Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Giuseppe Zanardelli (Brèsa, 26 de utùer del 1826 – Madéren, 26 de dezèmber del 1903) l'è stat 'n òm pulìtich italià.
El g'ha ciapàt la làurea en giürisprüdènsa a l'Üniversità de Pavìa, come aliévo del Collegio Ghislieri.
Combatènt endèi córp volontàre 'ndèla guèra del 1848, el töl part a la campàgna del Trentì. El ritùrna a Brèsa dòpo de la scunfìta de Novara e, per en pó de tép, per mantignìs, el dà lisiù de derét. El colàbora col giornàl "Il Crepuscolo" condèn quach sàgi de economìa pulitìca.
Endèl an 1859 l'organìza el soleamènt de Brèsa cutra 'l goèrno dei Austrìaci. Iligìt come depütàt endèl stès an, ghe vé dat divèrsi 'ncàrech aministratìf, ma 'l se dedicarà 'n maniéra atìva a la carièra pulìtica apéna a pàrter del més de mars del 1876, quan che và sö la Sinìstra, de la quàla l'ìa 'n esponènt de prim pià.
El ciàpa l'encàrech de Ministro dei Lavori Pubblici 'ndèl prim goèrno Depretis del 1876, el se dimèt per divergènse sùra la quistiù de la gestiù de le cunvensiù feroviàrie. Minìstro de l'Intèrno col goèrno Cairoli del 1878, el ciàpa 'n mà 'l progèt de rifùrma del derét de votà.
Amò 'na ólta Minìstro, staólta de la Giüstìsia 'ndèl goèrno Depretis del 1881, el rìa a portà a fì 'l còdice de Comèrcio nöf e fà apröà la normatìva sö l'ocupasiù de le fómne e dei minùr. Congedàt del Depretis nel 1883, el rèsta a l'upuzisiù e 'l ghe dà vìta a la "pentarchia"; endèl 1887 el rièntra 'ndèl goèrno del Depretis stès, sèmper come minìstro de la Giüstìsia e 'l mantegnarà amò 'l stès encàrech apò a col goèrno Crispi sücesìf, enfìna ai 6 de febrér del 1891.
En chèsto perìodo 'l vàmbia là le rifùrma del sistéma giüdisiàre e 'l fà apröà el prìm còdes penàl de l'Itàlia ünìda, cunsideràt giü dei pio liberài e progredìcc 'ntra chèi en vigùr alùra: el còdes Zanardelli el vé prezentàt a la Camera endèl noèmber del 1887, püblicàt ai 22 de noèmber del 1888, prumulgàt ai 30 de zögn del 1889 e 'l và 'n vigùr del prim de zenér del 1890. Tra le ótre ròbe, per sò inisiatìva persunàla, se rìa a l'abulisiù de la péna de mórt.
Quan che và zó 'l goèrno Giolitti, 'ndèl 1893, el Zanardèl el tènta con töte le fórse, de furmà en goèrno nöf, ma 'l ghe rìa mìa. Iligìt presidènt de la Càmera 'ndèl 1892 e piö tàrde amò 'ndèl 1897, el manté chèsto 'ncàrech enfìna al dezèmber del 1897, quan che l'acèta de ciapà 'n mà amò 'na ólta 'l minitero de la giüstìsia per el goèrno Rudinì, ma ghe tocarà dimitìs dòpo póch per vìa de divergènse col sò coléga de goèrno Visconti Venosta sö le mizüre de ciapà per empedéser el ripitìs de le agitasiù popolàr del més de màgio del 1898.
Dòpo de ìga ciapàt amò la presidènsa de la càmera, l'abandùna amò 'na ólta per püdì ìga 'na pàrt atìva endèla campàgna ustrusiunìstica del 1899-1900 cutra 'l progèt de lége sö la püblica sigürèsa. Chèsta puzisiù la alarà el sostègn de l'estréma Sinistra endèla formasiù (dòpo che gh'è nat zó 'l goèrno Saracco) de 'n goèrno nöf, che 'l restarà 'n càrica 991 giorni, del 15 de febrér del 1901 enfìna ai 3 de noèmber del 1903.
La sò salùte però la ghe permèt mìa de portà a fì de grànt òpere. La propòsta de lége söl divòrsio, aisebé che l'ìes zamò stàda apröàda de la Camera, la g'ha de éser ritiràda per vìa de 'n upuzisiù popolàr fòrte.
El dà le dimisiù de Prim Minìster e 'l làsa la vìta pulìtica ai 3 de noèmber per vìa de 'na malatìa, El mörarà poch piö tàrde de 'n més dòpo.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Giuseppe Zanardelli, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.