Timoteo Pérez Rubio (Oliva dela Frontera (Badajós), 24 de heneru del 1896-Valença (Brasil), 8 d'abostu del 1977) hue un pintol estremeñu conocíu possimenti por sel el encargau de mual a Ginebra (Suíça), quasi tol Tesoru Artísticu Nacional enos mesis caberus dela Guerra Civil Española.
Timoteo Pérez Rubio | ||
---|---|---|
Enhormación pressonal | ||
Nacencia | 24 de enero de 1896 Oliva de la Frontera (España) | |
Muerti | 8 de agosto de 1977 Río de Janeiro (Brasil) | (81 años)|
Sepoltura | Oliva de la Frontera | |
Nacionalidá | Española | |
Familia | ||
Cónyugi | Rosa Chacel | |
Educación | ||
Educau en |
| |
Enhormación profissional | ||
Oficiu | Pintol | |
Añus ativu | desde 1915 | |
Género | Pintura del paisaje y retratu | |
La su nacencia hue en Oliva dela Frontera (llamá antoncis Oliva de Xerés) el 24 de heneru del 1896, ena llamá Casa del Ermitanu, assitiá mu cerquina del santuariu dela Muestra Señá de Gracia, patrona dela localidá. Hue acristianau ena parroquia de San Marcus Evangelista pol cura Don José Salgado Valsera, quatru días endispués dela su nacencia.
Comu tenía güenas dotis naturais pala plática artística, deprendió los sus primerus passus ena pintura col párracu Don José Guerra Lechuga. Por mé duna beca del Ayuntamientu, se matriculó ena moerna Escuela d'Artis i Oficius de Badajós, ena que le dió crassis el pintol pacensi Adelardo Covarsí, col que paeci ahinchonal la espigaera del su huturu tiraeru pal paisagismu. Nel 1915, quandu tenía dezinuevi añus, hue pa Mairil, becau pola Deputación Provincial, aondi estuyó ena Real Academia delas Bellas Artis de San Fernandu, al mesmu tiempu que se relacionava cona asmófera coltural i artística d'antoncis, mayolmenti col valdepeñeru Gregorio Prieto, col que tuvu una grandi amistá.
Dentri los añus 1917 i 1918, acebió una nueva beca, ena llamá Escuela de Pintoris del Paular, creá un añu anantis pola Dereción General delas Bellas Artis i qu'estava regía por Enrique Simonet, ena que consiguió los sus primel premius. El 25 de marçu del 1922, s'aconyugó ena basílica dela Muestra Señá dela Conceción de Mairil cona escreviora dela Generación del 27 Rosa Chacel, dela que hizu muchus retratus.
Dendi'l su casoriu nel 1922 hata'l 1928, siguió la su hormación ena Academia d'España en Roma. D'estus añus sonin las obras comu Praça de Buitragu, angunas naturalezas muertas, Laguna de branu, Tejar caminu de Siena (óliu sobri liençu de 340 x 300 cm), qu'era el grandol imponíu pol assurdu reglamentu que obriga alos pensionaus (Vegue i Goldoni), Alpes italianus (óliu sobri liençu, 93 x 99 cm) o Paisagi de Trubia, esti ya del 1929, de bellus tonus grisáceus, enas qu'el artista manifestó la su predileción polos impresionistas francesis, que devió conocel de una horma pogressiva endispués dela mostración celebrá en Mairil a mediaus del 1918, ena que se presentarun obras de Monet, Pissarro o Alfred Sisley, dentri otrus, assin comu los españolis Darío de Regoyos o Santiago Rusiñol, lo qual lo desapartó decediamenti del costumbrismu ralista dela su tierra estremeña.
Pal escreviol i pediorista Santiago Amón, la su produción pintórica, mayolmenti paisagística, s'apartó rálidu del mundu delos moçus i moças, de puebrus sempri felizis, sempri alvorotaus, sempri escanaus dela su suerti, comu dixu Gaya Nuño, polo que ala finiquita se desapartó delos autoris del momentu comu Hermosu i Covarsí, qu'eran los espolichis del percal artísticu estremeñu dela primera metá del siegru XX, con muchas delas mejoris obras del Museu del Plau, la Real Academia delas Bellas Artis de San Fernandu, los monesterius delas Descalças Realis o El Escorial.
Tamién nestus añus, nel 1919, ganó un galardón del Círculu delas Bellas Artis de Mairil, al mesmu tiempu que s'agenció el Primel Premiu dela VIII Esposición Regional Estremeña, convocá pol Ateneu de Badajós, ena que concidi con Hermoso, Covarsí, Juan Caldera, Pérez Comendador o Garrorena, dentri otrus.
Endispués dela su güelta de Roma, la su pintura volucionó al "giottismo" cubista que no tieni na que vel cona figuracionis tradicionais i tapocu cona su particulal paráfrasis del impresionismu con Rosa Chacel, dela su primel etapa. Entrevinió ena Sociedá d'Artistas Ibéricus (SAI), creá en Mairil alos caberus del 1924 col ojetivu primeru d'encorporal el Arti español alas avanguardias uropeas d'aquellus añus.
Nel 1930, resultó ala 31ª Esposición Nacional delas Bellas Artis, inagurá pol rei Alfonsu XIII, el 14 de mayu nel Palaciu de Cristal del Parqui del Retiru, ena que le hue atorgá la Segunda Medalla pol su quairu Paisagi con animalis col n.º 157, considerau pol portugués Novais Teixeira comu "un gritíu de güen gustu en meyu de toa la meya capa del certamin". El críticu d'Arti dela revista Brancu i Negru, Manuel Abril, pola su parti, izi del mesmu:
El quairu de Timoteo Pérez Rubio demuestra cómu se puei mesmamenti llegal al sentimientu ¿franciscanu? d'unus borriquinus, sin rechillás, ni sentimentalismus, ni ripius; cómu se puein compaginal el sentimentalismu i la naturalidá col componimientu i el estilu; cómu puei un pintol nuevu, que no á teníu enjamás medallas de primera, dal un haci de mayoranças que no avemus vistu quasi nunca arrejuntás nessus grandis quairus qu'ara s'echan de menus i que huerun onraus antañu con toa crassi de premius.
Dela sotra obra presentá, Parqui n'iviernu col n.º 180, escrevi:
[…] lo mesmu poemus izil del paisagi d'esti autol, maníficu de justeça i sobriedá, enque a unas determinás oras del día, la lús crúa dela salona no dexa aprecial el valoreu corretu d'essi liençu tan simpli comu firmi.
Nel 1932, s'agenció la Medalla de Primera Clase, dela 32ª Esposición Nacional delas Bellas Artis, pol Paisagi de Normandía col n.º 140 (nel total, esponi dos paisagis delos Alpis i Alemaña).
Viajó por Uropa, Almérica Latina, esponiendu las sus obras en deferentis galerías, entri las que sobrissali la Flechiem de Berlín nel 1933, juntu a artistas comu Gutiérrez Solana, Vázquez Díaz, Joan Miró, Pablo Picasso o Salvador Dalí, dentri otrus.
Eno tocanti al desempeñu de cargus i otras lavoris organizativas, ai que senifical el su nombraeru nel 1933, comu sudiretol del Museu d'Arti Moernu de Mairil, que ugañu es el Museu Nacional Centru d'Arti Reina Sofía, y nel 1937, comu presienti dela Junta Central del Tesoru Artísticu Nacional, creá por decretu de 5 d'abril d'essi añu.
Tós estus nombraerus i juntu ala su participación nel montagi dela grandiosa esposición (quinientas obras o mas) L'Art Espagnol Contemporain, celebrá enas salas del Musée du Jeu de Paume de París, o el su trebaju comu biembru del comité de redación dela revista Arti, hizu que se descayera la su produción pintórica qu'avía teníu anteriolmenti.
Comu'l responsabli d'esti organismu, participó afanamenti ena vegilancia i el porteu a Suiça delas prencipais obras del patrimoñu artísticu español, p'assín poel evital las possiblis dañás hechas polas bombas i las robanzinas. La operación consestió nel despolijau d'algu mas de quinientas pinturas i cientu-ochenta debujus, que hue llamau el "Tesoru del Delfín", i que huerun llevaus en lk21 setentiun cambionis hata Perpiñán i endispués en tren hata'l Palaciu delas Nacionis de Ginebra.
Aluegu de hazel la primel pará en Valencia, la espedición cordiná derechamenti por Pérez Rubio, se paró enos castillus gerundensis de Perelada i Figueras, i tamién ena mina de talcu de La Vajol, convertía nun reselvu. Endispués dela caía dela ciá de Barcelona alos caberus de heneru del 1939, palos días quatru i nuevi del mes de hebreru, el convoi cruzó pa Francia polos caminus bombardeaus pola Legión Cóndor i la Aviación italiana, i amás conas nevás de continu o la trafagola de muchas pessonas i autus qu'andavan pa empendolal el país. Ala final, el dozi de hebreru, llegó a Ginebra, aondi las obras anduvierun por unus sieti mesis, embaxu la proteción dela Sociedá de Nacionis, quien dendi'l esmiençu del conflitu estuvu apressionandu afanamenti paque las obras del Plau hueran estau cudiás dendi huera de Mairil.
Acabijá la guerra, el pintol catalán Josep Maria Sert i el escreviol i críticu d'Arti Eugenio d'Ors huerun los responsablis pa negocial las condicionis pa degolvel las obras al régimi franquista. Ala final, endispués de celebral-si en Ginebra una mostración d'angunas obras, estas huerun repatriás nun tren especial pol escomiençu dela Segunda Guerra Mundial a esmiençus de setiembri conos nuevus arriegus de pérdición o de çaleus. Angunus quairus comu El jardín delas delicias del Bosco, primeramenti conservau en El Escorial, se guardaron dendi antoncis en El Plau.
Enos esmieçus delos añus 40, endispués de vivil un tiempu n'Argentina, se muó pa Brasil, al estau de Ríu de Janeiru. Enque la su mugel i el su iju Carlos, que nació en Mairil nel 1930, se güelvin pa Güenus Airis, él no güelvi i vivió pallí ata la su muerti.
Pallí s'atopó con destacaus artistas brasileñus comu Cândido Portinari o Di Cavalcanti i dos añus endispués, espusu nel Museu Nacional de Belas Artes col patrociñu dela puetisa chilena i Premiu Nobel de Literatura Gabriela Mistral, quien dixu d'él qu'era "un artista compretu".
Por antoncis encuentró tamién un yacimientu de caolín, peru la esplotación hue ala finiquita un frascassu ahinchonau pola crissis, peru ala ves, él se convirtió n'unu delos más apreciaus retratistas del cuerpu diplomáticu i dela alta sociedá brasileña d'entocis, sin bargu, las sus esposiciones huerun ca ves a menus.
N'otubri del 1974, endispués de trenticincu añus de dessiliu, golvió pa Mairil, aondi assestió n'especial ala inaguración duna mostración chiquenina delos sus quairus aprepará nel empraçamientu dela Bibloteca Nacional:
Procedenti de Brasil, país aondi á viviu polos últimus 35 añus, á llegau a Mairil Timoteo Pérez Rubio, que hue presienti dela Junta de Defendimientu del Tesoru Artísticu Nacional ena Repúbrica. Timoteo Pérez Rubio. ABC (Mairil): 115. REDACIÓN el 5 d'otubri del 1974.
Nel 24 de novembri, se le hizu un omenagi n'Oliva, el su puebru de nacencia, aondi participarun conocías pessonalidais del mundu artísticu i coltural d'Estremaúra comu Enrique Pérez Comendador, Madeleine Leroux, Francisco Pedraja, Guillermo Silveira, Francisco Lebrato o Julio Cienfuegos, dentri otrus.
Espenó ena su casa de Valença (Riu de Janeiru) el ochu d'abostu del 1977, alos ochentiún añus d'edá, por una afición del coraçón, quandu tenía pensau golvel del su dessiliu. N'abril del 1999, los sus restus huerun traíus pa Estremaúra i huerun sepoltaus el día 13 nel cimenteriu monicipal d'Oliva dela Frontera.
Se conservan obras suyas nel Museu Reina Sofía, el Museu Estremeñu i Iberualmericanu d'Arti Moernu de Badajós (trenticincu pieças), el Museu de Salamanca, el Museu delas Bellas Artis d'Asturies, el Estitutu Valencianu d'Arti Moernu, el Menisteriu d'Assuntus Esterioris de Mairil (seis pieças), el Museu Nacional de Belas Artes de Ríu de Janeiru, la Casa Museu de Lea Pentagna en Valença (Brasil) i mas.
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Timoteo Pérez Rubio, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.