Richard Wagner (Leipzig, 22 e mayu e 1813 - Venécia, 13 e hebreru e 1883) hue un compositol d'ópera alemán.
Hue el más emportanti compositol d'ópera en Alemaña duranti el perió románticu.
Richard Wagner | ||
---|---|---|
Richard Wagner en 1871 | ||
Enhormación pressonal | ||
Nombri de nacencia | Wilhelm Richard Wagner | |
Nacencia | 22 de mayo de 1813 Leipzig (Reino de Sajonia, Confederación del Rin) | |
Muerti | 13 de febrero de 1883 Venécia (Reinu d'Italia) | (69 años)|
Causa de muerti | Infarto agudo de miocardio | |
Sepoltura | Wahnfried | |
Familia | ||
Pairis | Carl Friedrich Wagner Johanna Rosina Wagner-Geyer | |
Cónyugi |
| |
Educación | ||
Educau en |
| |
Enhormación profissional | ||
Oficiu | Componeol, libretista, director de orquesta, ensayista, director de teatro, autobiógrafo, poeta, pianista, crítico musical, diarista y escrevienti | |
Ária | Ópera y Musikdrama | |
Añus ativu | desde 1832 | |
Empreaol | Universidad de Música y Arte Dramático de Viena | |
Seudónimu | K. Freigedank y H. Valentino | |
Génerus | Ópera, Sinfonía coral y música crássica | |
Estrumentu | Pianu | |
Destincionis |
| |
Firma | ||
Hueraparti anguna música qu'escrebió cuandu era estuyanti, escrebió 10 óperas, las cualas son arreprehentá alicuandu en teatrus d'opera uguañoti. La huerça las sus óperas son al tentu estórias de la mitulohía alemaña. Escrebía los testus pol sí mesmu siempri. Cambeó las ideas que tinía la henti al tentu lo cúmu l'ópera ebía de sel. Cavilaba qu'el drama (l'estória que se cuenta con tola tensión) era mú emportanti i descohía los cantantis él mesmu palas sus óperas, p'asín puel entrenalus pola verea qu'el barruntaba. La música de las sus óperas nu daba al púbricu l'oportuniá d'aplauil endispués los solus cumu s'iba hechu nel sigru XVIII: acontinaba através del atu compretu. Hadía l'estória e la su música gastandu de lo que él hucheaba “leitmotifs”. Estus eran melodías u cachinus de frasis musicalis, los cualis pretenecían a presonahis particularis ena ópera u a ideas particularis.
Tuvu más enfruéncia nalgotrus compositoris que naidi más nel su tiempu, estu era pola sus armonías, las cualas se gorvierun más i más cromática.
Cuaharingó un teatru e ópera hormi el su própiu diseñu ena ciá alemaña e Bayreuth. A piqui tolos músicus d'Uropa tratun de viahal a Bayreuth p'ascuchal la música e Wagner. El festival de Wagner tié lugal cá tres añus allí.
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Richard Wagner, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.