Veneració

Els àngels reben una veneració similar en moltes religions. El terme venerar, filològicament deriva del terme llatí venerare, que vol dir tractar amb reverència i respecte. Generalment la veneració dels sants es practica, de manera formal o informal, per part dels creients de totes les religions, com els cristians, els jueus, els hinduistes, els musulmans. i els budistes.

Dins del cristianisme, la veneració té característiques particulars en cada branca cristiana, però totes tenen algun procediment per a dur a terme la canonització i glorificació dels seus membres. En diverses branques cristianes la veneració es manifesta exteriorment amb una inclinació del cap en senyal de respecte o bé fent el senyal de la creu al davant d'unes determinades relíquies, una escultura o una icona d'un sant. També es pot manifestar la veneració fent un pelegrinatge a indrets associats amb sants. Els iconoclastes consideren que la veneració és una heretgia.

Els jueus no fan cap reconeixement formal als sants, però mostren un gran respecte pels seus herois i màrtirs. En algunes regions, com per exemple al Marroc, hi ha una llarga tradició de veneració als sants.

L'Hinduisme també manifesta una veneració als sants als gurús i mestres de santedat, tant vius com morts. Inclouen el culte litúrgic oficial dels sants amb una classificació dels graus de santedat.

A l'Islam, la veneració dels sants és practicat per la secta xiïta i l'anomenat sufisme, i en moltes parts del sud-est d'Àsia, juntament amb tradicions locals. En canvi hi ha altres sectes com el sunnisme, que no en volen sentir a parlar.