times utilizèt pel primièr còp per descriure la nòva fòrma d'accion lo tèrme «boycott», inventat pel Fr. John O'Malley de Mayo, que trobèt mai aisit a prononciar pels protagonistas. (Michael Davitt, The Fall of Feudalism in Ireland).
L'1 de decembre de 1880 lo capitan Boycott fugiguèt amb la seuna familha al Suffolk, Anglatèrra, ont moriguèt en 1897.
Alara que lo tèrme èra encara pas inventat, la practica aviá de precedents almens en 1830, quand la National Negre Convention incitèt a boicotar de productes fabricats pels esclaus.
En 1915 en l'Índia, Mohandas Karamchand Gandhi cridèt al boicòt contra totes los productes britanics e revitalizèt atal las indústrias localas, dins la primièra de les seunas accions non-violentas que permetèron, en 1947, de ganhar l'independéncia de l'Índia, el meteis teissiá amb filaira e talhièr domestic.
L'1 de decembre de 1955, a Montgomery (Alabama, Estats Units d'America), Rosa Parks, una cordurièra nègra, refusèt de cedir lo seu sèti a un blanc dins un autobús. Lo conductor apellèt la polícia e l'arrestèron. Los lidèrs del Moviment afroamerican pels drechs civils organizèron un boicòt de la companiá d'autobuses metent en proscèna lo pastor Martin Luther King. Lo boicòt aguèt un succès retronant tant per la companiá que pels comerçants del centre que patiguèron de grandas pèrdas, e en responsa, lo 30 de genièr de 1956 bobardèron los ostals de Martin Luther King e d'autres dirigents coma Jo Ann Robinson. Los lidèrs negres portèron la question als tribunals, mas alara demandèron en mai d'una disminucion de la segregacion, como o fasián pendent las negociacions amb la companiá, mas l'abolicion. Lo 13 de novembre de 1956, la Cort Suprèma dels Estats Units d'America declarèron inconstitucional la segregacion dins los autobuses, e lo boicòt s'acabèt, amb una victòria manifèsta, lo 21 de decembre, quand lo mandat de la Cort Suprèma foguèt comunicat a Montgomery.
Vaqui qualques cases celèbres de boicòt:
De boicòts son celèbres a causa de lor durada. Lo boicòt mai long durèt dotze ans contra Ford Motors iniciat pel Comitat Nacional Irlandés. S'acabèt en 1998, quand l'entrepresa acceptèt de metre en practica los principis McBride, que las entrepresas nordamericanas financaren pas la discriminacion contra los catolics de l'Irlanda del Nòrd.
Se pòt triar los boicòts en diferents tipes:
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Boicòt, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.