I Articoi de la Confederazzion inn stad un acord in tra i tredes colonie che s'inn s'cepade del Regn Unid per fà su i Stat Unid d'America, che l'ha fad de prim quader de governo per el Stat apena fad su.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Aprovad in del 1777 e entrad in vigor, dopo de la ratifega di Stat, in del 1781, faseven su un governo central debol, che 'l gh'haveva domà un parlament, e domà i poder che i Stat vedeven ben in man a un Re, o ben deciarà la guerra - cont el consens de noeuv Stat - fà de giudes ultem per i controversie in tra i Stat e fà la politega foresta, e l'era finanziad domà di contribuzzion di Stat. Domà la Confederazzion la podeva havégh un'armada, ma ai Stat gh'era domandad de tegnì una Milizzia pronta e adestrada.
In del 1786 vari Stat s'inn incontrad per superà i barrere protezzionisteghe in tra de lor e in del 1787 l'è ciamada una convenzion per mudà i articoi, che in del 1789 la tira foeura quella che incoeu l'è la Costituzzion di Stat Unid, che la fa su un esecutiv e un sistema di tribunai federai.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Articoi de la Confederazzion, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.