El sportell lenguistegh a l'è un sit indova che la comunità la po parlà di so dubi con la lengua, inscì de fà pussee bon el contegnud de la Wiki Lumbaart.
Benvegnud in sul Sportell lenguistegh de la Wikipedia!
Hoo vist che 'l @Gat lombard l'ha voltad "dirigent", "leader" o "manager" 'me "manesgion", parolla che in di dizzionari la se troeuva in del Cherubin ma che la gh'ha squasi 'na vision ironega, l'è in di fad voltada 'me "faccendone" (cont el midem significad in italian). L'Arrighi a l'è un zich pussee otimista a dì "ministro di negozio". In orient el par che 'l gh'habia el midem signifegad, ma gh'hoo di dubi che 'l gh'habia sens per un leader de partid o per un ministrador d'azienda. -- Sciking (dìm tusscoss) 21:40, 23 oto 2022 (CEST)[rispond]
El par che manesgion el significa tant on quaivun che 'l fà on poo de tut 'me on quaivun che in d'ona quai manera el cura on afari, de fat "negozio" in italian el significa anca "afari" o "acord". In tut i manere l'utilizazzion de manesgion inscmabi de manager la ven de "Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 117. ISBN 978-88-6987-846-6."--Gat lombard (ciciarade) 10:34, 24 oto 2022 (CEST)[rispond]
El par che 'l prefiss semi- in lombard a l'esista minga. Almen denanz di agetiv l'è semper de evità, inveci denanz di nom l'ha tacad a andà denter in certe parrolle compagne de l'italian ( per esempi semiton, semiass); A bon cunt per i nom l'è mei a lassà inscì; per esempi a voltà "semicondutor" in "mez condutor" l'è nò ona bona idea. In lombard se dis nò semi- ma se dopera l'averbi "mez", se dis nò "semicircolar" ma "mez circolar" / "meza circolar". Donca pensi che ghe sia on poo e netà la wikipedia in quant ai agetiv. Se 'n pensee? --Gat lombard (ciciarade) 23:14, 28 oto 2022 (CEST)https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?search=semicircolar&title=Special:Ri%C3%A7erca&profile=advanced&fulltext=1&ns0=1 (semicircolar)[rispond]
Second mì anca per i agetiv scentifich se pò fà "mez" per mì ma minga per i nom, soratut perché a gh'è el ris'c de minga distinger el "mez" nom del "mez" agetiv , per esempi a scriver mez condutor se sa nò se l'è "mez" averbi + "condutor" agetiv opur "mez" "agetiv" + "mez" "nom". --Gat lombard (ciciarade) 15:53, 29 oto 2022 (CEST)[rispond]
Semi- l'è un prefiss derivad del latin, miga de l'italian. L'è dovrad anca ind i oltre lengue romanze (cat: semi-, fr: demi-, spa: semi-). Ol lessig scientifeg al se sœmea un poo depertut, vest qe al riva per la plu part de latin e grec --Glz19 (ciciarade) 00:26, 11 nov 2022 (CET)[rispond]
el par che questa chì la sia ona parolla minga esistenta; se dopera colzettina o meza calzeta. El trovareet mai calzin in sui dizzionari de milanes. --Gat lombard (ciciarade) 23:36, 28 oto 2022 (CEST)[rispond]
Calzin l'è registrad in di dialet de transizzion con Parma e Piasenza, donca disaria che per vesser lombard l'è... Però cambiaria comunque i nom di pagine, desgià che in del center de la lengua se doperen no. --Sciking (dìm tusscoss) 12:43, 29 oto 2022 (CEST)[rispond]
Ciao. A gh’è ona quaj reson per la qual hoo scominciaa a scrìvel inscì. La primma l’è naturalment che el me piaseva de vedè quand che ghe l’hoo vist scrìv de on quajvun per la primma vœulta. La segonda l’è che minga tucc ghe disen “in del” o “in de la”; per esempi, dìggh domà “int la” l’è ben spantegaa ins el paves. Anca a cercà ins quell sitt chì te vegnen fœura di resultaa – prevalentement scrivuu con dij ortografij pussee fonetegh – e on poo di quaj hinn anca scrivuu in milanes. [1][2] Avevi donca pensaa che scrìvegh “ind el” e “ind la” el mittess d’acord on poo tucc, ma se propri el pias nò a taccaroo anca mì a scrìv “in del”. Preferissarisset cossè, [@ Sciking]? --Laurbereth (ciciarade) 13:51, 11 nov 2022 (CET)[rispond]
Hoo minga capii. Oviament se te domandi on’opinion o ona preferenza l’è nò perchè pensi che te sajet on dittador, ma perchè di vœult ind el scrìv a se doo di criteri indepermì, soratutt basaa ins la mea esperienza e gust personaj, che a bon cunt l’è minga propri el massem. Se a se pœu trovà on quajcoss che el metta d’accord o che el piasa a pussee personn l’è mej, par coma la vedi mì. --Laurbereth (ciciarade) 12:14, 3 des 2022 (CET)[rispond]
Nœuve informazzion
Ghe sgionti adree a questa quistion veggia desgià che hevi trovad in su un liver che la preposizzion pussee correta l’è debon ‹ind› + artigol, desgià che el riva diretament del latin intus, che el vœul dì ‘de denter’. La variant ‹in del› la se sariss donca desvilupada domà ’me un error de scricciura che l’ha pœu scomenzad a spantegàss un poo indepertut soratut sota l’influenza del talian, ma che el resta, a bon cunt, semper un error. --Laurbereth☛ ✉ ☚11:50, 4 gen 2024 (CET)[rispond]
Che liber? Comunque, un error, cont el temp, el po anca desmeter de vessél: el lombard midem, se ghe pensom, a l'è poch pussee che una forma fallada de latin :D
Gh'è anca de tegnì a men che in la pupart di dialet, el feminin de "in del" a l'è "in de la", inscì o se scrivaria "ind ela" (che l'è un pugn in di oeugg) o "ind la", che l'è una forma neostandard che 'me Wikipedia podom no catà num. Sciking (dìm tusscoss) 21:26, 4 gen 2024 (CET)[rispond]
‹Ind la› el vegnariss /ˈinla/ ind el parlà domà per assimilazzion, ma a nivell etimologegh l’è semper intus + artigol, istess se tel diset /inˈdɛla/. L’era un livretin che m’era passad de man a la Feltrinelli in Gallaria Vitori Emanuell, ind la sezzion che gh’hann sora Milan e el parlà milanes. --Laurbereth☛ ✉ ☚11:39, 8 gen 2024 (CET)[rispond]
Gh'è anca de vedé quant che se po fidàss de quell test chi... ghe n'è tant in sgir che disen che el milanes l'è una lengua celtega, ma el scrivom no in su la Wikipedia :D
Comunque, se l'è un descor che 'l podaria havégh de sens in NOL (o in SL), l'ortografia milanesa la gh'ha la soa tradizzion e quella tradizzion chi l'ha scernud "in del", e pensi che comè Wikipedia che l'ha refudad de metés a standardizà gh'hem minga la possibilità de scernì una forma che, in di facc, l'è minga tradizzionala. Sciking (dìm tusscoss) 20:16, 8 gen 2024 (CET)[rispond]
roeul →roeull
Per mi a ghe sariss besogn d'on giustament de massa per la parolla roeul che la gh'havariss de vesser roeull perchè la parnonzia de oeu l'è curta. In del milanes de la cità el sariss ròll --Gat lombard (ciciarade) 09:48, 17 nov 2022 (CET)[rispond]
A gh'hoo di bei dubi che se dis sgiornal, desgià che l'è un italianism. Gh'hem de vesser sigur che la gh'è la forma "zornalista" se voeurom doperà sgiornalista. -- Sciking (dìm tusscoss) 22:25, 22 nov 2022 (CET)[rispond]
Donca el secrett me par de capì l’è quell de birlà sù la fras infinna a quand mèttegh on “che” lilinmezz el pararia natural. A provaroo a fàll anca mì; donca grazia a tì, ma anca al tò amis. --Laurbereth (ciciarade) 10:20, 4 des 2022 (CET)[rispond]
Me piasarissi scrìv on quajcoss de pussee longh con l’ortografia nœuva, ma son gnanmò inscì prategh e francament quell discors chì di dobbi el me sconfond on pochettin. Ghe sariss nò on quajvun che el gh’ha vœuja de despiegàmm quand a hinn de dœuvrà e quand a hinn nò? Infinadess quell che hoo faa quand che seri dree a scrìv con la NOL l’è staa prategament scrìv con l’ortografia del Porta, ma ghe ranzavi tutt i dobi e ghe giontavi i -e par i pluraj femenin. Me someja de capì de quella discussion chì, però, che quell che seri dree a fà el saja nò inscì corrett. --Laurbereth (ciciarade) 10:20, 4 des 2022 (CET)[rispond]
NOL: Lombarc o Lombarcc?
In de la milanesa classega quand che la c dolza la riva de pœu de una consonant a se dovraria nomà una -c, e anca chichinscì gh’è scrivud che quand la -c- la riva dop de una consonant e la se trœuva a la fin de la parolla la saria sgiamò de lensger dolza. Impunemanch, mi ghe vedi che l’usanza de la dobia -c- in quei situazzion chì l’è ben spantegada; donca, qual eela esatament la forma pussee correta? --Laurbereth (ciciarade) 21:26, 13 des 2022 (CET)[rispond]
In NOL al plural de "-d" la se dopera semper la -cc, in continuità con la tradizzion ortografega orientala (e anca ocidentala, in di cas indova che gh'è el plural inscì) --Sciking (dìm tusscoss) 21:51, 13 des 2022 (CET)[rispond]
[@ Gat lombard] “Depenc” el finiss con la -c- dolza perchè el riva sgiò del latin dēpictus, e donca l’è an’mò una situazzion compagna de lacc, tecc e strecc, indova che i -ct-, -cl-, etc latin inn vegnud di -c- dolze in lombard. I trè parolle che hoo portad ‘me esempi chichinscì tegnen oviament la dobia letera desgià che gh’hann denanz una vocal, ma in la milanesa classega quand che gh’hann denanz una consonant a vegnen scrivude nomà con vuna, coma hoo sgiamò deit. Se l’unega reson per scriver -ncc e -rcc l’è per fideltà ai grafie tradizzionai orientai in del fà ol plural a la soa fœusgia de lor, quell criteri chì el gh’havariss minga de vesser aplicad a “depenc” in teoria, desgià che l’è no un plural. --Laurbereth (ciciarade) 11:16, 15 des 2022 (CET)[rispond]
[@ Sciking, Gat lombard] Tant par capìss: i -ct- etc latin inn de tegnì con la dobia letera quand che inn in mez a la parolla per di reson de derivazzion e etimologia, me par de capì. A vedi che ghe scrivii an’mò “veggia” e “laccera” violter. --Laurbereth (ciciarade) 10:19, 16 des 2022 (CET)[rispond]
Nom di cità minga lombarde
Hoo vist che 'l @Liviojavi l'ha tacad a meter di nom lombardegiant in su la pagina Autostrada A1 (Italia), me se permeti de ciarì 'na roba e de domandà el voster penser.
Prima de tut, in NOL standard, i nom locai resten locai, foeura che per i prime standardizazzion grafeghe, al massim, se adaten al dialet del parlant: donca, per esempi, San Donaa e Bonat Sora.
Poeu, quell che ve domandi a l'è, foeura di cas di lombardizazzion demostrade (es: Fiorenza) come podom comportàss cont i parolle in di alter lengov?
De 'na banda, anca el Liviojavi midem l'ha doperad in d'una manera incoerenta (per esempi: Orviee ma Attigliano e no Atian), donca pensi che l'è mej scernì una linia guida. De sigur, pensi, che per i lengov gallromanze vesine podom doperà di forme lombardizade e l'è la roba pussee natural, anca se in di cas el saria 'na scerna artificial (per esempi Appiano sulla Strada del Vino, podom ciamàll Apian in su la Strada del Vin, compagn de l'italian e a vardà al nost Apian, o Epan, ciapad del ladin) o arbitraria, ma comunque el sonarà semper mej "Sassol" che "Sassuolo", per esempio, gh'è però magara de schivà el deventà di Ettore Tolomei con la Cros de San Giorgg... :)
La mè modifega l’era na roba demonstrativa: domà cont i nom de cità pussee famos hoo podud catà na "traduzzion", ma, per adess, a podi parlà a proposit di toponim di località de lengua (o’ mi na voeulta) gall-italega: con l’Emilia, prima de la possibil inviada de chest proget chì, poeudi sgiamò fà sù i ligne guida per la transcrividura fonetega de tucc i dialet emilian a la NOL (per esempi Sassuolo, "Sasôl" in emilian, el mudariss de manera natural a "Sassoeul"), ma anca al iSL e alter grafie.
P.S.: mi lensgi "Sassol" ’me s’el fudess /'sa.sul/, e’l sariss on toponim voltad del nom italian (che mi personalment, se "a la manera italiana", voltariss in "Sassoll") e mìa emilian. Liviojavi (ciciarade) 22:47, 15 des 2022 (CET)[rispond]
Grillet
Hoo vist che gh'hem di pàgine indova che quell che in latin el se ciama "clitoris" a l'è ciamad "grillet": a bon cunt, la me par una forma assee gergal, oltra che forsi ciapada de l'italian "a la reversa" (de "sgrillettare"). 'me se sia, senza una font ciara, pensi che l'è mej trovà 'n oltra parolla pussee formal, anca a fàlla su, desgià che per parlà del bigol di done gh'hem minga tante parolle registràde, el par... :) Sciking (dìm tusscoss) 01:53, 29 gen 2023 (CET)[rispond]
Segnali che la parolla “assee” chichinscì l’è dovrada impropriament in d’una mota de vos. “Assee” el tradus l’italian abbastanza nomà parzialment; el va donca ben quand che abbastanza el gh’havariss un signifegad de a sufficienza, ma nò quand che l’è doperad par dì alquanto. Esempi:
Per mi el dipend de quant che sem prescritivista: l'evoluzzion de la lengua l'è natural, inscì 'me l'è natural 'na quaj convergenza con l'italian. Se i lombardofen el doperen in tucc i forme de "abbastanza" per mì l'è no un gran problema, anca se l'è ben savé che in d'un lombard pussee pur l'è no inscì. --Sciking (dìm tusscoss) 15:19, 12 feb 2023 (CET)[rispond]
Se l’è un semantic shift che l’interessa un toch propri estes de popolazzion, l’è consistent in del sò cambiament e l’è sgiamò atestad de una quaj desenna de agn, a sont anca d’acord cont ol tò penser. Se i lombardofen che te diset tì inn, però, nomà vuna o dò persone, a credi che forsi l’è un fenomen mej situabel in del ream de l’interpretazzion personal de una parolla che gh’hann nomà un para de individov. --Laurbereth☛ ✉ ☚10:07, 14 feb 2023 (CET)[rispond]
Pensi che ‘docent’ el pœuda consideràss coma la lombardizazzion de una parolla culta de origen latina sgiamò dovrada in varie lengov a nivell internazzional [1]. Se la sò usanza l’è minga documentada in lombard l’è forsi perchè l’è soratut doperad in di contest universitari indova el lombard l’è nò present. --Laurbereth☛ ✉ ☚13:34, 26 sgiu 2023 (CEST)[rispond]
Aparad
La parolla aparad l'esista minga oficialment in lombard. Gh'havarissom donca de mudalla in "sistema". Sedenò gh'havarissom de introdùlla ni sul wikizzionari come neologismo (e votà el neologismo) --Gat lombard (ciciarade) 12:06, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]
What if... ghe fem di ‘lengov de controll’? O ben, desgià che a bon cunt a se esprimem nò semper in lombard al dì de incœu, e che nœuve parolle e concet ne vegnen denter in del parlà dei olter lengov, podariem tegnì l’italian, l’ingles e ol franzes ’me lengov de controll. In del sens che se in italian sgiamò gh’è apparto, in ingles apparatus e in franzes appareil se pœul considerà ‘aparad’ coma una lesgitema sgiontadura a lengua automategament. En pensii cossè? --Laurbereth☛ ✉ ☚12:35, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]
Regordemes semper che lmo.wiki e lmo.wikt inn di proget partid, donca l'è no che la presenza de 'na parolla in sul segond la fa fed per la prima. Poeu, son d'acordi cont el Laurbereth, con bon sens: el lombard l'è no una roba che la viv in d'una soa bolla, e l'evoluzzion l'è natural, almen in d'un quaj cas. Per gli "apparati" del corp uman, per esempi doperaria "sistema" senza trop problema. Sciking (dìm tusscoss) 12:53, 10 avo 2023 (CEST)[rispond]
[@ Sciking]: Mìì hoo domà corresgiud l’artigol. Soo nò per la SL, ma in la classega milanesa veggia quella situazzion chì la vegneva faita fœura cont una ë – me par che ol Masg el ghe scriva an’mò ‘poësia’, ‘poëtta’, etc. Credi che el saja domà screit ‘Boemia’ in SL, senza la ligadura. --Laurbereth☛ ✉ ☚18:32, 11 avo 2023 (CEST)[rispond]
Per rœul, per mì scrivel con dò l l’è fallad. L’è compagn del sufiss -œul, e l’è ciar che la parnonzia sui generis la rivi perchè l’è una parolla datada de l’italian. --Laurbereth☛ ✉ ☚
Mì son contrari perchè, inanz de tut, pensi che una grafia polinomega la gh’havaria de vesser uniforma. Introdù di spelling particolar domà per una parolla – e che gh’hann sens domà in zert dialet – el ne mena a la longa a una situazzion ‘a l’inglesa’, indova de sovenz i parolle vegnen scrivude sgiò con di regole che valen per lore apena e che bœugna memorizàj tute. Se possibel, a la schivaria, desgià che l’è pussee fazzel imprender a scriver e lensger se la grafia l’insubiss un bon nivell de regolaritaa. In particolar, in quell cas chì, ‘rœul’ l’è ciarament una parolla datada del talian. La sò evoluzzion natural la gh’havaria de vesser compagna de quella del sufiss -œul – e donca vesser parnonziad /rø/ al singolar e /røː/ al plural se el rivass sgiò del latin diretament – e tacàgh un’oltra ‹l› per segnà la presonta parnonzia milanesa del dì de incœu el gh’ha poch sens in NOL. El podaria ancasì sconfonder quii che scriv ind i dialet indova la longhezza di vocai no la representa un fenomen inscì important de vessen consapevoi. Mì parponi, donca, de cavàlla. --Laurbereth☛ ✉ ☚11:14, 4 gen 2024 (CET)[rispond]
In NOL el gh'ha de vesser roeull per la oeu l'è curta /røl/, la pronuncia l'è minga /røː/ desgià che la ella la se prononcia semper perchè l'è ona parolla vegnuda de l'italian che i sò variant inn "roll" e "roeull" --Gat lombard (ciciarade) 21:45, 6 gen 2024 (CET)[rispond]
Al moment (l'è no un gran criteri, ma la NOL l'è pussee un process che una Bibia) se scriv "sg" se gh'è la varianza dialetal "g"/"z". Sem sigur che un quajvun el dis "Zuli" per "Giulio" e "Zordà" per "Giordano"? --Sciking (dìm tusscoss) 19:54, 30 des 2023 (CET)[rispond]
Pœudi pensà che el problema che te gh’hee con la sg l’è che te la parnonziet semper coma una g dolza per la manera che te gh’hee tì de parlà, e alora quand te la vedet la te par destrana. A bon cunt, l’è però un’evoluzzion normal che la riva del latin anca lee, e l’è ben spantegada a nivell gallo-italegh. Tamen, se te la diset anmò compagn de mì, el te ven natural dovràlla in quei situazzion chì. Mì in Sgiuli e Sgiordan ghe vedi negot de fallad. --Laurbereth☛ ✉ ☚
Eh, anca per mi inn no "fallad", ma i ciamaria "foeura standard", anca perchè a bon cunt se metom semper la "sg" tanto val che la standardizom in d'un'oltra manera! :D Per adess i lassom. --Sciking (dìm tusscoss) 19:51, 3 gen 2024 (CET)[rispond]
Ma la quistion, de facc, l’è un poo quella che te portet: chi l’ha decidud che l’istandard de parnonzia l’è [d͡ʒ] (‹g› dolza) e che la [z] l’è ‘fœura standard’? Ind el latin imperial quell son chì l’esisteva minga, desgià che l’era semper [g] (‹g› dura) anca denanz a ‹e› e ‹i›, e i evoluzzion del fenomen ind i varie lengov romanze inn staite pussee de vuna. In particolar, la ‹z› denanz a ‹e› e ‹i› l’è propri veggia veggenta – la compariss sgiamò ind el latin volgar ind una quaj situazzion. Es pœul vedéll ’me un fenomen parallell a quell de la ‹c› denanz a la ‹e› e a la ‹i›, indova la sò evoluzzion in lombard l’è staita [t͡ʃ], [ʃ] e [s]. Mì pensi che a nivell gallo-zisalpin, con tuta probabilitaa, el son [z] – o [d͡z] ind i parlade con la ‹z› ‘a l’italiana’ – el prezzeda financa el [d͡ʒ], che in tancc dialet l’ha ciapad pè domà ind l’ultem segol ’me efet de la talianizazzion. In sgionta, ind el milanes, el [z]/[d͡z] – fianchafianch cont el [s]/[t͡s] per i ‹c› de radis latina – l’ha semper segnad el sociolet di class plussee volte e sciore, che inanz de talianizàss el gh’ha havud la fonzion de representà la parnonzia pussee desiderabila dedenter de la sozzietaa zivila milanesa. Donca, a ben vardàgh, se gh’è de scernì un istandard, a nivell storegh e de difusion, el gh’havaria de vesser propri quest chì. --Laurbereth☛ ✉ ☚11:21, 4 gen 2024 (CET)[rispond]
Intendi dì che cont el meder de adess, el criteri de "sg" a l'è che gh'è la varietà dialetala [d͡ʒ]/[z] (e anca [ʒ], che l'è in realtà el so segn "principal). Se tucc disen "Giuli", se scriv no "Sgiuli", roba che hem fad con "giust". A l'è un sistema che 'l me pias nanca a mi, ma l'è quell che 'l fonziona per adess. Sciking (dìm tusscoss) 20:20, 8 gen 2024 (CET)[rispond]
Coma hoo deit de dessora, [z] e [d͡ʒ] inn tute dò di parnonzie valide naturalment vegnude sgiò del latin, che, asca una quaj parolleta imprumedada, coesisteven autonomament in dialet e sociolet devers (ved la situazzion milanesa). L’aprocc de adess el ne rœuga asquas de ‘provà con la carta’ che la parnonzia la pœul vesser anca [z] – o [ʒ] o [d͡z] o [ð] o quell che l’è – perchè sedenò l’è [d͡ʒ] per tucc, che l’è ‘el default’. E l’è nò el default, ma domà vuna di sortide naturai possibile che gh’hem in lombard. Per mì l’è pussee coret, e se fa pussee a la svelta, segnà diretament i situazzion indova gh’è quella possibilitaa chì, de de là de la capazzitaa – meja, toa o soa – de trovà i diferente forme ind una quaj banda.
Mì credi che al dì de incœu, parlà de quell che fann o disen tucc i lombardofen conletivament l’è borderline impossibel. La lengua l’è ind l’istat che l’è a bon cunt. Penalizà i parnonzie pussee storeghe per quella reson chì el trœuvi nò sgiust. --Laurbereth☛ ✉ ☚21:24, 8 gen 2024 (CET)[rispond]
Mah, l'è no propi inscì, come disevi se gh'è la situazzion inversa, o ben indova che i parlant doperen la [z], gh'è nissuna presunzion. E, in di fad, i cas indova che se met no la "sg" inn propi rari: giust e un quaj cas de coltism
Son d'acordi! E in di facc, l'è un criteri che voeulom superà! El doperà comun de la Wikipedia el sarà de sigur un gran pass in del fàll, ma come disevi sora l'è no un compit de la Wikipedia
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Wiki:Sportell lenguistegh, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses. ®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.