Trabant

El seu nom, Trabant, significa “satèl·lit” en alemany (en una clara referència al famós Spútnik), però també significava “company de viatge”. Era un vehicle de baix cost que va monopolitzar el sector automobilístic de la República Democràtica Alemanya (RDA).

 

La ciutat alemanya de Zwickau, a la regió de Saxònia, hi havia el centre d'indústria automobilística amb les plantes de fabricació d'Horch i Audi, membres de l'Auto Union AG, marques que estaven pensades per ser de qualitat i luxe. Al final de la Segona Guerra Mundial, Zwickau i la indústria de l'automòbil van ser ocupades per l'Exèrcit Roig i posteriorment expropiades pel nou estat sota el control soviètic, passant a formar part de l'agrupació VEB Automobilwerk Zwickau. Segons la ideologia comunista ara eren plantes d'automoció propietat del poble de Zwickau.

En un primer moment, la producció d'automòbils es va destinar a fabricar camions i tractors, els vehicles dels quals hi havia més necessitat. Amb el temps, va sorgir la idea de fabricar vehicles més “socials”. Els primers cotxes fabricats duien les sigles AWZ (Auto Werke Zwickau), fent referència a la fàbrica automobilística de Zwickau.

El Trabant, la idea original del qual era la d'una motocicleta de tres rodes, va néixer l'any 1957. Les fàbriques VEB Automobilwerk Zwickau, van donar a la llum el primer model: el P50 o Trabant 500 i, amb ell, van desaparèixer les sigles AWZ, donant pas a una nova generació de cotxes que es convertirien en símbol d'una idea de viure. No era un model de cotxe molt avançat per a la seva època però va ser la base per al desenvolupament dels cotxes Trabant, els quals pràcticament no van patir canvis al llarg de la seva història.

En aquell moment, la qualitat i el luxe no eren aspectes primordials en la fabricació de cotxes i l'economia automobilística tenia una altra ideologia. L'acer, un material escàs i car, va empènyer els fabricants a buscar-ne un substitut. D'aquesta manera va sorgir el duroplast, un material plàstic reforçat en fibra de vidre, llana i cotó. El seu procés d'elaboració era llarg i feia que la fabricació del cotxe fos lenta, a més a més la seva fabricació era pràcticament manual, creant llargues llistes d'espera per poder adquirir un Trabant, que podien arribar a durar anys. El duroplast tenia l'inconvenient de no ser gaire resistent, per tant, era insuficient per amortir els cops en cas d'accident. Sovint, entre els ciutadans de l'Alemanya de l'Est es bromejava qüestionant la seva seguretat, comparant la seva composició amb el cartró ondulat. Fins i tot en la pel·lícula d'Emir Kusturica "Gat negre, gat blanc" (1998) hi apareix l'escena anecdòtica d'un porc que es va menjant la carrosseria d'un Trabant, una clara manifestació burleta sobre el material amb què estava fet.

No era un cotxe molt eficient, ja que consumia uns set litres de gasolina per cent kilòmetres transcorreguts. Assolia els cent kilòmetres per hora en uns vint-i-un segons i li costava molt arribar als cent dotze kilòmetres per hora. A més a més, el seu nivell d'emissió era molt alt comparat amb els altres cotxes de la dècada de 1990.

Va convertir-se en el cotxe més comú de l'Alemanya de l'Est i el seu ús es va arribar a estendre en països d'influència comunista mitjançant l'exportació. Països com Romania, Hongria, l'antiga Txecoslovàquia, Bulgària, Polònia, etcètera, van veure a passar el Trabant pels seus carrers i carreteres. Se'n van fabricar més de tres milions.

 

Entre els anys 1957 i 1991 va haver-hi quatre models Trabant:

• Trabant 500 (1957-1961)
• Trabant 600 (1962-1964)
• Trabant 601 (1963-1991)
• Trabant 1.1 (1990-1991)

Així doncs, el Trabant 500 va donar forma al concepte d'un “cotxe social i per a tothom”, el Trabant 600 tenia un motor més potent, el Trabant 601 era estèticament millor i també el més famós entre els ciutadans de la RDA, amb una durada de gairebé trenta anys i, per últim, el modernitzat Trabant 1.1 amb un motor de quatre temps. Aquest últim va tenir una durada molt curta degut a la reunificació d'Alemanya.

 

Durant els anys previs a la caiguda del mur de Berlín, el Trabant va assolir un trist protagonisme degut a l'intent d'escapatòria de molts ciutadans berlinesos de l'est. Alguns d'ells, van arribar a amagar-se al seu interior per intentar creuar el mur-frontera que separava les dues Alemanyes. Amb la caiguda del mur de Berlín l'any 1989 i la consegüent reunificació d'Alemanya va fer caure en picat la producció del Trabant, l'any 1991, quan la seva fabricació va passar a dependre dels subsidis del nou estat alemany. A partir d'aquell moment, van deixar de fabricar-se i molts Trabant van ser abandonats.

Per als més nostàlgics, el cinema alemany de l'última dècada ens ha deixat dues grans pel·lícules on el Trabant ha tingut un petit paper. Els films són "Good Bye, Lenin!" (2003) de Wolfgang Becker i "Das Leben der Anderen" (2006) de Florian Henckel von Donnersmarck.

Avui en dia, encara queden alguns exemplars d'aquest emblemàtic cotxe. A la capital, Berlín, s'efectuen tours turístics, així com, es pot veure un exemplar al DDR Museum o al Museu de Checkpoint Charlie, ambdós museus al centre de la ciutat. També se'n poden veure en altres països del bloc soviètic, com al Parc Memento de Budapest

Com a novetat, ha sortit un nou model: el Trabant nT retro i amb tecnologia moderna, que incorpora un motor elèctric, tot i que de moment no es comercialitza.